Agraïments a JOANA FRANCÉS i JORDI J. PAYÀ CASTANÉ
Situada a la vorera muntanya de la Granvia, entre els carrers Villarroel i Casanova, aquesta sala de projecció de cinema va obrir al mateix lloc on anteriorment havia existit el Gran Cafè Paris, un local que oferia concerts i disposava de sala per jugar al billar. Segons les investigacions de Joan Munsó Cabús [1], aquest Cine Granvia [2] va obrir el primer de maig de 1909 i va funcionar amb aquest primer nom fins ben entrat l'any 1911. En podem trobar referències a les cartelleres d'espectacles de l'època. Aquell primer Cine Granvia havia estat obert per Arturo Caballero i combinava els espectacles de varietés amb la projecció de pel·lícules sovint amenitzades per una orquestra de 20 músics dirigida pel mestre Llopis.
Seguint a Munsó Cabús i les hemeroteques de l'època, el Granvia va canviar de nom per esdevenir Cine Bolonia a partir del dia 12 d'agost de 1911. La publicitat insertada a les cartelleres de premsa l'identificava sovint també com a Gran Cine Bolonia durant els seus primers temps de funcionament. Poc d'després d'acomplir el seu primer anys de vida el Bolonia tancava portes a l'octubre de 1912.
La següent i última etapa del local correspon al Cine Alhambra. Amb aquest nom va oferir pel·lícules des del dia 13 de novembre de 1912 fins al 1914
[1].- Munsó Cabús, Joan. Els cinemes de Barcelona. Editorial Proa. 1995.
[2].- Al número 743 de la Gran Via, prop de la plaça de toros Monumental, hi hagué entre 1947 i 1966 un altre Cine Granvia, conegut abans de la Guerra Civil com a Cortes Cinema.