EDIFICIS ANNEXOS DEL CAMP DE FUTBOL DEL CARRER DE LA INDÚSTRIA. Bars i Vestidors (1910's- 1920's)

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER 

Entre els edificis annexos del camp del carrer Indústria del Futbol Club Barcelona (1909-1923) , n'hi va destacar un durant els primers anys de vida d'aquest terreny de joc, que sobresortia per la seva singularitat i impacte visual. Ens referim al bar on els espectadors podien prendre alguna beguda i fer petar la xerrada al costat del terreny de joc. Es tractava d'un petit edifici amb una coberta a dues aigües i de doble inclinació, molt pronunciada a la part superior, que evocava les típiques construccions de muntanya pròpies dels Alps suïssos, terra de la qual cal recordar que n'era originari el fundador del club senyor Hans Gamper.  

A la vista de les imatges que es conserven del terreny de joc, podem dir que l'emplaçament de l'edifici era al final de la tribuna de dos pisos que s'aixecava a la banda del carrer Urgell, cap a la banda del gol nord (costat muntanya), i es trobava orientada de biaix respecte del terreny de joc i de la propia tribuna d'espectadors. Per aquest motiu, cal considerar que seguia la perpendicular respecte de la cantonada truncada (Mar-Besòs) que es formava en la intersecció dels carrers de Coello (actual Londres) i Comte d'Urgell. Quedaria per tant davant dels límits de la Granja Experimental i de l'Escola Sant Jordi, tot i que convé recordar que el carrer Coello quedava en aquells temps encara tallat i pendent d'urbanitzar a l'alçada de Villarroel fins a Comte d'Urgell .

 

*1910's.-  Vista de l'edifici que acollia el bar del camp del carrer de la Indústria amb la seva petita barra situada als baixos i el balcó del primer pis ocupat per diverses persones. A la imatge inferior es veu més en detall l'escut imperfecte del Futbol Club Barcelona que hi havia a la façana, sota el frontó de l'edifici.

*1910's.- Dues imatges de la celebració d'unes proves atlètiques al camp del carrer de la Indústria. Rere la tribuna es pot veure l'edifici del bar i apreciar que no estava disposat en paral·lel a la tribuna.

L'edifici, per la seva ubicació rere la tribuna, cal considerar que era reservat per als espectadors d'origen social més benestant o vinculats a la directiva del club. Al pis de dalt hi havia un balcó des d'on es podia veure només una part del terreny de joc i sobre aquest balcó hi lluïa una mena d'escut imperfecte de forma ovalada, que reproduïa les tres parts fonamentals de l'escut del Barca: la creu de Sant Jordi i les quatre barres catalanes a la part superior i unes altres barres verticals, previsiblement  blaugranes i sense la pilota, a la part de sota.   

*1910's.- Una altra vista del xalet-bar al costat de la tribuna. 

Aquesta construcció semblant a un xalet suís va tenir una vida efímera. L'edifici seria enderrocat a mitjans de la dècada dels 1910's i substituït per una altra construcció menys impactant estèticament, que era coronada per un frontó de formes esglaonades. Disposava d'una àmplia terrassa amb balaustrada al pis superior, mentre que als baixos una barra de bar amb accés directe a l'exterior permetia servir als clients a les taules i cadires, que s'escampaven sobre l'espai situat entre l'edifici i la graderia del camp de futbol.

*1921.- El nou edifici del bar amb els vestidors a banda i banda. (Foto: Frederic Juandó Alegret / Diputació de Barcelona)

A banda i banda del nou edifici del bar s'hi van instal·lar els vestidors dels equips. El del Barça, que era situat a l'esquerra del bar mirant cap al carrer Urgell, presentava un escut del club ja normalitzat sobre la porta d'accés. A les cobertes les teules dibuixaven una trama força original.    

Imatge ampliada de la fotografia anterior en la qual podem veure l'escut del FC Barcelona sobre la porta d'accés a un dels vestidors. (Foto: Frederic Juandó Alegret / Diputació de Barcelona).

*1916.- Imatge del partit disputat al Camp del Carrer Indústria entre el FC Barcelona i l'Athlétic Club de Bilbao. Al fons podem veure la silueta del segon edifici del bar. (Foto: Frederic Juandó Alegret. Reproduïda a la revista Stadium del 4/11/1916).