PLAÇA DE GAL·LA PLACÍDIA. Orígens i primera urbanització amb jardins i brollador. (1930's-1980's).

 MIQUEL BARCELONAUTA

*1932.- Plànol de l'espai de la Plaça de la Gal·la Placídia encara sense urbanitzat als inicis dels anys 1930's. Al mig del descampat s'hi veuen les escales d'accés a l'estació, ja soterrada, de Gràcia corresponent a la línia Barcelona-Sarrià. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) 

Situada entre la part baixa dels barris de Gràcia i Sant Gervasi l'origen d'aquesta plaça està vinculat amb el de l'estació de Gràcia del ferrocarril que unia Barcelona i Sarrià, primer a través del carrer Balmes i després seguint el curs del que amb el temps seria la Via Augusta.  

*1928.- Obres de soterrament de la línia del ferrocarril de Sarrià a la futura plaça Gal·la Placídia.

L'espai de la plaça havia esdevingut un descampat després del soterrament de les vies i de l'estació el 1929. Històricament, aquell indret havia estat punt de confluència del curs de diverses rieres: la de Cassoles, que baixava des de la plaça Lesseps pel carrer que durant molts anys va ser conegut com Avinguda del Príncep d'Astúries;  la de Sant Gervasi, que s'unia a l'anterior formant la Riera d'en Malla que baixava per l'Eixample en direcció a la Rambla; i finalment la de Sant Miquel, el curs de la qual encara avui podem identificar a través del carrer del mateix nom que arriba fins a la Diagonal prop del Cinc d'Oros. A l'any 1927, les obres de soterrament del Ferrocarril van permetre trobar una antiga creu de terme, malmesa pels pas dels anys, que separava Gràcia de Sant Gervasi. Per això l'indret havia estat conegut com a Plaça de la Creu Trencada. 

Imatge de la base de la Creu Trencada que hi hagué als terrenys de la plaça Gal·la Placídia, al costat veiem la llera de la Riera de Cassoles. (Foto gentilesa d'Enric H. March)

*1930.- Accés a l'estació soterrada de Gràcia amb l'espai exterior encara sense urbanitzar.

1930's.- Fires i atraccions de festa major a l'espai que ocuparia la futura plaça. 

Amb el final de la Guerra i l'arribada del franquisme es va optar per urbanitzar la plaça i dotar-la de jardins. Així doncs, al 1944 va ser inaugurada i batejada amb el nom de Gal·la Placídia, insistint en la nomenclatura romana ja aplicada amb la Via Augusta al curs del l'antic ferrocarril.

*1940's.- Primera urbanització de la plaça amb amplis escossells vegetals i un petit llac rodó amb brollador al centre com element diferencial. Al fons encara s'aprecien les hores de construcció del campanar de l'església de Santa Teresa del Nen Jesús. 

*1947.- Imatge de la plaça amb l'arbrat i la vegetació originals ja més desenvolupats, el brollador actiu i la torre de l'Església de Santa Teresa del Nen Jesús completada. (Font: Postal J.V.B.)

*1947.- Una altra imatge de la Plaça de la Gal·la Placídia captada des de la banda de Sant Gervasi, amb els nous edificis construïts entre la Travessera de Gràcia i el carrer Milton a través del qual s'accedia al Mercat de la Llibertat (Font: Postal L. Roisin).

*1948.- El petit brollador del centre de la plaça en primer terme amb el carrer Milton al fons. (Foto: Autor desconegut),

L'any 1947 va suposar un altre moment important per la història de la plaça, atès que el dia 8 de juliol s'hi va inaugurar l'escultura en bronze coneguda com Nena amb cèrvol o Blancaneus, obra de Josep Manuel Benedicto (1895-1964). Era inspirada en el personatge del film de Walt Disney realitzat al 1938. L'escultura va ser col·locada sobre un pedestal de maó vist amb una font pública davant d'un conjunt de xipressos. No seria restaurada i reubicada fins al 1986 i posteriorment ha continuat a la plaça en diferents ubicacions després de les reiterades reformes realitzades.

*1950's.- Dues imatges de l'escultura de la Blancaneus al capdamunt d'una font pública: Aquest va ser un altre dels elements característics de la plaça a partir del 1947. (Fotos: Autor desconegut i Colecció Plasencia / IEFC)

*1964.- Vista aèria de la plaça amb el frondós aspecte que presentava en aquella època. A la part superior s'hi poden veure les Atraccions Caspolino i a la part inferior, a l'esquerra, el gran solar on s'aixecaria l'edifici singular de 22 plantes d'Autopistas del Mediterráneo inaugurat el 1968.

A partir de 1968 la fesomia de la plaça va quedar condicionada per la construcció del gran edifici Autopistas a la banda de la Travessera de Gracia entre la pròpia plaça i el carrer Regàs. El revestiment de la totalitat de la façana que evocava un rusc d'abelles va generar molta controvèrsia en el moment de la seva inauguració. 

*1969.- L'edifici d'Autopistas del Mediterráneo construït entre 1965 i 1968 era bàsicament d'habitatges, Les oficines es limitaven a les tres plantes inferiors. (Foto: Cortesia de Xavier Simón).

*1970's.- La font de Blancaneus encara sobre el seu pedestal original de maó vist. 

*1974.- Vista de la plaça ja amb l'edifici Autopistas construït a l'esquerra de la imatge. L'antic brollador ha quedat semiocult pels arbres però encara es pot veure a l'angle inferior dret de la foto. (Foto: Postal Ediciones Ro-Foto Otto)

La plaça va ser profundament reurbanitzada i reformada al 2014, creant-s'hi una zona de jocs infantils al lateral contigu al barri de Gracia. Al mateix temps s'hi va renovar l'arbrat amb àmplies zones de gespa. 

*2014.- Vista aèria de la plaça després de la reforma realitzada el 2014. (Foto: BIMSA. Ajuntament de Barcelona)

A l'any 2024 la plaça va tornar a ser aixecada a causa de les obres de connexió de la línies dels Ferrocarrils de la Generalitat en el trajecte Plaça Espanya-Gràcia. 

_______

[1].- Enric H. March en el seu blog Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons cita aquesta creu en l'article La Catedral i la creu de terme Barcelona on presenta un exhaustiu inventari de les creus de terme que hi hagueren al Pla de Barcelona. (Enllaç: https://enarchenhologos.blogspot.com/2018/09/la-catedral-i-la-creu-de-terme-de.html

Actualitzat en data 24 de setembre de 2024