RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

divendres, 10 de juny del 2011

CANÒDROM DEL KENNEL CLUB. Pedralbes. (1934-1938)


*1934.- El Canòdrom Kennel Club amb la caserna militar del Bruc al fons. (Foto: Bert i Claret. Arxiu Nacional de Catalunya)

Als anys trenta del segle passat l'afició a les curses de llebrers a Barcelona va ser força popular i era habitual que la premsa esportiva de l'època hi dediqués diàriament articles sobre les reunions celebrades i els resultats de les curses.
En països tan diversos com Anglaterra, França, Bèlgica, Estats Units, Xile, Panamà o Austràlia aquest tipus de curses i el negoci de les apostes que duia aparellat, constituien un passatemps molt estés durant aquells anys.
El 1933 es va crear el Kennel Club de Barcelona amb l'objectiu de fomentar la cria de gossos llebrers  i, al mateix temps, portar a la ciutat una programació estable de curses dels millors exemplars. El Kennel Club va establir els seu canòdrom principal en els terrenys que el Polo Club havia adquirit al final de la Diagonal després d'abandonar els seus antics terrenys a la carretera de Sarrià, justament al lloc on un any després inauguraria un segon canòdrom: el Kennel Sarrià.
Per a la pista de curses el Kennel disposava d'una patent de llebre elèctrica i un sistema de gàbia d'arrencada de les curses que anul.lava els avantatges en la sortida i preservava als animals de qualsevol accident.

*1934.- Dues imatges més del canòdrom del Kennel Club dies abans de la seva inauguració. 

El mateix recinte tenia un espai per aillar totalment els llebrers durant les quatre hores prèvies a la cursa, i així evitar qualsevol tipus de suspicàcia entre el públic. Per fer les apostes disposava d'un conjunt de 36 finestretes. L'arribada de les curses era fotografiada cinematogràficament per poder dictaminar el guanyador en cas de dubte.
La pista tenia un recorregut d'un quart de milla (400 metres), la llebre donava la volta sencera al circuit en vint-i-cinc segons i la seva velocitat era regulable des d'una cabina de control enlairada. Les tribunes podien acollir fins a 5.000 persones i el canòdrom disposava d'una potent il·luminació elèctrica. L'extensió total del recinte superava amb escreix els 20.000 metres quadrats i els propietaris dels llebrers tenien els seus animals instal·lats en una zona específica. El nombre de gossos del Kennel Club va arribar va passar del centenar. 
El conjunt, inaugurat al gener de 1934, va passar a ser el més modern i distingit de la ciutat.  La seva vida es perllongà fins a finals de la Guerra Civil i després quedà inutilitzat i integrat en les instal·lacions del Real Club de Polo. 
Caps als any 1950's un nou canòdrom l'Avenida (després Diagonal) va passar a concentrar l'afició llebrera en aquella zona del final de la Diagonal.

*1936.- Pissarra on s'anotaven les apostes i els resultats de les curses al Canòdrom del Kennel Club Barcelona. (Foto: Arxiu La Vanguardia)