RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dimecres, 8 de maig del 2013

CINE HORA. Paral·lel. (1941-1972)


*1944.- L'entrada del modest Cine Hora amb el perfil de les tres xemeneies del Paral.lel darrera.

Sala de reduides dimensions, situada al número 57 del Paral·lel tocant al Teatre Apolo, el Cine Hora va aparèixer a la cartellera en plena posguerra a partir de l'últim dia de l'any 1941.
Amb un aforament oficial de 531 localitats, la sala es va especialitzar en els seus primers anys en cinema d'actualitats i documentals. Posteriorment va passar a esdevenir una vulgar sala de reestrena, molt poc agraïda, refugi de solitaris i delinqüents, de prostitutes expertes en habilitats manuals en plena projecció, i en general de gent de dubtosa condició. Joan Munsó Cabús el defineix com un d'aquells cinemes agradables per a qui s'interessava més per allò que passava a les butaques que a la pantalla [1]. Algunes llegendes urbanes van encara més enllà i asseguren que no era gens difícil advertir la presència de rosegadors en plena sala escurant les engrunes dels entrepans dels espectadors. En resum, un lloc que no dignificava precisament el negoci de la projecció cinematogràfica.
Tot i això, el Cine Hora, amb diverses reformes del local, va subsistir fins al juliol de 1972, quan els seus propietaris Francesc Comellas i Enric Ribalta varen decidir abaixar la persiana per sempre.


[1]  Munsó Cabús, Joan. Els cinemes de Barcelona. Editorial Proa. Barcelona 1995.

12 comentaris:

  1. Un lloc realment peculiar. Tant sòrdid com el Cine Mar. Vaig conèixer a la mili un nebot d'un dels amos, que m'explicava anècdotes, com aquella que tothom comentava que les rates s'hi passejaven com si fossin a casa seva.

    ResponElimina
  2. jajajajaja...¡¡¡ Cómo lo recuerdo ¡¡¡
    Al lado de las tres Chimeneas...

    ResponElimina
  3. De rates n'hi havia a molts cines, bé,més aviat ratolins. I per això també hi havia molts gats que s'esmunyien per sota de les butaques, tot un mite, l'Hora, un lloc de pecats sòrdids i a l'abast de la classe obrera paral·lelenca i marginal.

    ResponElimina
  4. Hola Enric, mirant i remirant fotos he arribat a la conclusió de la que foto de la façana del 1964 que poses com del cine Hora, és en realitat la façana del cinema Español. Ara no recordo bé a on algú va dir fa uns anys en alguna pàgina o fòrum que el cinema del documental es tractava del cine Hora sens dubte, i jo també ho vaig creure de primeres, però després vaig tenir dubtes (no recordo aquesta façana tan arreglada ni es veu a les diverses fotos existents) i per fi he descobert de on era. Només era per si ho volies corregir. Si vols ja t'enviaré la prova.
    Salutacions, Jaume Susany

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que volies fer el comentari al Miquel, que és l'administrador i redactor de Barcelofília. Jo sóc de Bereshit. Però tens raó. Acabo de mirar altres fotos i la foto de 1964 no és del cinema Hora sinó del cinema del Teatre Español. Aquí es veu perfectament:

      http://2.bp.blogspot.com/-NdL_BEWmyN4/T22alw9LI3I/AAAAAAAAB9o/atl0HstFJT8/s400/zzwee.bmp

      Elimina
    2. Tens raó, m'he confós de redactor... Gràcies per la confirmació de tota manera!

      Elimina
    3. Jaume i Enric, confirmades les vostres observacions com a certes. La imatge ja ha estat eliminada.

      Elimina
  5. Al recordó pasan amb al tranvía manipulan la roda que tenien els remolcs y la fama que tenia, potser es un dels molt pocs cines que no vaix anar. Com a cutre tambe el cine Unio, al carrer Unio, prop de la rambla, aquet si que hi nava. Ja que teniem familia al carrer Carabassa.

    ResponElimina
  6. Llamaba la atencion por su forma de entrada y sus tejas.son recuerdos de niña

    ResponElimina
  7. Buenas tardes, dice que fue cerrado a fines de julio del 72, alguien sabe la fecha exacta? Muchas gracias

    ResponElimina
  8. Recuerdo haber presenciado peleas mientras se proyectaban las películas... Las letrinas estaban separadas de la platea por simples cortinas.

    ResponElimina
  9. Quins temps aquells, eran els anys 60... Havia anat de petit amb el meu pare varies vegades doncs era a prop de casa. Recordo haver vist la reposició de "King Kong" (1933). Allà també vaig veure per primer cop al juliol de 1969 la pel·lícula "El planeta de los simios" (1968).

    ResponElimina