RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dilluns, 19 de novembre del 2012

LA CUCAFERA. Bar Cafè-Teatre. Brusi 37. (1968-1970's)


Guillem d'Efak (1930-1995) va ser un personatge singular dins el moviment de la nova cançó. Primer perquè era negre, circumstància aleshores poc habitual en un cantautor català. Però també perque era tremendament polifacètic. Poeta, actor, traductor, dramaturg, escriptor,... havia nascut a la colònia espanyola de Rio Muni (regió esdevinguda Guinea Equatorial després d'obtenir la independència). Era fill d'un guàrdia civil de cognom Fullana, destinat a aquella zona llunyana que s'havia casat amb una autòctona guineana. Després va viure a Manacor fins que als anys 1960's es va establir a Barcelona.
El 1968 d'Efak va obrir un local juntament amb Carlota Soldevila, Núria Picas i Fabià Puigserver, que es va encarregar de l'interiorisme. La Cucafera consistia en una barreja de bar i cafè-teatre que ben aviat esdevingué un cau de la progresia. Era a la part alta del carrer Brusi entre Via Augusta i Sant Elies, molt aprop de la plaça Molina. Juntament amb la tusetenca Cova del Drac, va ser un dels referents de projecció de la nova cançó i del teatre de cabaret i altres espectacles de petit format.


*1968.- Plànols dibuixats per Fabià Puigserver de l'exterior de La Cucafera (dalt) i alçat del soterrani del local (abaix). (Font: MAE- Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques).

6 comentaris:

  1. Que casualitat, al costadet de casa estava, jo ni idea, porto 37 anys vivint al mateix lloc, i no sabia res d'aquest lloc, ara hi ha un Japonès, i abans i durant molts anys hi havia una restaurant, amb un pernil que era fantàstic.
    Salutacions.

    http://goo.gl/maps/Bvr2I

    ResponElimina
  2. Vaig viure molts anys passant la meva juventut a La Cucafera amb en Guillem i la Carlota Soldevila, del Institut del Teatre de Barcelona.
    Eren famoses las partides que jugavem al mentider. La part d'abaix la van tancar ja que hi havia un veí, amb molt de poder en aquells temps, que la va fer tancar. Amb la guitarra i armónica improvisavem camçons de blues.....Vells i fermosos records de juventut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teniu qualque fotografia de l'interior del local? Millor si és de qualque actuació musical o de cafè-teatre. Gràcies a l'avançada!
      El meu correu és balutxo@gmail.com

      Elimina
    2. Jo no hi havia entrat mai perquè era massa jovenet però sempre m'hi fixava quan sortia del veí Institut Menéndez Pelayo. Al matí, a l'hora d'esmorzar anàvem al Kok d'Or, a.la.pñaça.Molina.

      Elimina
  3. Posabam sovint musica del beatles ?

    ResponElimina