*1935.- Vista general del canòdrom. (Foto: Josep Brangulí / ANC)
Inaugurat la vigília de Sant Pere de l'any 1934, el Canòdrom Club Catalunya, també conegut com el Canòdrom del Guinardó, era situat darrera del recinte de l'Hospital de Sant Pau entre els carrers del Mas Casanova, Torrent de Melis, Avinguda Mare de Déu de Montserrat i Telègraf, en un espai anomenat parc del Guinardó on hi havien diverses instal·lacions esportives entre elles una moderna piscina inaugurada simultàniament. Aquest canòdrom va ser un dels primers de la ciutat que diposà d'una llebre-reclam accionada amb dispositiu elèctric i d'un modern enllumenat artifical.
La graderia era força gran, amb un aforament per a 20.000 persones, situada al pla més baix del complex esportiu del Guinardó. El canòdrom va funcionar a ple rendiment fins al començament de la Guerra Civil.
Les instal·lacions comptaven amb tres accessos d'entrada. Una conduïa directament a la piscina des de l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat i les altres dues portaven al canòdrom, una des del carrer Telègraf, que aleshores quedava tallar precisament per un dels extrems del camp i una altra des del carrer Mas Casanoves.
*1975.- Una de les entrades al recinte del Canòdrom del Guinardó (Foto: Carme Martín)
Anar al canòdrom del Guinardó no era fàcil. Aquell indret no disposava de bones comunicacions amb el centre de la ciutat. S'hi podia arribar amb el tramvia elèctric d'Horta que passava pel carrer Indústria, mitjançant els autobusos que sortien des de la Plaça Lesseps i arribaven fins el Passeig de Maragall o prenent els autobusos Roca que sortien del carrer Pelai i pujaven fins el Guinardó. També s'habilitaven taxis col·lectius des de la Plaça de Catalunya.
Als anys 1940's, un cop acabada la Guerra Civil, l'antic canòdrom del Guinardó ja no va acollir mai més curses de llebrers i es va convertir en el Campo de Deportes del Frente de Juventudes i, amb el pas dels anys, en el Camp d'Esports del Guinardó seu de l'equip de futbol del FC Martinenc (curiosament anomenat oficialment UD San Martín durant el franquisme).
Ei, molt bé! Veig que has trobat força informació, i en poc temps. Felicitats!
ResponEliminaNo surt la imatge que encapçala l'apunt (sisplau, no posis l'adreça de correu, sinó la url de Bereshit).
Fet, no m'havia adonat de la meva confussió entre adreça de correu i URL. He afegit també el plànol identificatiu de l'època per tal de complementar l'entrada.
ResponEliminaMolt bé el plànol. A mi m'agrada molt poder identificar els llocs sobre un plànol.
ResponEliminaLa imatge d'encapçalament continua sense sortir.
gràcies per publicar la porta de l'entgrada al Canòdrom que vaig fer jo mateixa en els anys 75 més o menys, és un orgull per a mi.
ResponEliminaQuants cops havia passat per aquesta porta de petit: per anar a la piscina, per anar al camp del Martinenc...
ResponEliminaNo sabia que fos la porta d'entrada de l'antic canòdrom.
Carme: No sabia que la foto de l'entrada era teva. T'hi he posat el nom.
ResponEliminaEm sembla molt bé, no considero que sigui pas meva encara que la vaig fer jo en els anys 70, de totes maneres, tal com t'he dit més amunt, per a mi és un honor.
ResponEliminavaig com boja buscant una imatgé del can´`odrom quan funcionava, però fins ara no he tingut pas sort.
ResponElimina