CANÒDROM MERIDIANA. Carrer de la Riera d'Horta / Concepción Arenal (1964-2006)

MIQUEL BARCELONAUTA

El Canòdrom Meridiana va ser construït entre els barris del Congrés i La Sagrera sobre una superfície rectangular de 10.000 metres quadrats. que correspon a l'illa delimitada pels carrers Concepció Arenal, Riera d'Horta, Pardo i Ignasi de Ros. Les curses de llebrers i especialment les apostes que duien aparellades havien generat una notable afició a Barcelona. En acabar la Guerra Civil, continuaven  actius el Canòdrom Sol de Baix a Les Corts i el Canòdrom Barcelona, que havia substituït a l'antic Kennel a la carretera de Sarrià. Durant el franquisme s'hi afegiren tres noves instal·lacions d'aquest tipus: A l'entorn de la plaça d'Espanya i a partir de 1953 el Pabellón del Deporte (Llança(Sepúlveda/Gran Via) va ser convertit en canòdrom; el 1955 apareixia el Canòdrom Loreto que romangué actiu fins el 1962 i aquell mateix any, al costat del Reial Club de Polo, al final de la Diagonal, va obrir-se el Canòdrom Avenida, després rebatejat com Diagonal. Finalment, ja entrada la dècada dels 1960's, l'oferta d'instal·lacions per acollir curses de llebrers es va completar amb la construcció del Canòdrom Meridiana, que va ser l'últim i el més modern de la ciutat.

La construcció d'aquest nou canòdrom s'havia iniciat a finals de 1962 segons un projecte dels arquitectes Antoni Bonet Castellana (1913-1989) i Josep Puig i Torné (1929-2020). L'edifici principal s'estenia al llarg de la Riera d'Horta i constava d'una única graderia en forma de grill de taronja. A la planta superior, plantejada com una mena de mirador, un ampli passadís permetia la circulació interna dels espectadors cap a les finestretes de les apostes i el bar, mentre que la planta inferior era reservada a l'activitat dels cuidadors dels gossos amb espais dedicats a serveis, oficines i a les gosseres on descansaven els llebrers que competien a la pista.    

Arquitectònicament hi destaca l'estructura penjant que suporta el forjat de la coberta i que està constituïda per una successió de lamel·les de protecció solar a manera de brise soleil. Per la seva singularitat el canòdrom va ser catalogat com Patrimoni Arquitectònic de la ciutat. La inauguració oficial del recinte es va celebrar als inicis de 1964.

*1962.- Vista a vol d'ocell de la construcció de la graderia del canòdrom. A l'extrem inferior dret es pot veure l'església del barri del Congrés i al fons la Meridiana. (Foto: Fons TAF/ANC).

  

*1961.- Dues imatges més de la construcció de la tribuna del Canòdrom Meridiana. 

*1964.- Aspecte general que oferia el canòdrom en els seus primers mesos d'activitat. (Foto: Francesc Català-Roca).

*1964.- Dues imatges de la graderia del canòdrom amb l'ambient que es formava entre els jugadors d'apostes al passadís interior i les lamel·les que pengen de la coberta. (Fotos: Francesc Català-Roca).

*1970's. Cues a les finestretes per formalitzar les apostes. (Foto: Xavier Martí Alavedra / Marge Books).

1960's.- Els llebrers preparant-se per la cursa amb la graderia del canòdrom plena de gom a gom. (Foto: Canòdrom Meridiana). 

*1964.- Moment del tret de sortida d'una cursa  (Foto: Francesc Català-Roca).

*1970's.- Una cursa en ple desenvolupament.  (Foto: Arxiu La Razón).

*1980's.- Imatge nocturna del Canòdrom Meridiana. (Foto: Xavier Martí Alavedra / Marge Books).

Puntualment sobre la gespa del centre de la corda s'hi celebraven competicions i exhibicions gimnàstiques. Durant el període d'esplendor de les curses de llebrers (1970's-1980's) aquest canòdrom va acollir diversos Campionats d'Espanya d'aquesta disciplina arribant a celebrar-ne 14 entre 1965 i 2005. Les curses de llebrers van iniciar un declivi notable a partir dels anys 1990's i des de 1999 el Canòdrom Meridiana va ser l'únic que es mantenia en actiu a Espanya.

Finalment al 2006 es va clausurar com a canòdrom i va passar a propietat municipal al 2010. L'edifici acull des de novembre de 2020 l'Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica i l'antiga pista de curses una zona verda.