RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dimarts, 3 de gener del 2012

SALA MOZART. Canuda 31. (1914-2003)


*1914.- La Sala Mozart poc després de la seva inauguració. (Foto: La Il·lustració Catalana)

La Sala Mozart va ser inaugurada el 27 de març de 1914 al pis principal del número 31 del carrer de la Canuda fent cantonada amb l'estret carrer de  Bertrellans. El projecte fou de l'arquitecte Francesc Colà i Gener, que va dissenyar un espai en forma de ferradura i decoració clàssica a l'estil Lluís XVI.  La sala era relativament petita (15 per 15 metres i 6 d’alçada) amb platea i primer pis. L'aforament permetia congregar unes 520 persones i  la sala era il·luminada per una gran làmpada plafó de bronze i 140 llums. Les butaques eren basculants de fusta corbada i estructura de ferro fos, equipades amb un penjador per al barret. L'espai de descans era àmpli amb un saló d’entrada i una terrassa enjardinada.
El local havia estat arrendat dos anys abans per l'empresa de pianos Cussó, els propietaris de la qual varen tenir l'encertada pensada d'instal·lar-hi una sala d'audicions de piano per afavorir-ne les vendes. Així s'explica l'origen d'aquesta sala que aviat va atraure un públic cult i selecte i va acollir nombroses actuacions musicals i de teatre, així com projeccions de cinema.
Però al llarg dels primers anys de la seva història la Sala Mozart va ser també l'escenari habitual de congressos cientifics, conferències i assemblees d'entitats i associacions. Com a fet històric rellevant cal esmentar que a l'any 1933 s'hi va constituir la Lliga Catalana.
A nivell musical, la Sala Mozart era un dels auditoris més selectes de la ciutat pel que fa a audicions de música de cambra i concerts de petit format. Oferia una programació estable i de gran qualitat que va veure desfilar els millors músics locals i del país des d'Eduard Toldrà fins a Pau Casals. 
El 1916 el Quartet Renaixement amb Eduard Toldrà al front va interpretar-hi la integral de quartets de Ludwing van Beethoven i el 17 de maig de 1925 s'hi estrenava la suite de piano de Frederic Mompou Suburbis.
El 7 de febrer de 1931 hi va actuar el compositor Béla Bartok amb un concert de piano i cançons a càrrec de Valia Sokolova, Aquell mateix any, al mes de juny, s'hi feia el concert inaugural de CIC (Compositors Independents de Catalunya).
L'any 1932 la Sala Mozart va rebre la visita  de Darius Milhaud en la seva única visita a Espanya que li va permetre estrenar la seva òpera Le pauvre matelot.

*1926.- Portada d'un programa de mà d'un dels nombrosos concerts que oferia la Sala Mozart en els seus primers anys.


*1932.- Una localitat d'accés a la sala durant els anys de la República.


*1936.- Programa d'una audició a càrrec dels alumnes del mestre de piano Silveri Fàbregas

Durant al Segona República també va funcionar com a cinema infantil. En realitat la sala feia funcions de guarderia, ja que era habitual que els pares hi deixessin els seus fills mentre anaven al teatre o al cinema en algun local de les rodalies.
Acabada la Guerra Civil, el local va continuar oferint cinema per als més menuts. El 1940 Antonio Marquès hi va estrenar la seva òpera Caperucita Roja. Tampoc hi van faltar els espectacles de màgia -la Societat Espanyola d'Il·lusionisme hi tenia la seva seu social-, ni les actuacions de pallassos i titelles, aixi com algunes retransmission en directe de programes radiofònics de Ràdio Barcelona i actes d'associacions i centres regionals de Barcelona.
El 1964, el Centre Cultural i Recreatiu Aragonès (abans Centre Obrer Aragonès), va adquirir el local per fer-ne ús com a sala d'actes. Finalment l'edifici va ser enderrocat el novembre de 2003.

*2003.- La piqueta executant la seva sovint implacable funció d'esborrar la història. Si es compara aquesta foto amb la de l'encapçalament de l'article, s'hi pot identificar el mateix arc de l'escenari de la Sala Mozart i a l'esquerra la viga que sustentava el primer pis del local. 


18 comentaris:

  1. Quina llàstima!
    Enhorabona pel bloc! Bon any i espero que ens segueixis ensenyant el que era i el que es la nostra Barcelona.

    ResponElimina
  2. La magnifica foto de l'enderroc de la Sala Mozart és del bloc "Barrinant a Ciutat Vella", que podeu trobar en aquest enllaç http://bcn2.wordpress.com/2011/04/05/primavera-al-carrer-bertrellans/.
    Ens agradaria conèixer l'autor de la fotografia per poder fer-lo constar al peu. Ja ens ha arribat un mail en aquest sentit, però no hi consta el nom.

    ResponElimina
  3. trist que en aquestos temps es perdin referencias de llocs tan entranyables com aquests mentre durant molt de temps s'han fet centres civics i salas d'actes fredes e impersonals

    ResponElimina
  4. la meva amiga i veïna mary tenia una àvia, assumpció que ens portava a aquesta sala alguns diumenges a la tarde, també venia el seu germà guillem, recordo que feien una peli, una actuació i alguna peli de dibuixos animats de disney, tinc 60 anys i ho recordo a la mitja part berenavem un panet de viena amb dos presses de xocolata negra, era molt bonic

    tambe recordo que pels carnavals hi havia concursos de disfresses, tot i que jo no hi vaig participar perquè ma mare deia que era llençar els diners fer una disfressa, però veia al costar de l'avia de la meva amiga les desfilades per l'escenari dels disfressats, amb una mica d'enveja.

    maite

    ResponElimina
  5. Jo hi anava amb la meva avia i els meus cosins a veura pallassos i l'avia ens duia berenar per tots.Que bonic i com disfrutavem.. quina llàstima que estigui enderrocat...
    Gràcies per el record

    Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo m'en recordo perfectament de La Sala Mozart, m'hi portava La meva Tieta Esperança, i hi havia passat molts bons moments. En tinc un molt bon record. Ricard

      Elimina
  6. Recordo qu a la meva escola va llogarla un any per fer-hi la festa de fi de curs i jo sol al escenari vaig recitar "la vaca cega" encara em tremolen les cames. Rafel 1o d'abril de 2013

    ResponElimina
  7. Jo hi anava amb la meva tia Paquita,tenia 5 anys.Quins records...

    ResponElimina
  8. Quins records!! Jo havía participat en uns concursos de dibuix infantil a la Sala Mozart, suposu que els dijous, cap a les acaballes dels 50, recordu que fins un día vaig dir nosequé de la Biennal de Venecia al presentador, jaja.
    Gracies, companys

    ResponElimina
    Respostes
    1. Recordo el concurs de dibuix i baix tindre la sort de guanyar, tot seguit desprès de que el guanyes en Pau Riba, ens varen donar una estilogràfica Inocrom, seria a finals dels anys 60. Muns

      Elimina
    2. Per error he posat el nom de l'Isidre quan i hauria de posar, Muns

      Elimina
  9. La meva iaia va fer un concert de piano juntament amb la seva germana el 13 de maig de 1928. Tinc una copia de la Vanguardia de l’època on fa un resum del concert. M’agradaria saber si els antics propietaris o familiars d’aquest guarden els cartells dels concert...

    ResponElimina
  10. Sóc néta d'un dels pallassos que actuava a la Sala Mozart, en pallasso "Cuk", més endevant es va cambiar el nom artístic i es va dir "Guiri".
    El meu altre avi, era l'acomodador de la sala i la seva dóna, la meva àvia era qui venia les entrades a la guixeta. Els meus avis també vivien a l'àtic del mateix edifici. Ma mare va néixer allà i jo hi vaig passar la meva infantesa. Duc al cor aquest teatre i la seva història forma part de la meva.
    Gràcies per l'article, m'ha agradat molt.

    ResponElimina
  11. Guardo un gran record d'aquest Teatre... i sala d'espectacles... especialment per a la canalla (parlo dels anys 40/50) doncs els caps de setmana, teniem assegurades unes hores de bona distracció amb les diferents representacions de pallassos, titelles, cantades i també de contes teatralitzats. Curiós és, també, que als 60, i ja als meus 20 anys, en una matinal musical de diumenge, vaig estar a l'escenari actuant amb el conjunt d'harmòniques "Les Akords"... en aquells temps, campions del món !! Allà, vaig poder portar-hi els meus avis, que, amb més de 90 anys, van tenir l'ocasió de veure... i escoltar per primera vegada, l'actuació del seu nét... ja music !!

    ResponElimina
  12. Yo al principio de los años 60 actué en un concurso de Mis Barcelona, yo recitaba en Radio España, Radio Miramar y en Radio Barcelona y los domingos por la mañana estaba el La Comarca nos Visita en Un domingo Feliz.
    Ahora con 78 años intento hacer una web con mis recuerdos nada comparable con el Blog de Barcelofilia que es excelente.
    Mi web es www.labarcelonadeantes.com
    Un saludo a todos

    ResponElimina
  13. En aquest lloc, Canuda cantonada amb Bertrellans, hi havia la Casa de Baños y Manicomio del Dr. Antoni Pujadas i Mayans.

    ResponElimina
  14. jordibancells@pangea.org10 de febrer del 2023, a les 11:58

    Algú té informació sobre la llibreria Metropolitana, situada als baixos de la Sala Mozart? Gràcies.

    ResponElimina
  15. SALA MOZART
    Calle Canuda, 31
    Sábado, día 27 de marzo de 1943, a las diez de la noche, único recital del maravilloso artista, único en su género
    OH..! GRAN GILBERT

    Marcha de Frégoli (Leopoldo Fregoli: Esta es Julieta, la gran diveta), El Barbero de Sevilla, El relicario, Popurrí ópera Carmen, Una boda en el Sacromonte, Alegrías La corrida

    ResponElimina