RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dissabte, 2 de juliol del 2011

PRESÓ DE DONES DE LES CORTS (1936-1955)

*1941.- L'antic Asil del Bon Consell convertit en la Presó de Dones de les Corts, com ho demostra la torreta de guaita situada a l'extrem del mur que tancava el recinte. (Foto: Arxiu Municipal de Les Corts)

L'existència d'una Presó de Dones al barri de les Corts, sobre els terrenys on avui s'aixequen els coneguts magatzems de El Corte Ingles-Diagonal, és probablement encara una dada desconeguda per molts barcelonins, ja que les iniciatives de recuperar la memòria històrica de la repressió no han incidit especialment en aquest complex penitenciari que va estar actiu entre 1936 i 1955.
L'origen d'aquesta presó el trobem però, en els primers mesos de la Guerra Civil quan l'antic Asil del Bon Consell, que s'aixecava en l'antiga finca de Can Duran en una zona de la Diagonal encara poc urbanitzada, va ser incautat per la FAI a l'octubre de 1936. Posteriorment, la Generalitat li va donar un destí com a Correccional Femení durant la guerra. De fet, aquesta instal·lació carcelària substituia la vella presó del Raval, que hi havia entre la Ronda de Sant Pau i el carrer Reina Amàlia, on es tancaven les recluses des de finals del segle XIX.
El recinte de Les Corts comprenia la zona delimitada per l'avinguda Diagonal al nord, el carrer de les  Corts i l'antic Torrent dels Morts, el carrer de Joaquim Molins, on hi havia la porta principal d'accés, i el Torrent de Can Feu per l'indret dels actuals jardins de Clara Campoamor aproximadament. Un llarg passeig arbrat conduïa des de la porta d'accés a l'edifici principal. Des d'afora estant, la presència d'arbres li donava un aspecte molt diferent del tipus de funció que es feia a dins.

 
*1951.- Dues imatges de l'entrada al recinte penitenciari, que era situada al número 11 del carrer de Joaquín Molins rera la plaça Comas. (Fotos: Batlle i Piera Arxiu Municipal de Les Corts)

 *1936.- Plànol on s'ha marcat el recinte que ocupava la Presó de Dones a l'antiga finca de Can Duran. L'entrada era just a la corba del carrer Joaquim Molins, rera de l'edifici de l'antic ajuntament de les Corts a la plaça Comas, on en aquell temps acabava el carrer Joan Güell. (Cliqueu sobre el plànol per ampliar. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya)

Durant el primer periode republicà i bèlic, la presó de Dones de Les Corts es va nodrir bàsicament de preses polítiques del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista), de tendència trotskista contrària a l'estalinisme soviètic, i de dones anarquistes de la CNT que es barrejaven amb d'altres d'ideologia feixista afectes a la sublevació militar franquista o vinculades a moviments catòlics antirrepublicans. Un cos especialitzat de funcionàries tenia cura de la població reclusa.
La vida en aquella presó va iniciar una nova etapa amb la fi de la guerra i l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona al gener de 1939. El nou règim va establir-hi la presó provincial de dones sota la vigilància i administració de diverses ordes religioses femenines. En un primer moment foren les anomenades Hijas de la Caridad de San Vicente de Paul i més tard les Mercedarias les encarregades d'aquest funció.    
A finals de 1955 el complex penitenciari de Les Corts va ser substituit per la presó de dones de la Trinitat, després que les internes passessin un curt període de transició a la Presó Model del carrer Entença.

*1955.- Així s'informava a La Vanguardia del tancament de la Presó de Dones de Les Corts.
 
 
L'octubre de 2010 per iniciativa d'un seguit d'associacions orientades a la recuperació de la memòria històrica es va col·locar una plaça commemorativa amb aquest text:
 
Presó de dones de les Corts
En aquest indret hi havia des de l'any 1886, l'Asil del Bon Consell.
Fou destinat el 1936 fins el 1955 a presó de dones.
Recordem avui totes les recluses i també els seus fill i filles,
que van ser privades de la seva llibertat en aquell centre.
Octubre de 2010
Ajuntament de Barcelona

 
Més informació sobre la Presó de Dones de Les Corts en aquest enllaç:

37 comentaris:

  1. Boníssims les dades que aportes en els dos post, sobre la presó de dones, de veritat ni idea, i que fort semblants llocs, no m'agradaria saber el que dins passava, ni una pel.lícula de terror d'aquestes que tant m'agraden, .. . la realitat segur supera la ficció.
    Moltes gràcies per la informació sobre la pel.lícula del cinema Alexandra, Abans que el temps ho esborri, moltes gràcies i una abraçada.
    M ª Trinitat

    ResponElimina
  2. Doncs no, no en tenia notícies d'aquesta preso.

    ResponElimina
  3. Una tieta meva va estar.Enriqueta Montoro Bravo. Algu sap alguna cosa d'ella? La va coneixer algú? Teniu imformació. Gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. La meva àvia, Rosa Pinyol Munné, l'havia anat a visitar a la presó. Havien estat companyes al Club Femení d'Esports.

      Elimina
    2. Moltes gràcies!! Sandra perdona que et molesti. Dius que era la germana de la teva àvia? Però la seva germana era la mama Ida. El seu fill, el meu avi Elias... Qui era la teva àvia? Gràcies i perdona, tinc tantes ganes de saber, no tinc res d'ells i sento aquesta necessitat de curiositat. Gràcies

      Elimina
    3. Anònim a quina club d'esports? Que practicava? Hi ha fotografies? Gràcies

      Elimina
    4. ?Enriqueta Montoro Bravo mor a Barcelona l'agost de 1969al Pas.Gral Mola, 55. La seva inscripció al registre és el dia 29 d'agost de 1969. llibre 073 núm. 407
      https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:9Q97-Y339-MH15?i=726&cc=2015324&personaUrl=%2Fark%3A%2F61903%2F1%3A1%3AQK6N-NN61

      Elimina
    5. Hola i Perdoneu per la tardança en contestar, pro actualment estic en un Exili Forsat.
      ELENA, tu i jo som familia, La avia Ida tambe era la meva avia i el Elias era el meu Tio. u que pasa que la vida me ha portat a cambiarme tant el Nom com el aspecta fisic. vivia al carrer Sardenya. Ja em situas???

      Elimina
    6. ELENA, una de las últimas vegadas que tu i jo vam parlar va ser cuand vaig deixar de viure a Londres. Cuans Anys han pasat.....

      Elimina
    7. jo no he pogut conectar amb l'Elena. i hi conectes he trobat més coses de l'Enriqueta Montoro. teresacodines@gmail.com

      Elimina
    8. la Ida Montoro va tenir més d'un fill? a mi em conta que el marit Elies és va divorciar i va tenis més fills amb d'altres dues dones a Méxic. La Ida també va tenir més fills?

      Elimina
    9. Hola; La meva avia Ida va morir que jo tindria 13 o 14 anys i ara en tinc 59 axi que ut que et pugi dir es de fa molt temps i de cosas que es parlaban a casa: A las tevas preguntas:
      * Va tindre mes de 1 fill? Comptant amb el meu tio Elias van ser 3 o 4 (2 nenes besonas que van morir al neixe + el Elias), pro crec (no es segur) que en va haber un altre que tambe va morir amb menos de 2 anys (en aquest cas serian els 4 que dic).
      *El primer marit es va divorciar? No, sols va desapareixe sense mes. Un diumenge despres de dinar va dir que sortia comprar tabac i ja no va tornar mes. Que jo sapiga mai el van trobar.
      * La Ida va tindre mes fills amb el seu 2 marit? El únic fill que va haber va ser el meu pare, pro era un fill per part del meu avi (el seu 2 marit) i adoptat per la meva avia Ida.
      Espero te agi servit de ajuda

      Elimina
    10. don el primer marit va a parar a Méxic i almenys té un fill. Si et poses en contacte amb mi ténvio l'acta de naixement l'any 1927 a Méxic. La teva avia Ida mor el 9 de febrer de 1976.
      https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:33S7-9RKR-RV8?i=284&cc=1923424&personaUrl=%2Fark%3A%2F61903%2F1%3A1%3AQG4R-FJ6R

      Elimina
    11. Pues tenia 12 anys i 2 mesos, no 13 o 14 anys com he dit.

      Elimina
    12. si acabao trobant l'Elena us poso en contacte. Quan vulguis m'escrius al meu correu teresacodines@gmail.com

      Elimina
    13. Aquest fill adoptiu de l'Ida era bastant més gran que l'Elias nascut l'any 1914. i tu ets cosina de la mare de l'Elena.

      Elimina
    14. Hola Sandra mi correo es mcorder3@xtec.cat. ponte en contacto si quieres.

      Elimina
    15. que bé. Ja heu fet contacte.

      Elimina
    16. Hola Elena, ja te e enviat un email. Ja parlem Records

      Elimina
  4. la meva mare la va conèixer! era molt bona persona i ajudava a les preses més desvalgudes, la Tomasa Cuevas parla d'ella en el seu llibre de testimonis de dones empresonades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia ja que dius que la teva mare la va conèixer podries explicar-me alguna coseta més d'ella? O?? Podries de la teva mare mateix? Tens alguna fotografia on pugués sortir o carta, algú? La meva filla vol fer el TDR de batxillerat sobre aquest tema aprofitar el nostre passat la nostra història. Pots posar-te en contacte amb mi? Gràcies. Estaria molt agraïda

      Elimina
    2. Perdona Anna Maria sóc l'Elena m'han sortit les preguntes en anònim, disculpa

      Elimina
  5. Moltes gràcies! Compraré el llibre. Algú sap la data de la seva mort? La meva mare diu que la tia Manrri la van trobar al seu pis, però no sap dir quan , ni recorda res més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. et pots posar en contacte amb mi. T'estic buscant Elena.... Michel. El teu avi Elies Michel i la teva avia Isa Montoro Bravo germana de l'Enriqueta.

      Elimina
  6. No va tenir fills i no vull que quedi oblidada amb la tasca que va fer.

    ResponElimina
  7. La teva tieta els anys 60 vivia amb la seva companya de les Corts Maria Purificación de la Aldea y Ruiz de Castañeda, (Mira la biografia a viquipèdia), si va morir a BCN, segurament al registre civil es podria trobar partida de defunció. Consulta els llibres i documents que cito en l'artícle de viquipèdia, també es poden consultar els sumàris a L'arxiu militar tercer de Barcelona (apareix en 7 o 8)

    ResponElimina
  8. la Esther Lorenzo li dedica un capítol en el seu llibre "Dones republicanes" i també apareix citada en el llibre de la Mavis Bacca Dowen, i l'historiador Fernando hernandez Holgado parla d'ella a la web de la Presó de dones de les Corts. El desembre del 2019 vàrem inaugurar un monument i espai de memòria de la Presó de les Corts a la cantonada del Carrer Joan Güell -
    Europa, et convidem a seguir-nos i a assistir als actes de memòria històrica que organitzarem tan bon punt s'acabi aquesta situació de pandèmia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies teniu alguna pàgina d'instagram O Facebook per poder seguir i enterar-me d'actes O...??? Gràcies per tot

      Elimina
    2. Com puc seguir els actes? He tornat a reprendre el tema. I moltes gràcies per tota la informació que donés. Agraïments

      Elimina
  9. L?Enriqueta Montoro Bravo mor a Barcelona l'agost de 1969al Pas.Gral Mola, 55. La seva inscripció al registre és el dia 29 d'agost de 1969. llibre 073 núm. 407
    https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:9Q97-Y339-MH15?i=726&cc=2015324&personaUrl=%2Fark%3A%2F61903%2F1%3A1%3AQK6N-NN61

    ResponElimina
  10. Hola sóc Elena. Quina il.lusió trobar a algú. Sandra se qui ets!!!! Una abraçada.

    ResponElimina
  11. Hola Teresa Dema t'envio un correu

    ResponElimina