MIQUEL BARCELONAUTA
Els baixos i soterrani de la Ronda del General Mitre 169-171 havien acollit fins al 1975 El Papagayo, una discoteca i sala de festes promoguda per l'empresari de l'oci nocturn Chufo Lloréns (Josep Llorens Cervera 1931-2025). L'any de la mort de Franco, Llorens va optar per consolidar la seva discoteca insígnia del barri del Turó Park, que era Don Chufo i va deixar El Papagayo, que tot seguit i amb un canvi radical de decoració, va donar pas al Wahiwa Paradise.
El local formava part d'aquell grup de pubs que van aparèixer a Barcelona a mitjans dels anys 1970's, que es caracteritzaven per la seva ambientació hawaiana i de la Polinèsia. S'hi servien begudes i combinats exòtics que aleshores representaven una novetat per al client. A aquest grup de locals també hi pertanyien noms com Kahiki, Kahala i Aloha. El Wahiwa Paradise, però, incorporava a la seva oferta d'oci una programació habitual d'espectacles diversos i música en directe.
El pianista brasiler Leonardo Luz, divulgador de la música popular carioca, hi va treballar a finals dels anys 1970's exercint com a director artístic de la sala. Altres artistes que hi van actuar van ser Mara Vador durant l'època nadalenca de finals de 1978, el showman argentí Nito Bengal i l'humorista mallorquí Ramon (Ramon Navarro López), al qual les seves actuacions al Wahiwa Paradise durant 1979, li van servir de trampolí de llançament per donar-se a conèixer i actuar després a diversos programes de la televisió catalana TV3 (Filiprim i Tres i l'astròleg, entre d'altres).
Quina transformació més curiosa la d’aquest local! Passar d’El Papagayo al Wahiwa Paradise amb una decoració hawaiana i polinèsia reflecteix molt bé com Barcelona incorporava noves modes d’oci durant els anys setanta. Els còctels exòtics, la música en directe i els espectacles devien donar al soterrani de la Ronda del General Mitre una atmosfera molt particular. M’agrada especialment recuperar aquests espais desapareguts, perquè expliquen una Barcelona nocturna que avui només podem imaginar. I, parlant de racons curiosos d’internet, també es pot descobrir piperspin.
ResponEliminaAquests que esmentes, Kahala, Kahiki i Aloha encara existeixen, el Kahala va ser el primer, però hi van haver uns quant més: Amakoa (Casp, 19) que deien era del Reixach, Wahiwa (Roger de Flor, 213), Mai Tai (Lauria, 41), Tikaroa (P. Maragall, 78), Nag Tatyi (Guipúscoa, 17), Tepito Tenua (Eixample, no recordo el carrer) i segur que hem deixo algun. A l'Hospitalet anunciaven el Hawai Kai que les cambreres anaven en top less.
ResponElimina