La Sociedad Española de Precios Únicos (SEPU) va obrir els seus primers magatzems a Madrid l'any 1934 i només un any després, el 26 de març de 1935, ho feia també a l'actual número 120 de la Rambla dels Estudis. El negoci es va instal·lar al solar contigu al Palau Moja, propietat del marquès de Comillas, que ocupava els terrenys on anteriorment hi havia els jardins del palau. Era un edifici modest amb només planta baixa i un pis que quedava tancats per l'extrem oposat al Palau Moja amb una elegant lògia amb dues grans columnes corínties, obra d'Antoni Rovira. La superficie de prop de 2.500 metres quadrats va permetre acollir-hi un dels magatzems més populars de la història de la Rambla.
*1937.- El Sepu en temps de guerra amb la bandera catalana i un gran cartell cridant a la formació d'un Exércit Popular.
En els seus anys inicials l'estratègia comercial consistia a oferir molts productes al mateix preu. Amb aquesta política el Sepu va esdevenir ben aviat una amenaça pels petits comerços. L'esclat de la Guerra Civil va trencar però, aquells optimistes començaments i la façana del local va arribar a ser utilitzada amb finalitats propagandistiques per part del bàndol republicà.
Els magatzems varen reprendre la seva activitat un cop acabada la Guerra Civil. En els primers mesos posetriors a l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat les instal·lacions del Sepu van ser utilitzades per Auxilio Social.
*1939.- El Sepu ocupat per Auxilio Social, l'organització falangista encarregada de donar aliments i suport als desvalguts. (Foto: Albert Louis Deschamps)
Aviat es consolidaren com els més populars de la Rambla, després que El Siglo havia desaparegut durant la República a causa d'un inesperat incendi. Inicialment adreçats a les classes mitjanes van anar recalant progressivament en economies familiars més discretes a les que s'oferien fonamentalament productes de vestir, perfumeria i articles de cuina per a la llar a preus molt competitius.
Aviat es consolidaren com els més populars de la Rambla, després que El Siglo havia desaparegut durant la República a causa d'un inesperat incendi. Inicialment adreçats a les classes mitjanes van anar recalant progressivament en economies familiars més discretes a les que s'oferien fonamentalament productes de vestir, perfumeria i articles de cuina per a la llar a preus molt competitius.
*1953.- Anunci del Sepu amb tota mena d'ofertes i oportunitats (Cliqueu per ampliar)
En la lògia que s'aixecava a la part muntanya de la seva primera planta, s'hi col·locava durant les festes nadalanques un dels Reis Mags, que saludava els nens que passejaven per la Rambla assegut entre les dues columnes i convenientment il·luminat.
L'eslògan que va fer famosos aquests magatzems va ser aquell tan escoltat de... Quien calcula compra en Sepu. Van ser també els primers que varen disposar d'escales mecàniques.
L'empresa va abandonar el local al setembre de 2000 i, tot i que inicialment es va proposar l'enderroc de l'immoble i la construcció d'un hotel, finalment es va conservar l'edifici, que va acollir després altres botigues comercials i un restaurant al jardí-terrassa. El Sepu però, va passar a millor vida quedant només en el record.
Pero el recuerdo siempre está presente, y con tu post, aún más.
ResponEliminaUn saludo, Mari Trini
"Quién calcula, compra en SEPU"
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=1mfEqa-__Y0 ponerlo en el minuto 36:37 sale el sepu en funcionamiento en 1990
ResponEliminaYo iba a mirar y pegar las narizes en los escaparates en Reyes allá por 1935, con mis 11 años ,,,,,
ResponEliminaEls primers establiments de SEPU a Barcelona, Madrid i Saragossa, oberts tots tres abans de la Guerra Civil van tenir tots escala mecánica desde la seva inauguració. Son els primers exemples d'escales mecániques en edificis a Espanya. Nomes s'els van avançar les dues companyies de metro de Barcelona, que van muntar escales mecániques a les estacions d' Aragó (1932) i Marina (1933), reciclades de la Expo Internacional de 1929!
ResponElimina