RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

divendres, 13 de maig del 2011

LA PANSA. Cafè. Plaça Espanya. (1900-1968)

MIQUEL BARCELONAUTA




Un dels dos establiments que varen obrir portes a la plaça Espanya coincidint amb la inauguració de la nova plaça de toros de Les Arenes, va ser el cafè La Pansa. Aquest local era propietat d'un fabricant de cartró de Sants, Joan Montaner, al qual també pertanyia el local veí anomenat La Montera. A l'altra banda d'aquella mateixa vorera hi havia un altre cafè conegut com Al Canto i el primer Cinema Bohème just on actualment arrenca el carrer Creu Coberta. A La Pansa, que va ser inaugurada el dia 29 de juny de 1900, s'hi servien només cafès i begudes contràriament a La Montera on s'hi podia menjar. Així ho havia disposat el propietari comú d'ambdós establiments Montaner en el moment d'arrendar els locals. A partir d'aquell 1900 en que començaren les curses de braus a Les Arenes, La Pansa va començar a adquirir un protagonisme creixent en l'entorn d'una plaça Espanya, que encara només era un cercle descampat on cada any s'instal·lava l'envelat de la festa major d'Hostafrancs.  

Sobre els orígens de La Pansa és destacable i admirable la tasca de recerca històrica duta a terme per Antoni García Palacín, que també aporta dades inèdites sobre la història del barri d'Hostafrancs. Segons les seves investigacions el nom de La Pansa prové dels gots d'aiguardent amb una pansa dins amb que el nou local intentava atraure l'atenció dels habituals de la zona. També Paco Villar hi dedica un capítol complet en un dels seus llibres sobre els cafès històrics de Barcelona [1].

*1903.- Una vista de La Pansa des del mig de la Plaça Espanya, a l'esquerra el cafè Al Canto i el Cinema Boheme ja al carrer Creu Coberta. (Foto: Angel Toldrà Viazo)

*1903.- Imatge panoràmica que ubica la foto de dalt en l'entorn de la Plaça Espanya (Foto: Ángel Toldrà Viazo. Cliqueu a sobre per ampliar-la)

Si hi va haver un home cabdal en la història de La Pansa, aquest va ser Joan Barrera i Moyàs, un arbocenc d'origen que va començar a treballar de molt jove al local i que en pocs anys en va esdevenir l'encarregat. Al 1914 va donar un pas més i va comprar el local. Anys després La Pansa va iniciar un procés expansiu amb l'ocupació del local veí de La Montera i la seva àmplia terrassa va esdevenir lloc idoni pels resopons dels clients dels locals del Paral.lel, que acabaven allà les seves rutes nocturnes.

*1920's.- Una vista del Cafè La Pansa a la cantonada de la Plaça Espanya amb l'arrencada del carrer Tarragona, quan ja havia absorbit el local inicialment ocupat per La Montera

De fet, la fauna humana que freqüentava La Pansa era d'allò més variat (aficionats als toros, habituals del Paral·lel, treballadors de l'Escorxador, carreters, tractants de bestiar, pagesos i també individus de mala vida que exercien la delinqüència de baixa intensitat) [2]. 

*1903.- Notícia d'un incident violent esdevingut a La Pansa. (Font: ARCA/ El Diluvio. Edició del 8 d'octubre).

Davant d'aquesta variada parròquia Barrera es va saber fer respectar per tirar el negoci endavant i fer-lo créixer. El local acabaria organitzant banquets i disposant de cinc taules de billar. D'aquesta forma als anys 1920's s'havia convertit en el local de referència de la plaça Espanya, talment com a la plaça Catalunya ho era el Cafè de l'Hotel Colon. L'arribada de l'Exposició Internacional de 1929 va canviar radicalment la fesomia de la plaça Espanya que fou íntegrament reurbanitzada i els edificis enderrocats. No obstant, l'aixecament de l'edifici del rellotge no va acabar amb La Pansa. A Joan Muntaner li foren adjudicats els baixos de la cantonada amb Creu Coberta del nou edifici de façana de totxo conegut com l'Hotel número 1, que després seria caserna militar i escola.
Als anys de la República La Pansa era també l'habitual punt de trobada dels aficionats al ciclisme, un esport molt popular i desenvolupat des de la secció ciclista de l'Unió Esportiva de Sants que anualment organitzava la Volta a Catalunya. El tret de sortida d'aquesta cursa era sempre davant de La Pansa. De l'esport de la bicicleta Montaner n'era un fervent practicant i seguidor.  
Durant la dictadura franquista, La Pansa va continuar animant la vorera muntanya de la plaça davant de l'accés al Metro Transversal on la seva terrassa continuava marcant el ritme de l'activitat de la zona. El local va continuar actiu fins al 1968 quan fou clausurat.

*1937.- La Pansa reubicada a la cantonada amb Creu Coberta després de la construcció de l'Hotel núm. 1 de l'Exposició. (Foto: Carlos Pérez de Rozas).

*1960's.- Una altra imatge de La Pansa en la seva última etapa a la cantonada amb Creu Coberta. 


[1].- Villar, Paco. Barcelona, Ciutat de cafès. Viena Edicions., 2013. 
  
[2].Lladó Figueras, Josep Maria i Cuello, Ramón.- Memorias anecdóticas del Bar La Pansa. Sans!. 1956-57      

13 comentaris:

  1. També hi anaven tractants de cavalls a comprar i a vendre. Carreters que treballaven al mercat d'Hostafrancs i a les obres de l'Exposició. Agents de la Plaça de toros que volien cavalls per als picadors. La proximitat a l'escorxador feia que molts negociants en bestiar també s'hi apropessin.

    ResponElimina
  2. Neus Ballester, 10 de febrer de 2011

    Del meu record el cinema que hi havia al costat de La Pansa era l'Arenes, el Bohème era una mica més avall a la cantonada del carrer Béjar.Eren dos dels cinemes que hi havia al barri.

    ResponElimina
  3. L'últim enplaçament del Bar La Pansa va ser cantonada a Creu Coberta i el cinema era l'Arenas, el Bohemio era cantonada amb Béjar. Jo havia anat a l'escola de la torre del rellotge. La caserna de policia era cantonada amb carrer Tarragona.

    ResponElimina
  4. En els soterranis del bar hi havia uns billars.

    ResponElimina
  5. Jo també ho corraboro, el cine que hi havia al costat era l'Arenas i el Boheme, que li deiem, una mica més enllà. Sap greu aquest petits errors, estic llegint "Diamant blau", l'autora del qual, Care Santos, possiblement s'ha fixat en aquesta web per fer també aquesta afirmació erronea i així és com es va modificant la història. Puaf

    ResponElimina
  6. Benvolgut Unknow, crec modestament que no hi ha errors, El primer cinema Boheme era tocant a La Pansa i el cafè AL Canto i no té res a veure (llevat del nom) amb el Bohemio que després hi hagué a la cantonada de Creu Coberta amb Béjar més cap a Sants. En aquest enllaç s'hi explica la història:

    http://barcelofilia.blogspot.com.es/2011/01/cinema-boheme-cine-bohemio-1930-1986.html

    Pel que fa a l'Arenas es va obrir més o menys al lloc on hi hagué aquest primer Boheme.

    ResponElimina
  7. Los billares estaban, a nivel de calle, en el interior del edificio. No en un sótano. A la entrada de los billares, a la derecha, había unos urinarios públicos de los que, a menudo, salian «a veces a palos» homosexsuales despedidos del interior de los mismos.

    ResponElimina
  8. Junto a la desaparición de los tranvías en 1971, el cierre de La Pansa fueron para mi dos traumas que cercenaron mi juventud. Los primeros ya no tendrían sustitución. Para seguir jugando al billar, mis amigos y yo tuvimos que trasladarnos al Liceo en Sants.

    ResponElimina
  9. Yo vivía en el 41 de Cruz Cubierta y cuando ahora paso por allí se me cae el alma a los pies. Comprendo que ha pasado medio siglo, pero aún recuerdo con detalle los establecimientos de toda Cruz Cubierta en aquellos añorados años. No puedo asimilar la actual decadencia.

    ResponElimina
  10. También había una zona casi a Cruz cubierta perteneciente al bar la pansa que era una gran heladería y horchateria atendido por señoritas muy educadas los mejores helados de frio que hemos comido en Barcelona

    ResponElimina
  11. Hola creo que hay un pequeño error por parte de algunas personas el cine que había en verdad era el Bohéme , el problema fue que lo expropiaron y se tuvo que ir a la calle Béjas y posteriormente se construyo el cine Arenas.
    Jesús Fraiz
    La Barcelonas de antes

    ResponElimina