RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dissabte, 22 de febrer del 2014

CINE ROXY. Plaça Lesseps 4. (1941-1969)

 
*1944.- El cinema Roxy a la dreta de la imatge fent cantonada amb el carrer Santa Perpètua. (Foto: Col·lecció Cardona).
 
Considerat un dels cinemes legendaris de la ciutat, el Roxy va obrir portes el Dissabte de Glòria de l'any 1941 (12 d'abril) i ben aviat va quedar integrat a la vida popular dels barris de Gràcia, La Salut, Vallcarca i fins i tot Sant Gervasi. Roberto Koch, el vencedor de la muerte (Doctor Koch, Der  Bekämpfer des Todes) va ser la primera pel·lícula que s'hi projectà, una producció alemanya dirigida per Hans Steinhoff que protagonitzaven Emil Jannings, Werner Krauss i Viktoria von Ballasko. Eren temps d'auge d'un nazisme que començava a ocupar militarment mitja Europa i tenia en la dictadura de Franco un excel·lent aliat, si més no ideològic. Aquesta bona sintonia hispano-germana es manifestava també en el cinema que ens arribava de fora.
 
Cartell del primer film projectat al Roxy.
 
El Roxy, que tenia un aforament de 1.400 butaques totes a platea, no trigà gaire a oferir també espectacles de varietés. Començaren a partir del mes d'octubre d'aquell mateix any de la inauguració i es perlongaren fins al 1944. Goyita Rifé, els Hermanos Lewis, Pepita Sansalvador i l'orquestra Los Gitanos, foren els primers en actuar-hi.
El 1942 el local fou arrendat per Francesc Xicota Cabré i quedà adscrit a la categoria de sales de reestrena, tot i excepcionalment s'hi va poder veure alguna estrena.
 
*1950.- La popular cavalcada de Sant Medir passant per davant del Roxy
 
El 27 de febrero de 1947 s'hi va celebrar un festival de música amb les actuacions de Raúl Abril, Los Siete de Palma, José Valero i Bonet de San Pedro. La façana del local fou modificada a finals dels anys 1950's afegint-hi un parell més de pisos al frontal.
L'1 de juliol de 1969 l'arrendatari Xicota va comprar el local a la seva propietària (Maria Nubiola Fornés) i no va trigar més de tres mesos en negociar la seva venda a l'inefable Josep Lluís Núñez, que ja hi havia posat l'ull per aixecar en aquella cantonada un dels seus avorrits i repetits  edificis d'habitatges. Un negoci rodó per a Xicota, que va comportar a la vegada la desaparició definitiva del cinema, que va tancar portes el dia 2 de noviembre de 1969. Negresco i El crimen también juega foren els dos últims films que s'hi van poder veure.
Joan Manuel Serrat, i l'escriptor Juan Marsé, li varen dedicar una cancó i un llibre (Los fantasmas del Roxy i El fantasma del cine Roxy respectivament) que evocaven, en forma de fantasmes transportats al temps que el cinema ja no existia, tots els records d'aquella sala de cinema que quedarà al cor i a la memòria de molts graciencs i barcelonins.
 
Así que no se espante amigo,
si esperando el autobús
le pide fuego George Raft.
Son los fantasmas del Roxy
que no descansan en paz.
 
 
Los fantasmas del Roxy (Joan Manuel Serrat)

3 comentaris:

  1. Greu errada, no va ser Joaquim sinó Miquel Xicota Cabre

    ResponElimina
    Respostes
    1. Disculpa però no hi ha errada, ni Miquel ni Joaaquim, l'arrendador del Roxy va ser Francesc Xicota Cabré. https://www.enciclopedia.cat/EC-CINEMA-1119.xml

      Elimina
  2. Curiositat: La cançó den Serrat nomena el Banc que s'hi va instalar: efectivament, era el Banco Central, després de les succesives fusions, acabá com Banco Santander. Jo hi vaig treballar ( 1999-2002 ) i si no m'equivoco, tenia en funcionament el caixer automatic més antic del pais ( tenia una cortina transparent ), i no es podia canviar per un de més modern perqué el desnivell del carrer ho impedia ( els clients haguessin tingut que enfilar-se en una escala ). Total, que es va tenir que reformar tota la oficina per actualizar-la, i posar un caixer amb condicions.

    ResponElimina