L'actual avinguda de Sarrià -que arrenca des de la cruïlla Urgell/París cap amunt- va ser abans carretera i el canvi de nom no va representar simplement una modernització del nomenclator de carrers, sino que pot visualitzar-se com el pas decissiu envers la definitiva i ja irreversible integració en el teixit urbà d'aquesta via, que en el passat travessava camps i finques, tot connectant la part més meridional de Les Corts amb el poble de Sarrià.
Josep Maria Espinàs va escriure als anys 1960's algunes cròniques (recollides en el seu llibre Quinze anys de cafès de Barcelona. Dopesa. 1975) sobre la metamorfosis d'aquest carrer en les que, a més de palesar que a ciutats com Londres les Roads (carreteres) han tingut continuitat mantenint el seu nom original sense esdevenir oficialment Avenues (avingudes), en el cas de Barcelona el criteri (tenyit de provincialisme) ha estat ben diferent i ha conduit a l'inexorable canvi de denominació.
La carretera de Sarrià era a finals del segle XIX, juntament amb el Camí Vell de Sarrià (que avui encara subsisteix en un tros minúscul de carrer al costat dels jardins de Joan Altisent), la via natural de pas des del pla de Barcelona cap a la vila de Sarrià. Camí comú de carros, diligències i dels primers vehicles a motor en arribar el segle XX, la seva evolució va quedar altament condicionada en la seva part superior per la construcció del camp de l'Espanyol el 1923 i pel desplegament del complex Piscines i Esports que va sobreviure fins ben entrats els anys 1980's.
La part més inferior fou trajecte de tramvies, que giraven per enfilar la Travessera de les Corts allà on hi hagué el canòdrom Loreto o seguien amunt per travessar la Diagonal camí de Sarrià. L'obertura de l'ampla Infanta Carlota Joaquima (avui Josep Tarradellas) el 1951, li va donar l'aire suficient per ser acabada d'edificar abans d'abandonar la condició de carretera.
*1940's.- Imatge de la cruïlla de la carretera de Sarrià amb la Diagonal captada a finals d'aquella dècada. Hi destaquen la gran presència de vies de tramvia i un guàrdia civil com a testimoni d'aquella època. (Foto: Leopoldo Plasencia)
A partir dels anys 1950's, la carretera de Sarrià va esdevenir en una de les artèries principals d'allò que anomenaren barri xino perfumat amb proliferació de bars i barres americanes i fins i tot d'alguns nuclis de prostitució de carrer, que van arribar a subsistir fins a finals del segle (cas del de la cruïlla Buenos Aires-Borrell).
L'esmentat treball de Josep Maria Espinàs ens il·lustra sobre aquesta evolució de carretera a avinguda, tot incloent un valuosíssim inventari de bars que a principis dels 1960's poblaven aquesta via des de benzinera del seu punt de partença cap amunt. En aquest itinerari s'hi trobaben el petit i triangular Ven y Ven, l'antiga taverna Viña Rosa (després esdevinguda bar i finalment restaurant), les barres americanes i altres locals de porta opaca i neons intermitents com el Club Galápago, Arachu, Las Vegas, Bali, Napoli i Gessamí (que encara subsisteix), la taverna Jaime, el bar Infanta contigu al cinema del mateix nom (que després va ser Aquitania i més tard la Filmoteca), el popular i modest bar Cantón, Las Flores de Mayo i ja arribant al camp dels pericos el restaurant La Manigua.
Una ullada exhaustiva a hemeroteques i publicacions ens portarà fàcilment a concloure que fou a mitjans dels 1960's quan aquesta via abandonà progressivament la condició de carretera i començà a ser coneguda i reconeguda com avinguda. Probablement com apunta l'Espinàs, "carretera quedava massa pagès i avinguda resultava molt més fi".
*1950's.- Tres imatges del tram de la carretera de Sarrià per sota de la Diagonal. De dalt a baix successivament captades des de les cantonada amb Londres/Borrell, Buenos Aires i Infanta Carlota.
De tots els llocs que esmentes, Piscines i Esports em porta uns records d'infantesa fantàstics. Acostumat a anar als banys de la Barceloneta, quan anàvem a Sarrià em semblava com si anés de viatge.
ResponEliminaMirant els mapes antics de l'institut Cartogràfic de Catalunya, veig que cap allà finals dels anys 20, a l'actual Via Augusta l'anomenaven precísament "Avinguda de Sarrià" (almenys a la part que ve de Ganduxer anant a la vil·la de Sarrià).
ResponEliminaSí senyor! Diferencia entre carretera de Sarrià (actual avda. de Sarrià) i avda. de Sarrià (actual Via Augusta).
ResponElimina¿Porqué se ve a tan pocas personas hasta 1980?
ResponEliminaPorque aun habian pocos inmigrantes
EliminaEl bar Ven y Ven si que era triangular, però no petit. Es va reduir moltíssim quan van enderrocar-ne una bona part del costat que donava a la Carretera de Sarrià al mateix temps que enderrocaven les 3 o 4 casetes qué hi havia a continuació per alinear aquell tros inicial del carrer amb eks edificis de nova construcció i eixamplar així la vorera.
ResponEliminaEl bar tenia una bona barra com era habitual i moltes taules de marbre per a 4 persones i al fonds un billar i dos futbolins. També hi havia un altell sobre la zona de jocs on es va constituir una de les primeres penyes del Barça: la Penya Alirón, de la que encara conservo un carnet. Tant el propietari con el seu fill, el Pepito, que atenia a a barra eren grans culers.