CASA NARCÍS PLA. Plaça Catalunya 9. (1875-1918)

MIQUEL BARCELONAUTA 

Article elaborat amb el suport de EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ

*1906.- La Casa Narcís Pla en primer terme a l'esquerra en una imatge molt ben acolorida de començaments del segle XX. Al terrat s'hi poden veure les lletres del primer gran rètol publicitari que es va instal·lar a la plaça (Cliqueu a sobre de la imatge per agrandir-la).

Situada a la cantonada entre la Ronda de Sant Pere i la Rambla Catalunya, a la vorera nord de la Plaça Catalunya, la Casa Narcís Pla fou una de les primeres grans edificiacions de la futura plaça. De fet, quan va ser aixecada figurava amb el número 26 de la Rambla de Catalunya i va conviure durant uns anys amb les cases Estruch i Gibert (que eren just davant i ocupaven el centre de la plaça) i amb l'antiga Estació del Tren de Martorell que era a l'altre costat de la Rambla Catalunya barrant el pas a la futura Ronda Universitat.

Obra de l'arquitecte Francesc de Paula del Villar, l'edifici tenia planta baixa i quatre pisos d'alçada. Pel seu darrera hi circulava la Riera d'en Malla, que baixant per la Rambla de Catalunya feia un gir de noranta graus en aquest punt per connectar amb el carrer Casp. Amb els pas del anys l'edifici va quedar encastat entre el Gran Cafè Restaurant Colón (després Hotel Colón) i el Gran Salón Doré (després Teatre Barcelona).
Als anys 1880's, la casa va passar a ser propietat de la família Batlló, els poderosos industrials del tèxtil que tenien la fàbrica al carrer Comte d'Urgell on després s'instal·laria l'Escola Industrial. Els Batlló hi van introduir algunes modificacions. El 1885 Rufino Batlló va sol·licitar permís a l'ajuntament per construïr dues tribunes que sobresortien del primer pis de la façana als dos vèrtexs de la cantonada. Deu anys més tard, Enric Batlló va ampliar la casa cap a la banda del Passeig de Gràcia sobre un estret solar que quedava lliure entre l'edifici i l'Hotel Colón. Aquest últim projecte va ser signat per l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas.

*1885.- Alçat de la façana de la Casa Narcís Pla amb les dues tribunes afegides (en vermell) a les cantonades. (Font: Arxiu Municipal)

*1895.- Projecte de l'ampliació de la casa realitzada per Josep Vilaseca en el solar contigu a l'Hotel Colón. Planta i alçat de la façana. (Font: Arxiu Municipal)

Un altre esdeveniment destacable relacionat amb la familia Batlló i la Casa Narcís Pla fou l'explosió que tingué lloc a l'edifici el 17 de gener de 1889 en la que va resultar ferit de consideració un ordenança. Lluís Permanyer comentava en un dels seus articles que la familia Batlló va agafar por arrel d'aquest atemptat i acabaria venent-se la fàbrica del carrer Urgell [1].

*1899.- Extracte de la notícia publicada a La Vanguardia del dia 18 de gener d'aquell any sobre l'explosió esdevinguda al pis de la família Batlló de la casa Narcís Pla. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

*1902.- Vista de la façana de la Casa Narcís Pla en una Plaça Catalunya deserta de vegetació. A la dreta l'antic Gran Cafè Colon en obres per convertir-lo en el primer Hotel Colon. Les tanques del davant envolten els terrenys on havien estat enderrocades les cases Estruch i Gibert. (Fragment d'una foto de la col·lecció privada de Jorge Álvarez. Autor desconegut)

 

Durant molts anys l'edifici va lluir al seu terrat un cridaner anunci de LA GRESHAM, el primer de gran tamany que hi hagué a la Plaça Catalunya. Era un companyia d'assegurances anglesa que havia instal·lat les seves oficines al mateix edifici. Als baixos hi hagué una de les entrades al Café de la Alhambra i posteriorment s'hi instal·là el popular Cafè Bar La Lune inaugurat el 31 de desembre de 1909.
 

*1909.- La Casa Narcís Sala ocupava la part més pròxima a Rambla Catalunya de la vorera muntanya de la plaça.

Anunci de premsa de la companyia anglesa d'assegurances LA GRESHAM que va tenir les seves oficines a la Casa Narcís Pla i un gran rètol lluminós al terrat de l'edifici.

El 1916, pocs anys abans de la desaparició de la casa, Pich i Pon, que l'havia comprat, va obrir-hi un negoci d'instal·lacions elèctriques als baixos. Finalment, l'edifici va començar a ser reformat en profunditat a l'any 1918 aprofitant l'estructura original, després que el propi Pich i Pon va decidir construir-hi la seva nova casa de sis pisos d'alçada segons un projecte de Josep Puig i Cadafalch.

[1].- Permanyer Lluís. Un atentado contra el piso de los Batlló les indujo a cerrar su fábrica. L'Àlbum. La Vanguardia. Edició del dia 8 de juny de 2008.