RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

diumenge, 11 de desembre del 2022

CASA LEANDRE BOU. (València / Enric Granados). Façana original abans de la remunta. (1903-1920's)

Agraïments a VALENTI PONS TOUJOUSE

Una simple passejada pels carrers de l'Eixample, acompanyada d'un cop d'ull a les façanes dels edificis més antics, ens permet veure l'evolució i els resultats, sovint horribles, del fenòmen de les remuntes, afegitons de més plantes que permetien ampliar els edificis cap amunt. Algunes d'aquestes remuntes però, poden passar fàcilment inadvertides. 

En una de les cantonades dels carrers València i Enric Granados es va aixecar a començaments del segle XX (entre 1902 i 1903) la Casa Leandre Bou, un edifici inscrit clarament dins del modernisme que imperava aleshores. Antoni Serrallach Hernández-Periñán en va ser l'arquitecte. 

Leandre Bou i Ferrer (L'Hospitalet de Llobregat 1868 - Mendoza. Argentina 1942) fou un constructor i promotor immobiliari que va desenvolupar la seva activitat professional a cavall entre Catalunya i la República Argentina (a Mendoza i Rosario principalment) on van néixer els seus fills.

*1904.- Vista de la Casa Leandre Bou en el seu estat original, abans de la remunta que va suposar la desaparició de la part enquadrada en vermell al capdamunt de la façana. La imatge està captada a la cantonada entre el carrer Valencia i el carrer Universitat (actual Enric Grandos). A la dreta de la foto es pot veure el perfil del convent de las Siervas de María. (Foto: Família Bou

Cap als anys 1920's es va executar a la Casa Leandre Bou una remunta d'una planta més, la sisena inclòs el pis principal. El modernisme havia passat ja a millor vida. Tot i que la remunta no fa mal als ulls com les que es construiren durant el franquisme, la incorporació de la planta addicional en forma de mansarda amb la paret inclinada revestida de plaques de pissarra, va suposar l'eliminació de la part superior de la façana original i dels onze pinacles que la coronaven. La remunta ve ser executada per l'arquitecte barceloní Josep Domenech Mansana (1885-1973) i la paret de la façana també va ser simplificada i revestida amb la supressió dels elements ornamentals (esgrafiats amb temes vegetals) que envoltaven les balconades i les finestres.

2004.- La Casa Leandre Bou tal com va quedar després de la remunta. (Foto: Valentí Pons Toujouse)

Documentació i enllaç d'interès:

Moretti, Graciela. Leandro Bou entre España y Argentina en tiempos del modernismo catalán. Anales del IAA (50). 2020.   http://www.iaa.fadu.uba.ar/ojs/index.php/anales/article/view/366/622 

1 comentari: