RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dissabte, 31 de març del 2012

FRONTÓN BARCELONÉS. Diputació / Sicília. (1893-1902)

*1893.- El Frontó Barcelonès poc després de ser inaugurat.

*1900.- Vista exterior del frontó des de la cantonada Sicilia / Diputació

Obra del prestigiós arquitecte Enric Sagnier i Villavechia (1858-1931), aquesta instal·lació esportiva va ser el primer frontó construit a Barcelona i un dels més luxosos d'Espanya. Tot i que les obres no estaven encara totalment enllestides, el frontó va ser inaugurat el dijous 19 d'octubre de 1893 davant 5.000 espectadors.
Ocupava una àrea de més de 4.000 metres quadrats  envoltada per una reixa de ferro. L'entrada principal, a la cantonada Sicilia/Diputació, era flanquejada per dues torretes-quiosc a peu de carrer que feien la funció de taquilles de venda de localitats. Tot seguit,  s'accedia a una monumental rotonda de 16 metres de diametre amb set portes d'accés que en realitat era com un vestíbul del frontó. Aquesta rotonda s'estructurava en planta i un nivell superior i anava rematada per una cúpula amb una corona de pedra. Interiorment comunicava tant amb el saló restaurant com amb el terreny de joc.
El saló restaurant ocupava una àrea de 20 per 12 metres, disposava també d'entrada pel carrer Sicília i tenia una gran terrassa a la part superior.
El terreny de joc era d'unes dimensions de 68 metres de llarg (amb 17 quadres de 4 metres cadascún) i  11 d'amplada, mentre que la paret frontal feia 12 metres d'alçada. La distància entre la pista de joc i les primeres files d'espectadors era de 6,5 metres en els dos primers quadres i s'anava eixamplant fins assolir-ne 11 en els últims.
Les graderies eren formades per cinc fileres davanteres de cadires de pista protegides per baranes metàl·liques i per les llotges que formaven tres seccions amb seients de diferent color, vermell, blanc i gris. Com a serveis auxiliars l'edifici disposava també de vestidors per als jugadors, banys amb inodors, infermeria, oficines i sales de descans. Tot l'entorn del frontó era envoltat de jardins.
Dissortadament el Frontón Barcelonés no va tenir una existència gaire llarga. L'esport de la pilota es va concentrar en d'altres pistes de joc més cèntriques de la ciutat., La societat anònima que el gestionava es va dissoldre i el frontó va deixar de funcionar. En els seus ultims mesos era escenari de subhastes de cavalleries i tot plegat va conduir a l'enderrocament del magnífic edifici de Sagnier, que va desaparèixer a finals de 1902.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada