MIQUEL BARCELONAUTA
Article elaborat amb ENRIC COMAS i PARER
La història barcelonina dels picadors (entesos com a instal·lacions orientades a la doma i l'ensinistrament de cavalls i també per aprendre a muntar-los), seria incompleta si no parés atenció en el que hi va haver a mitjans del segle XX al carrer gracienc d'Alcalà de Guadaira, una via estreta que transcorre entre la Riera de Sant Miquel i l'inici de la Via Augusta i que al 1960 va ser rebatejada com a carrer del doctor Rizal.
Eudald Puig i Valls havia dirigit aquest picador durant els anys immediatament posteriors a l'acabament de la Guerra Civil i figurava en la publicitat amb el nom de El Ecuestre, un nom que va mantenir a l'emplaçament de la nova hípica que el propi Puig obrir al carrer Babilonia (avui Ciutat de Balaguer) al barri de la Bonanova, prop de l'últim tram del carrer Muntaner.
L'abandonament del negoci per part de Puig i Valls al carrer Alcalá de Guadaira 5-9 es va produir a l'octube de 1943. Aquesta nova situació, però, no va provocar el tancament del picador, sinó que un altre director, l'antic rejoneador Antonio Hernández Marcet (1980-1954), esdevingut professor d'equitació, en va agafar les regnes per a continuar l'ensenyament de l'art de muntar cavalls i ensinistrar-los
*1953.- El picador va servir també com a lloc d'exposició de les obres del retratista suís de pintures a l'oli Schmid von Biel. (Font: ARCA).
Aquest picador va estar actiu fins a mitjan dels anys cinquanta, quan Hernández Marcet, que ja s'havia incorporat al del carrer de la Ciutat de Balaguer, va deixar-lo definitivament. Els locals van esdevenir un magatzem que va acollir un dipòsit de mobles fins a la construcció de nous habitatges als anys 1970's.
És d’aquelles històries que fan entendre com ha canviat Barcelona sense necessitat de grans monuments. Un antic picador de Gràcia, amb cavalls, classes d’equitació i figures vinculades al món taurí, forma part d’una memòria urbana que avui gairebé ha desaparegut. M’agrada especialment aquest tipus de recerca perquè recupera petits fragments de la vida quotidiana que difícilment trobaríem en una guia convencional. En certa manera, descobrir aquestes històries és com obrir finestres inesperades a altres èpoques, una curiositat que també em desperten projectes com roulettino.
ResponEliminaMolt interessant recuperar aquesta mena d’històries de la Barcelona que ja no podem veure. El picador d’Alcalá de Guadaira mostra com el món dels cavalls formava part de la vida de Gràcia a mitjan segle XX, molt abans que el carrer canviés de nom. També em sembla curiosa la continuïtat del negoci després de la marxa d’Eudald Puig i Valls: un espai que no desapareix, sinó que canvia de mans i manté viva l’activitat eqüestre. Aquestes petites històries urbanes tenen molt encant, igual que descobrir racons inesperats per internet, com needforslots.
ResponEliminaEl Picador del carrer Alcalá de Guadaira, avui carrer del Dr. Rizal, forma part de la memòria històrica del barri de Gràcia. Actiu durant els anys 1940 i fins al 1954, el local va formar part de la vida quotidiana d’una Barcelona molt diferent de l’actual.
ResponEliminaEls antics establiments com aquest permeten recuperar històries, costums i espais que han anat canviant amb el temps. Per descobrir més continguts sobre història i memòria urbana, https://happyjokers.com.es/.
Recordar aquests llocs ajuda a conservar la identitat i els records de les generacions anteriors.