L'ATEMPTAT CONTRA ANTONIO MAURA. Placeta de la Mercè. 12 d'abril de 1904.

 MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JOANA FRANCÈS

El 12 d'abril de 1904 es va produir a Barcelona el primer atemptat [1] contra el cap de Govern conservador Antonio Maura y Montaner (Ciutat de Mallorca 1853 - Torrelodones. Madrid. 1925) . El polític mallorquí va sobreviure a l'atac d'un jove anarquista, Joaquim Miquel Artal, que li va clavar un punyal al pit mentre circulava sobre una carrossa descoberta.

Maura havia acompanyat al jove rei Alfons XIII en aquella visita del monarca a Barcelona, que ell mateix havia promogut, conscient de la importància que tenia Catalunya per al desenvolupament industrial i comercial de tot l'Estat. 

*1925.- Fotografia publicada 21 anys després de l'atemptat a Mundo Gráfico i atribuïda a Campúa [2]. (Font:  Mundo Gráfico. 16 desembre 1925).

La Veu de Catalunya del dimecres 13 d'abril, l'endemà de l'atemptat, publicava una àmplia i detallada descripció dels fets esdevingut a la placeta de la Mercè rera la Capitania General del passeig de Colom i davant l'esglèsia de la patrona de Barcelona.

 

L'agressor de només 19 anys va ser reduït per la policia que hi havia al lloc dels fets amb la col·laboració del públic assistent. Arnal sembla que no havia despertat sospites i s'apropà a Maura amb un sobre simulant voler lliurar-li una carta.

Dibuix atribuït a Josep Cravinety Guteras [3] sobre l'atemptat a Maura

Dibuix de Pau Febrés Yll de l'escena de l'atemptat.

Arnal va ser jutjat només dos mesos després de cometre l'acció. Va declarar que havia actuat per venjar la represió aplicada un any abans sobre els camperols revoltats a la localidad d'Alcalá del Vallés (Cadis). Va ser comdemnat a 17 anys i 4 mesos de presó. No va arribar a complir-los perquè al 1910 va morir de malaltia a la presó de Ceuta.

__________________

[1].- Maura patiria un altre atemptat a Barcelona sis anys després, el 22 de juny de 1910. Aquest cop l'intent d'acabar amb la seva vida va tenir lloc a l'Estació de França on va rebre dos impactes de bala que no aconseguiren abatir-lo.

[2].- L'autor de la foto era José Demaría Vázquez conegut igual que el seu pare com a Campúa.

[3].- El dibuixant Josep Cravinety Guteras (1865-1917) era fill del brigadier José Cravinety Cladera mort a la guerra carlina a Alpens (Osona) el 1873.