RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

divendres, 8 de març del 2019

EL PINAR. Ball i espai d'esbarjo. Mare de Déu del Remei 33. Poble-Sec (1952-1972)

 
*1960's.- L'entrada a El Pinar (Foto: Autor desconegut)

Qualsevol crònica històrica poblesequina, localitzada al veïnat de la França Xica i el seu entorn durant el segon terç del segle XX, resultaria incompleta i injusta si no fes cap referència a El Pinar, un espai de festa i esbarjo, que durant més de vint anys ocupà la finca número 33 del carrer de la Mare de Déu del Remei, prop de la parròquia de la Mare de Déu de Lourdes.
Es tractava d'un local extraordinàriament modest, que durant tota la seva existència va estar mancat de qualsevol connotació glamourosa o burgesa. Ans al contrari, era d'allò més popular i atenent a aquesta condició hi era pròpia la fortor dels alès d'anís i carajillo i l'ambient carregat de barreja de fum de tabac i suor. També hi sovintejaven els incidents, que en general tenien el seu orígen en la voluntat de marcar territori per part dels grups de joves habituals, o en inoportunes mirades a xicotes alienes que despertaven el dimoni de la gelosia i tenien la seva continuació a l'exterior amb corredisses, crits, mastegots i fins i tot episodis de lliuta cos a cos sobre el capó d'algun cotxe aparcat al carrer on es decidia el guanyador de la trifulca.
A El Pinar, que anteriorment havia estat conegut com El Jardín, s'hi organitzaven qualsevol mena de celebracions amb motiu de casaments, comunions, bateigs i festes d'aniversari. Com que no hi havia restaurant, calia portar el menjar fet o acabar de preparar-lo in situ.  
El local disposava de jardí i de tres espais separats. En els primers anys de la dècada dels 1960's El Pinar es va convertit en el bressol artístic de grups musicals locals emergents, especialment dels Sirex del Leslie i dels Mustangs del Santi Carulla. Allà mateix s'hi podia viure la rivalitat, sovint ferotge, entre seguidors d'uns i altres. També Ramon Arcusa i Manolo de la Calva (el popular Dúo Dinámico) hi havien interpretat el seus temes alguna tarda de diumenge.

*1960's.- Els Sirex en els seus inicis actuant a l'escenari de El Pinar. (Foto: Editorial Milenio /Angel Lenoir)

*1968.- Cap a finals dels anys 1960's El Pinar es convertia en Stifanis Club per programar el seves actuacions musicals.

Hi eren habituals les bodes i celebracions gitanes, que alteraven considerablement el silenci al barri amb sorollosos repics de palmes esquitxats amb el so rascat de les cordes de les guitarres durant llargues estones que es feien inacabables.
En els seus últims anys s'hi va instal·lar una autoescola que després va ser traslladada prop del mercat de Sant Antoni.
El Pinar va desaparèixer pocs anys després de començar la dècada dels 1970's quan el fenòmen de les discoteques ja s'havia generalitzat conquerint tota la geografia urbana.


Enllaç d'interès:
Júlia Costa. Un balcó al Poble-Sec

7 comentaris:

  1. Lo recuerdo, aunque jamás entré.
    Salut

    ResponElimina
  2. Yo si habia ido, cada vez que actuaban Los Cheyenes, eramos del grupito del club de las 7 de radio España y super fans de Los Cheyenes.

    ResponElimina
  3. Quina época maravillosa jo era jove (15) i no en dejaban entrar en cambi els menús germans si eram veins i amics de Los Cheyenes vivíam al Carrer Lleida antic mercat de la flor ara plaça Margarita Xirgu salut a tota la gent del barri

    ResponElimina
  4. Recuerdo muy bien a El Pinar. Yo iba a menudo a ver a los Sirex y a los King's Boys, eran mis dos grupos favoritos. Luego los fuí a ver también al San Carlos en Mayor de Gracia.

    ResponElimina
  5. Tot ok. En Tony Ronald tambe.
    I velades d boxeo .
    Bona records

    ResponElimina
  6. La escola d condui era la filla del amo.

    ResponElimina
  7. Per les nit era un garage, el meu pare I tancaba el coche

    ResponElimina