RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

diumenge, 29 de juny del 2014

GALERÍAS ASTORIA. Rambla 113. (1955-1968)

Agraïments a MARÍA JOSÉ GONZÁLEZ


*1958.- Imatge nocturna de l'entrada a les galeries.

 
 

El dia 15 de desembre de 1955 van ser inaugurades les Galerias Astoria al número 133 de la Rambla dels Estudis. Aquest complex comercial s'estenia fins al carrer Xuclà i ocupava l'històric solar dels antics magatzems El Siglo, que van quedat reduïts a cendres després del terrible incendi esdevingut el dia de Nadal de 1932.
Sanchez Egea havia estat el promotor d'aquell negoci que amb una arrencada plena d'optimisme i bons propòsits recuperava aquell tram de les Rambles entre el Teatre Poliorama i l'Hotel Manila.El lema per atraure públic es trobava en una simple frase: En su memoria, Galerias Astoria.


*1955.- Publicitat del dia de la inauguració de les galeries. (Font: Hemeroteca la Vanguardia)

Alguns dels comerços que s'instal·laren a Galerias Astoria:

Estudio Fotográfico Torres
Aplicaciones Eléctricas Molner
Superservis Supermercat d'Alimentació
Almerich. Complements en pell.
Calzados Navarro. Sabates per a senyores
Bluette. Moda de pell


A partir del 19 de desembre de 1959 una gran part de la superficie de les Galerias Astoria va ser ocupada per un dels primers supermecats de la ciutat. El Superservis. Aquest negoci va contribuir a donar una nova volada a les galeries.
El 1968 les Galerias Astoria van tancar i el gran local que les acollia va ser adquirit per la cadena francesa de supermercats i grans magatzems Simago Prisunic, que hi va obrir un establiment a l'any següent. 

6 comentaris:

  1. Las recuerdo remotamente, pero las recuerdo

    ResponElimina
  2. Jo pori un rellotge Titan que de molt joveneta el vaig comprar alli. Es de corda i encara funciona. Em va fer molta ilusió comprarlo. Ara tinc 70 anys i donem un valor diferent ales coses.

    ResponElimina
  3. Recordo que això d'agafar un article de la prestatgeria sense haver-lo de demanar al botiguer era una novetat estranyíssima!

    ResponElimina
  4. Jo hi vaig treballar, el meu primer treball una epoca molt feliç de la meva vida !

    ResponElimina
  5. Oi tant! Resultava absolutament xocant i novedós això d'agafar un article, sense haver-lo de demanar. El veig i l'agafo.
    Extranyíssim.
    Faltava poder comentar amb el botiguer la millor conveniència d'algun producte.
    Ara tinc 76 anys i ho recordo com si fos ara.

    ResponElimina