RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dijous, 12 d’abril del 2012

CONVENT DE LES AGUSTINES PENEDIDES I ESGLÉSIA DE SANTA MARIA MAGDALENA. Aragó 121. (1872-1936)

*1909.- El convent de les Agustines Penedides després del saqueig de la Setmana Tràgica. A la part esquerra de la imatge es pot veure l'església de Santa Maria Magdalena i al fons la silueta de la Presó Model. (Foto: Ángel Toldrá Viazo)

La construcció d'aquest convent va iniciar-se a mitjans de la dècada dels 1860's al carrer Aragó, entre Comte Borrell i Viladomat. Va ser definitivament obert el 1872 i ocupat per la comunitat de les Monges Agustines Penedides.  Per la part del darrera, el solar del convent donava a la rasa ferroviària de l'actual avinguda de Roma, mentre que a la banda més pròxima al carrer Viladomat hi havia l'església dedicada a Santa Maria Magdalena.
Els fets de la Setmana Tràgica (1909) van castigar amb duresa l'edifici que fou saquejat i incendiat per les ires populars anticlericals. Només un any després va ser rehabilitat i les monges varen tornar a ocupar-lo.
La revolta popular antifeixista de juliol de 1936 va provocar novament la fugida de les religioses i l'ocupació del convent. L'església adjacent va ser enderrocada i l'edifici va deixar de ser un convent per fer funcions docents.
Acabada la Guerra Civil l'edifici fou reformat a fons i va acollir el Colegio Nacional Reyes Católicos, un equipament escolar públic inaugurat a l'octubre de 1941, que posteriorment, amb l'arribada de la democràcia, va convertir-se en l'actual CEIP Els Llorers.

4 comentaris:

  1. Molt interessant, la història dels convents m'agrada molt.

    Anna M. Moya

    ResponElimina
  2. El nombre de "Colegio Reyes Católicos" no fue cambiado con la llegada de la democracia, no falseen la Historia. Se le cambió en 1998. Saludos cordiales.

    ResponElimina
  3. L'any 1902, al Ajuntament de Barcelona,aquest convent donava nom a un barri del Districte 7: "Arrepentidas". A l'época vivien en aquest barri un xic mes de 3.000 persones. Era un temps d'especulació urbanística i es desenvolupava el Projecte Cerdà.Sembla que les Juntes de Propietaris, les Companyies de Ferrocarrils, el Ajuntament, la Junta de lDistricte i el govern central n'eren discutint cadascun dels projectes de construcció al Pla de Barcelona.

    ResponElimina