RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dissabte, 18 de desembre del 2010

PONT DEL MICO. Casanova-Aragó (1888-1927)

*1926.- El popular Pont del Mico poc abans de la seva desaparició. (Foto: Berenguer)

El Pont del Mico, construït sobre la línia fèrria que creuava transversalment la ciutat, va ser un lloc molt popular i transitat durant la primera meitat del segle XX. La via ferroviària que circulava pel carrer Aragó es va soterrar a finals del segle XIX mitjançant una rasa a l'aire lliure a partir del carrer Sicília en direcció al centre de la ciutat. A cada carrer de l'Eixample que creuava perpendicularment el carrer Aragó hi havia un pont per al trànsit rodat i els vianants. Cap a l'altra banda, en arribar a l'alçada del carrer Casanova les vies abandonaven el carrer Aragó i es desviaven lleugerament cap el cantó muntanya tot resseguint a partir d'allà el curs de l'actual avinguda de Roma fins al barri de Sants. Just en aquell desviament l'anomenat Pont del Mico permetia creuar les vies.
Fins al 1929 la rasa a partir del carrer Muntaner en direcció Llobregat començava a ser menys profunda i el nivell de les vies del tren començava a grimpar fins arribar al nivell de superfície del carrer ja a partir de Villarroel on hi havia un pas a nivell. Per aquest motiu, el Pont del Mico estava lleugerament elevat sobre el nivell del carrer. Originàriament el pont era de fusta, però amb el temps fou substituït per una plataforma rectangular de formigó amb dues escales enfrontades a cada extrem, que baixaven fins al nivell de la calçada.


*1925. En aquesta imatge es pot veure al fons el Pont del Mico i en primer terme el pas a nivell del carrer Villarroel a partir del qual les vies del tren entraven a la rasa. (Foto: Clara Tor)

*1925. Una altra imatge del Pont del Mico on es pot veure el desviament de les vies que deixaven el carrer Aragó per agafar el que després seria l'Avinguda de Roma. (Foto: Arxiu Cuyàs-Institut Cartogràfic de Catalunya)

Aquest pas sobre les vies, reservat exclusivament als vianants, va permetre la comunicació entre Barcelona i el barri del Ninot que a principis de segle XX era un barri de tavernes i comerços que pertanyia encara al municipi de Les Corts. Cal no oblidar que la frontera històrica entre Barcelona i Les Corts adoptava per aquell indret una forma de queixal entrant que deixava dins aquest últim municipi tot l'entorn del mercat del Ninot.
L'any 1929 es va procedir a rebaixar el nivell de la via del ferrocarril des de Casanova fins a l'estació de Sants amb la construcció de ponts a tots els carrers de l'Eixample des de Villarroel fins a Tarragona pel trànsit rodat i els vianants. Era la nova rasa de l'Avinguda de Roma inaugurada el novembre de 1929. El Pont del Mico havia estat desmuntat el 1927 i fins al 1930 no s'obriria el nou pas després de ser construït el nou pont del carrer Casanova que permetia la circulació de cotxes i carruatges.

*1928.- Imatge de la cruïlla Casanova/Aragó/Avinguda de Roma. El Pont del Mico (que ocupava l'espai del rectangle marcat en vermell) ja ha estat suprimit i comencen les obres de construcció del nou pont del carrer Casanova. Al fons, a l'alçada del carrer Villarroel, s'ha instal·lat uns passarel·la provisional sobre les vies. (Foto: Josep Domínguez Martí. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

*1928.- Una altra imatge del lloc on hi havia el Pont del Mico acabat d'enderrocar.

*1930.- Obres de construcció del nou pont sobre el carrer Casanova un cop desmuntat el Pont del Mico. (Foto: La Vanguardia) 

3 comentaris:

  1. Fa un temps, un historiador em va explicar per que es diu el pot del mico. En aquell temps hi havia un control de mercaderies a les ciutats que es deien burots. Per no tenir que pagar l'impost d'entrada a la ciutat, el ví l'anaven a prendre a les afores de la ciutat, on actualment està la zona de l'hospital clínic, al ser més econòmic la gent al tornar al vespre a la ciutat més d'un s'havia pres massa vi al al passar per el pont anava aguantant-se per la barana com podia, d'allí ve el nom del pont del mico. Molts micos passaven cada dia.

    ResponElimina
  2. Cert Uri, el barri del Ninot (on avui hi ha el mercat i l'Hospital Clínic) era un barri de Les Corts farcit de tavernes on els barcelonins anaven a prendre vi a preus molt més baixos lliures d'impostos. Una altra versió diu que el nom prové d'un mico que tenien lligat a manera de mascota a l'entrada d'una d'aquestes tavernes.

    ResponElimina
  3. al respecto Permanyer dice; "la denominación es original y la acuñó la espontaneidad popular ante el espectáculo ofrecido por una tribu de gitanos allí acampados, que para ganarse unas monedas hacían trabajar sólo al animal que portaban, un mico que exhibía unas penosas condiciones de, digamos, amaestramiento"

    http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2008/11/27/pagina-10/75637327/pdf.html


    ResponElimina