Article realitzat amb el suport de SÍLVIA BERART SIMÓN
1950's.- Vista de la pista del Rio Janeiro amb el porxo que envoltava el recinte (Foto: Família Escofet)
La Pista de Ball Rio Janeiro del carrer Matanzas cantonada amb Pinar del Rio, fou probablement el referent recreatiu i d'esbarjo més popular de la zona dels barris del Congrés i els Indians durant els anys del franquisme.
Es tractava d'una pista de ball de terra dur que es va obrir cap als inicis de la decada dels 1950's -coincidint amb la inauguració dels habitatges del barri del Congrés-. El 1951 ja es podia veure publicitat a la premsa anunciant la seva oferta lúdica. Els promotors del local van ser els germans Joan i Josep Escofet en col·laboració amb Francesc Boada. El recinte era envoltat per un porxo lleugerament enlairat sobre la pista de ball en el que es situaven les taules i cadires on el públic prenia les seves consumicions. A nivell de pista un seguit de cadires de fusta plegables perfectament aliniades en els laterals on asseien els joves abans i després de sortir a la pista a ballar. Sobre un podi cobert més enlairat s'hi situava l'orquestra que amenitzava les sessions de ball.
*1950's.- Les taules i cadires que envoltaven la pista (Foto: Família Escofet)
La Pista de Ball Rio Janeiro del carrer Matanzas cantonada amb Pinar del Rio, fou probablement el referent recreatiu i d'esbarjo més popular de la zona dels barris del Congrés i els Indians durant els anys del franquisme.
Es tractava d'una pista de ball de terra dur que es va obrir cap als inicis de la decada dels 1950's -coincidint amb la inauguració dels habitatges del barri del Congrés-. El 1951 ja es podia veure publicitat a la premsa anunciant la seva oferta lúdica. Els promotors del local van ser els germans Joan i Josep Escofet en col·laboració amb Francesc Boada. El recinte era envoltat per un porxo lleugerament enlairat sobre la pista de ball en el que es situaven les taules i cadires on el públic prenia les seves consumicions. A nivell de pista un seguit de cadires de fusta plegables perfectament aliniades en els laterals on asseien els joves abans i després de sortir a la pista a ballar. Sobre un podi cobert més enlairat s'hi situava l'orquestra que amenitzava les sessions de ball.
*1950's.- Una tarda de ball amb molta presència de públic (Foto: Família Escofet)
Als estius, a banda d'organitzar-hi les populars revetlles de Sant Joan, Sant Pere i Sant Jaume, s'hi projectaven també pel·lícules a l'aire lliure. Alguns nens del barri col·locaven ordenadament totes les cadires dels espectadors sobre el centre de la pista a canvi de poder veure el film sense pagar.
*1950's.- El patinatge era l'altra gran activitat que, apart del ball, es podia practicar de la pista Rio Janeiro. (Foto: Família Escofet)
Durant tota la decada dels 50's va funcionar a ple rendiment. A més, incorporava una altra utilitat: la pista de ball es convertia fàcilment en pista de patinatge i així els joves del barri podien demostrar les seves habilitats sobre rodes.
L'any 1962 la pista va tancar i en el seu lloc es va edificar la sala de cinema Rio.
Posteriormente se edifico el añorado Cine Rio, hasta hace unos 10 años aproximadmente que hay un edificio de viviendas..
ResponEliminade pequeño al llegar el verano,mis padres con la cena,me llevaban a ver películas al aire libre.Memorable fue la proyección de NIAGARA,en la que se desato una tormenta de improviso,inundandose,al cegarse los desagües ,el patio de butacas,refugiados en el bar y subido sobre el mostrador vi como asesinaban a Marylin Monrroe y poco a poco el cielo se volvió sereno y ya al final brillaron unas timidas estrellas.la calle pinr del rio,todavia no asfaltada era un barrizal imposible y que decir de las obras del metro pues la riera de horta las había inundado
ResponElimina