RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dissabte, 26 de maig del 2012

CINE ESPLAI (1932-39) / CINE ALONDRA (1939-1967). Còrsega 227

*1936.- La sala durant els anys de la Guerra Civil, quan es deia Cinema Esplai.

*1952.- Una imatge de la façana del cinema Alondra (Foto: Bloc CinesBarcelona. J. Serrano) 

Típic cinema de barri amb programes dobles projectats en sessió contínua, el Cine Alondra pertany a aquest grup de sales que va començar la seva singladura immediatament després de l'arribada a la ciutat dels franquistes i es va mantenir durant gairebé tot el període de la dictadura.
Abans de la Guerra Civil ja havia funcionat amb el nom de Cinema Esplai des del dissabte 8 d'octubre de 1932, data que va obrir portes amb una sessió de dibuixos animats del ratolí Mickey i els films Mi padre es un fresco (Adolfo Menjou), Eran Trece (Juan Torena i Ana Maria Custodio) i la producció de la Paramount El teniente seductor amb Maurice Chevalier.
Acabada la guerra, el franquisme va optar per canviar-li el nom radicalment. Desahogo o expansión, equivalents castellans al mot català esplai, sembla que no van convèncer a la nova oficialitat que va optar per donar-li nom d'ocellet cantador.

*1939.- A la cartellera del 29 d'abril encara no s'havia canviat el nom i figurava com a Cinema Esplai. La normalización encara no havia arribat, tot i que la projecció del documental Reconstruyendo España ja avisava que no trigaria a arribar.


*1939.- Però a la cartellera publicada a La Vanguardia del 31 d'agost d'aquell any, ja hi figurava el cine Alondra amb referència encara al seu antic nom ("antes Esplai") per no confondre l'espectador.

La sala donava servei a un ampli sector de la zona nord de l'Esquerra de l'Eixample més propera al centre i a la Diagonal amb l'Hospital Clínic, la Facultat de Medicina i el Mercat del Ninot com a veins pròxims. Un sector on els típics cinemes de barri no hi eren massa presents i es limitaven a l'Iris del carrer València i el del propi Col·legi Sant Miquel, a Muntaner-Rosselló, que també oferia cinema a la tarda dels diumenges.
L'Alondra va tancar les seves porets el 1967. Fou enderrocat i al solar s'hi va aixecar poc després un edifici d'habitatges.

*1961.- Interior del Cine Alondra des del pati de butaques

*1961.- Vestíbul i finestretes del Cine Alondra.

3 comentaris:

  1. guardo un entrañable recuerdo de este cine.

    ResponElimina
  2. Yo recuerdo aver visto la película
    CÍCLOPE

    ResponElimina
  3. El meu pare va morir fa 2 mesos i recordo que en les seves converses havia mencionat que havia anat amb els seus pares al cine Alondra. Moltes gràcies per l'article.

    ResponElimina