CINEMA SAVOY. Passeig de Gràcia. (1935-2001)

MIQUEL BARCELONAUTA

*1935.- Dues imatges (exterior i interior) del Cinema Savoy corresponents a l'any de la seva inauguració. (Font: Barcelona Coleccionismo)

El 28 de setembre de 1935 va obrir portes al número 86 del Passeig de Gràcia una de les sales de cinema que, amb el pas del anys, gaudiria d'una major singularitat dintre de les moltes que s'establiren en aquesta cèntrica via barcelonina. El fotògraf Josep Massana va ser el fundador d'aquest cinema, que es va construir segons el projecte del decorador Joan Vila Pujol (pare del dibuixant Cesc). El negoci passà després a mans dels hereus de Massana que el mantingueren durant tota la resta de segle. Acabada la Guerra Civil el nou règim, tan addicte a l'espanyolització forçada dels noms dels locals públics el va convertir en cine Saboya per uns mesos. Era l'època en que s'hi projectaven els obligats documentals propagandístics. Era també l'única sala que hi havia en la vorera dels números parells del passeig.  

*1941.- Un anunci on la sala consta com a Saboya, un nom que mantingué durant un escàs període temps fruit de la radical espanyolització que es va aplicar als noms dels locals públics. (Font: El Noticiero Universal /ARCA).

Però durant el franquisme el Savoy va ser també molt conegut per les seves sessions matinals en la que abundaven els estudiants addictes a fer campana. Fins i tot, hi havia un rellotge a sobre de la pantalla per no pedre noció del temps. Als anys 1950's, una nit per setmana, s'hi exhibien còpies de pel·lícules en versió original. A finals de 1967 la sala va inaugurar un petit període com a Sala d'Art i Assaig i va oferir entre d'altres la projecció del film de Joseph Losey The Servant. Una altra característica que singularitzava aquest cinema era que a les vitrines del seu vestíbul s'hi exhibien pintures i obres d'artistes sense galeria.

*1967.- La projecció de The Servant (El sirviente) va inaugurar l'etapa del Savoy com a sala d'Art i Assaig. La sala conservava encara el mateix disseny original del rètol només amb una petita diferència a la "v" com es pot apreciar comparant-la amb la imatge de baix.

L'auge de les multisales i del vídeo domèstic ja presagiaven la desaparició de la sala a finals del segle XX. La mort del cinema Savoy es va certificar finalment el 28 de juny de 2001. Aquell dia es va fer una sessió especial al preu de dues pessetes, que era el que costava una entrada el dia de la seva inauguració l'any 1935. En aquesta sessió de comiat es va projectar la pel·lícula Amanecer del director alemany F.W. Murnay i també es va passar un No-Do. Romà Gubern va glossar la història i el paper del Savoy en la vida cinematogràfica de la ciutat i la vetllada va acabar amb un festa en la que es va desmuntar el rètol de neó de l'entrada al cinema. El director Bigas Luna es va endur com a record la "S" de Savoy.

Article actualitzat el 4 de setembre de 2024