MIQUEL BARCELONAUTA
L'any 1967 l'arquitecte lleidatà Adolf Florensa (1889-1968) va dissenyar, per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona un nou model de rajol de terratzo per a la Rambla de Barcelona. Seria una de les seves últimes obres abans de la seva mort. El projecte va comptar també amb la col·laboració de Jordi Ros, un dissenyador industrial vinculat a l'empresa Escofet.
La idea inicial s'atribueix al columnista Noel Clarasó (1899-1985) que, cap al 1961, va pensar que fora bo de dotar a la Rambla d'un paviment que suggerís el record cap a les aigües que antigament hi baixaven en direcció al mar.
Aquestes noves peces tenien una forma corbada pels seus contorns més llargs i presentaven quatre franges que descrivien unes corbes que evocaven les onades del mar. Van ser fabricades en dos colors de tonalitat grisa. Una molt clara, gairebé blanca, i l'altra amb un color entre gris i beix amb una tonalitat més intensa. Eren disposades alternativament de manera que simulaven franges sinuoses.
La pavimentació es va consolidar aviat com un dels signes d'identitat de la via més important de la ciutat i va ser present durant un període de gairebé 60 anys en el paisatge urba del terra del legendari passeig que separa Ciutat Vella del Raval.
Ben aviat, el nou paviment va evidenciar un problema que era que els xiclets quedaven adherits als rajols i posteriorment adquirien una tonalitat fosca que enlletgia el pis. Els esforços municipals per pal·liar aquest aquesta deficiència, incrementant el servei de neteja, es van intensificar especialment amb l'arribada dels ajuntaments democràtics.
Només el mural acolorit de Joan Miró, instal·lat al Pla de l'Os (Boqueria) el 1976, i un petit exàgon amb una altra trama que envoltava la Font de Canaletes, van alterar durant aquells anys aquella uniformitat en el paviment de la Rambla.
Muy interesante.
ResponEliminaGracias por los datos no los sabía con exactitud
Sense entrar en el detall de si el disseny del Florensa era més o menys bonic i des de la perspectiva que sóc nascut també el 1967, us comparteixo la meva preocupació pels paviments de Barcelona.
ResponEliminaFa dies que estic mirant les obres de les Rambles, fa dies que trobo que segurament enyoraré el vell paviment ondulat, i fa dies que penso que tot el que ja han instal·lat, ja sembla vell... i ja està ple de xiclets.
Però el pitjor de tot plegat és que estem al vell mig d'una epidèmia de paviments posats amb poca qualitat i amb resultats penosos. Passeig de Gràcia, desastrós al 90% del carrer (hi ha algun petit indret pavimentat de forma excel·lent, que només serveix per destacar la misèria de la resta); la nova Diagonal, que només acabar les obres ja va haver de substituir un 0,5% de les rajoles (recordeu com les marcàven, les defectuoses o esgarrades?), i fins i tot els carrers peatonalitzats de ciutat vella, que ja tenen molts anys i els blocs de granit que s'han trencat, mogut o enfonsat en mil llocs.
Al carrer Canuda tocant les Rambles em vaig trobar l'altre dia passant la sola de la sabata damunt les rajoles noves (són més aviat llambordes grosses) per veure si es notaven desnivells, i no em van semblar gaire ben posades, i amb separacions irregulars.
Si no es troben uns operaris qualificats per fer aquestes tasques, en 20 anys estarem veient canvis. I si no, quedaran unes Rambles ben plenes de nyaps, estic segur.