Agraïments a ENRIC COMAS i PARER
Segons ha recollit l’historiador Fernando Aldecoa, la Confiteria de Pere Llibre va esdevenir també un centre de reunió conegut com la Esquina de Llibre on alguns prohoms de l'aristocràcia de l’època van promoure la creació de l’Hipòdrom de Can Tunis el 1883.
A la confiteria s'hi va establir un diàleg entre pastisseria i art que sublimava el plaer dels sentits i generava complaença i addicció entre el segment social més afavorit del finals del segle XIX. A la vista de l'èxit Pere Llibre va optar per obrir un altre local, a pocs metres de la confiteria, dedicat ja de forma exclussiva a la comercialització d'objectes artístics. Allà s'hi venien tota mena de petites obres d'art, mobles, cristall, ceràmica i s'hi exposaven pintures i escultures de manera regular.
Pere Llibre va morir al 1907 i el negoci, com era habitual en aquells temps, va passar a ser Confiteria Vídua de Pere Llibre. Montserrat Reynés i Gurgui era la seva vídua. El seu fill Guillermo Llibre i Reynés va obrir al número 21 de la Plaça Catalunya la seva pròpia confiteria a l'any 1912.
En realitat Pere Llibre havia estat l’iniciador d’una nissaga de confiters i pastissers que no només va tenir continuïtat amb l'esmentat establiment del seu fill Guillermo, sino que també el seu nebot Lluís Llibre i Blanch i els seus descendents van regentar la pastisseria Llibre i Serra (amb el seu soci Jaume Serra), emplaçada primer al carrer Fontanella i després a la Ronda de Sant Pere.
La història de la pastisseria barcelonina no s'explicaria sense la família Llibre i els seus inicis al carrer Ferran. Amb el canvi de segle però, el centre neuràlgic de la ciutat s’havia desplaçat a la Plaça Catalunya. D'altra banda, un comerç orientat a la burgesia com era aquell, requeria d’altres emplaçaments allunyats dels estrets carrers de Ciutat Vella i més d’acord amb els nous temps. A partir de la mort del seu fundador, la pastisseria de Ferran/Rambla, ja sota el nom de Confiteria Vídua de Pere Llibre, va coexistir durant alguns anys amb els altres establiments que duien el nom de Llibre a l'entorn de la plaça Catalunya. Finalment, al 1919 l’Armeria de l’eibarrès Manuel Beristain, que ja s’havia instal·lat des de feia uns anys al número 2 -just a l’altra vorera d'enfront del mateix carrer Ferran-, va comprar el local de l’antiga confiteria que va desaparèixer de Ciutat Vella i els pastissos dels aparadors van ser substituïts per escopetes.