RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dimecres, 22 de juny del 2011

FAR DEL TRENCAONES (1926-1968)

 
*1964.- Vista aeria del far del trencaones un diumenge al matí de mitjans dels anys seixanta (Foto: Adolfo Zerkowitz)

El popular Trencaones (o Rompeolas), nom donat al dic que protegeix i separa el port de Barcelona del mar obert, ha estat progressivament ampliat en la seva llargària a través de la història. El far que durant més de 40 anys va marcar el punt final d'aquest dic estava històricament associat al restaurant Porta Coeli que hi havia en l'edifici que servia de pedestal al far.  
La torre del far va ser completada l'any 1926 i la instal.lació elèctrica va començar a donar llum l'1 de novembre de 1927. La llum era de color verd senyalitzant l'entrada a port, pampallugava vint vegades per minut i era visible fins a 8 milles marines des de la seva alçària de 33,25 metres sobre el nivell del mar.
La resta de les característiques tècniques del far es poden trobar en aquest enllaç: http://ropdigital.ciccp.es/pdf/publico/1928/1928_tomoI_2501_04.pdf

*1926.- El far del trencaones en construcció a punt de ser coronat

El projecte d'ampliació del port de Barcelona cap al Llobregat aprovat i executat als anys 1960's va resultar letal per aquest far, que finalment va ser enderrocat l'any 1968 a conseqüència de l'allargament del dic de llevant que constituia el propi trencaones. Al mateix temps, el popular restaurant Porta Coeli va ser desplaçat perdent el seu atractiu original. 
La silueta d'aquest far romandrà sens dubte en el record de tantes parelles que, tancades dins el seus cotxes, varen tenir el seus primers contactes físics en aquest indret durant aquells temps que no era tan fàcil com ara trobar un lloc per festejar íntimament.

*1960.- Capvespre al trencaones amb la silueta del far al fons. (Foto: Adolfo Zerkowitz)

3 comentaris:

  1. ¡¡¡ Pero qué bonito, yo ese faro lo ví cuando era pequeña, con mis padres !!!
    Y cuando me volvieron a llevar, estaba el Porta Coeli, y recuerdo que mi padre dejar una sepia, y dijo que era de plástico...Y en aquellos años, me has hecho recordar, Muchas Gracias y un Abrazo.
    Mª Trinidad

    ResponElimina
  2. Seria bo fer una entrada en referència al bar-restaurant Porta Coeli; era un lloc molt popular i familiar durant la dècada dels vuitanta i part dels noranta.

    ResponElimina
  3. Et deixo un link amb una entrevista que li van fer a la propietària del restaurant poc després de tancar, per si t'animes a fer l'entrada.
    http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/maria-teresa-olle-entendimos-que-era-fin-del-rompeolas-2899081

    ResponElimina