BIKINI. Sala de festes. Mini-Golf. Discoteca (1953-1990)

Agraïments a XAVIER SIMÓN

*1953.- Entrada original al recinte de Bikini. (Font: Cuadernos de Arquitectura)

*1953.- Vista de la terrassa i el mini-golf  (Font: Cuadernos de Arquitectura)

*1953.- La bolera era una altra de les atraccions de Bikini  (Font: Cuadernos de Arquitectura)

Considerada com una de les sales més emblemàtiques de la part alta de la Diagonal durant un llarg periode de la segona meitat del segle XX, l'històric Bikini va ser inaugurat l'any 1953 i durant el seus 37 anys de vida va tenir una existència marcada per diferents etapes. Tenia entrada per la Diagonal i ocupava l'illa triangular delimitada també pels carrers Anglesola i Numància.

Quan es va obrir el propietari de la sala va voler recrear un ambient propi dels locals americans, incorporant-hi dos elements novedosos i trencadors com eren un mini-golf i una bolera. El conjunt es va edificar sobre un projecte de l'arquitecte Julio Chinchilla Ballesta.

*1953.- Interior de la sala de festes. (Font: Cuadernos de Arquitectura)

*1953.- Plànol de la planta del recinte. (Font: Cuadernos de Arquitectura)

*1953.- Les pistes del mini-golf van ser un dels principals reclams del local. (Font: Cuadernos de Arquitectura)

Durant els anys cinquanta Bikini va competir amb els dos gran balls veins a l'altra banda de la Diagonal:  Rosaleda i El Cortijo, que continuaven essent freqüentats per l'alta societat barcelonina. Els balls de saló amb orquestra eren el pa de cada dia, però Bikini desprenia des del primer dia una atmosfera innovadora en relació als altres locals d'aquella zona, que no van sobreviure als anys seixanta. Justament fou aleshores quan la "discoteca del mini-golf" va adquirir un major protagonisme. Novetats de la societat de l'època com el llançament al mercat del Seat 600, o la presentació de nous ritmes i balls com la yenka o el twist van tenir a Bikini com a sala amfitriona d'aquests events.

*1953.- Els primers anys de Bikini no tenien res a veure amb els ambients de discoteca de després. Així es divertia la clientela la nit de cap d'any celebrant l'arribada del 1954. (Foto: Arxiu La Vanguardia)

*1955.- Fragment d'un article de Manuel Robert publicat a la revista Distinción en el que descriu, en un to gairebé poètic, l'atmosfera que envoltava el Bikini dels primers anys.

*1964.- La cantonada Anglesola-Diagonal. Darrera d'aquests murs i d'aquesta torreta hi havia Bikini. L'entrada era per l'accés que es veu sota el triangle de la catenària del tramvia. (Foto: Arxiu La Vanguardia)

*1970's.- Vista general del circuit de mini-golf. En primer terme a la dreta el carrer Anglesola, al fons la Diagonal.

Avui està generalment acceptat que el nom de biquini, amb el que coneixem els entrepans calents de pernil amb formatge, té el seu origen en el fet que fou precisament el Bikini el primer lloc de Barcelona on es servien aquest tipus d'entrepans -aleshores anomenats croque-monsieurs-. Arribaren a ser tant típics que la gent demanava "un entrepà com aquells que fan al Bikini", de manera que se'ls va acabar coneixent amb el nom de la sala.

Amb l'arribada dels anys setenta la sala va ser objecte d'una renovació a fons per posar-se al dia. L'ambient discoteca s'havia ja consolidat com el propi i preferent de la sala i la presència del punxadiscos, convenientment instal.lat en la seva cabina -que ocupava l'antic escenari de l'orquestra-, formava ja part del decorat. La bolera va ser suprimida i també la pèrgola. Això va permetre incorporar una segona pista de ball. La marca gràfica també es va modernitzar i va quedar simplificada amb les tres consonants (BKN) del nom del local.

*1978.- Una vista del minigolf de Bikini. (Foto: Arxiu La Vanguardia)

Amb aquests canvis el Bikini va començar a socialitzar-se i amb l'arribada de la democràcia al país va ser freqüentat per un públic molt més heterogeni, la qual cosa tenia els seus punts forts i febles. El cert però, és que a començaments dels vuitanta, la sala palesava una inequívoca decadència, havia arribat a programar espectacles eròtics de gran vulgaritat i música d'ínfima qualitat. Calia un cop de timó per recuperar-la i tornar-la a dotar de la personalitat que havia tingut anys enrere. L'arribada el 1985 de Turmix -amb Kike Anzizu i Xefo Guasch- que es va fer càrrec de la gestió de la sala, va aconseguir rehabilitar el local, que novament va canviar el logotip recuperant l'original, i sobretot va fer una aposta decidida per la modernitat amb programació periòdica de concerts i festes. Els ritmes llatins i la salsa van ocupar també una de les dues pistes. Fins i tot, els diumenges al matí s'habilitava com a  discoteca infantil.   

L'última nit de l'històric Bikini va ser la del 10 de gener de 1990. Després el recinte fou enderrocat. Un nou gran edifici, similar a un gratacels horitzontal, va acollir l'Illa Diagonal i el carrer Anglesola va quedar com un dels passadissos interiors del centre comercial. Un anys després un nou Bikini fou aixecat al carrer Deu i Mata.

El punt groc indica la ubicació exacta de Bikini en una guia de carrers dels anys cinquanta

*1988.- Vista aèria del solar avui ocupat pel centre comercial L'Illa Diagonal, sobre el que s'ha marcat en vermell l'àrea que ocupava la discoteca i minigolf Bikini.

*1989.- L'entrada al Bikini en la seva última etapa, que va recuperar el logotip original del local. (Foto: Albert Ramis)

Anecdotari històric:

Carmen Polo de Franco, esposa del dictador, va organitzar al Bikini una de les seves tradicionals merendolas amb motiu d'una visita a Barcelona del generalísimo.

Els Reis Juan Carlos i Sofia havien ballat sobre la pista del Bikini quan eren nòvios.