El 18 de febrer de 1923, l'Espanyol va inaugurar el seu camp a la carretera de Sarrià en un indret envoltat d'arbres i conegut com la Manigua de Ca'n Ràbia. La iniciativa de construir un camp propi havia estat promoguda pels germans De la Riva, destacats espanyolistes. La primera pedra s'havia col·locat l'últim dia de l'any 1922 i, per tant, el recinte es va construir en un temps rècord sota la supervisió de l'arquitecte Matías Colmenares. La previsió inicial d'aforament era de 40.000 espectadors, però l'empresa constructora va fer fallida i la capacitat de les graderies va quedar en només 10.000. El partit inaugural disputat contra el Sants acabà amb victòria blanc i blava per 4-1.
En els primers anys l'estadi era conegut com Ca'n Ràbia i va compartir veïnatge amb les instal·lacions esportives del Real Polo Jockey Club que eren una mica més avall en direcció a Barcelona. Després van ser substituides pel complex esportiu de Piscines i Esports.
*1935.- El Xalet de Can Poc Oli (a la dreta de la imatge) era situat al gol sud del camp de Sarrià. Va ser enderrocat el 1951 per construir-hi una graderia.
Després de la guerra civil l'Espanyol va viure el recolzament del règim franquista que el veia amb més bons ulls que no pas el FC Barcelona que representava el catalanisme. El 1948 el club va poder comprar la propietat del camp, que encara pertanyia a la família De la Riva, per cinc milions de pessetes. El recinte es va anar ampliant poc a poc fins a convertir-se en un estadi. El 1951 va ser enderrocat el xalet que hi havia al gol sud i fou construida una nova graderia. El 30 de setembre de 1956 es va inaugurar la tribuna que donava a la banda de la carretera de Sarrià i uns anys després les torres d'enllumenat artificial.
*1956.- L'estadi de Sarrià després d'inaugurar-se la tribuna vella. La Ronda del General Mitre encara no havia estat oberta.
La dècada dels seixanta va veure com en aquest estadi hi jugaven plegats en el mateix equip dues de les més grans estrelles que ha donat el futbol mundial: Laszlo Kubala i Alfredo Di Stéfano.
L'any 1973, sota la presidència de Manuel Meler, l'estadi es va completar amb la nova tribuna lateral de Piscines i Esports fins a assolir un aforament total de 41.000 espectadors.
Durant el Mundial de Futbol de 1982, Sarrià va viure els millors partits del campionat amb la presència de les seleccions d'Itàlia, Brasil i Argentina.
El 21 de juny de 1997 el vell estadi espanyolista va viure l'últim partit de la seva història. L'Espanyol s'imposà al València per 3-2. Tot seguit, el solar va ser venut a una promoció immobiliària prèvies les corresponents requalificacions i el club va poder sanejar la seva economia. Sarrià fou enderrocat mitjançant un sistema d'explosions controlades. Tot seguit, els pericos van passar a disputar els seus partits a l'Estadi Olímpic de Montjuïc en règim de lloguer a l'Ajuntament, fins que finalment l'any 2009 l'Espanyol es va traslladar al seu nou estadi de Cornellà-El Prat.
Mireu si el meu equip perico va rebre el suport del franquisme que va guanyar no sé quantes vegades la lliga, un munt la Copa i mai no va baixar a segona divisió.
ResponEliminaUna altra copsa ben diferent és que pel nom o pel que fos no preocupés tant la dictadura franquista i fins i tot vist amb més bon ull. Però mai no va rebre cap suport esportiu ni favor esportiu, cosa què no pot dir el Barça, que va veure requalificats misteriosament els terrenys de l'antic camp de Les Corts.
Home, per que l'Espanyol guanyés lligues i un munt de Copes faria falta bastant més que un règim favoritista. I el de Les Corts no va ser fins el 66, quan l'equip estava ja tant esclafat (pel Nou Camp, la marxa obligada de Suárez, la presidència del tal Plaza als àrbitres...) que deurien pensar: o els llencem un cable o el Madid es queda sense el seu gran partit a Espanya. I és que allí no ens volen morts. Ens volen derrotats.
EliminaBen dit Jordi, hi ha que acabar amb les informacions que es basen en tòpics i no s'ajusten a la veritat. La requalificació dels terrenys del camp de Les Corts una vergonya franquista.
ResponEliminaValga'm Déu, pobrets pericos, sempre amb el complex d'inferioritat per bandera. Si es dediquessin més a ser "ells" i menys a pensar en el veí, segur que millor els aniria. Per cert, en aquest mateix bloc a l'entrada del Camp de les Corts he vist que hi figura fins i tot el nom de l'immobiliària (Habitat) i la morterada que se'n va endur el Llaudet. Apa que en tema de requalificacions, tant a Sarrià com a Les Corts, tots dos clubs van "sucar".
ResponEliminaAplica't el "cuento" Petillón. Que el trauma que teniu amb el Madrid, us fa que l'imiteu tan que la resta de món ja no sap qui es qui. Alló de "los mismos perros con distintos collares", saps?
EliminaEn la entrada de Camp de les Corts no explica ni cómo ni quien autorizo la recalificación, quizás fue el espíritu santo en forma de general franquista.
ResponEliminaLa de Sarria se efectuó en democracia, la Les Corts creo recordar
que estábamos en dictadura.
Que mai van rebre favors del franquismo¿? ... Ara resultarà que Samaranch va ser soci de Barça ¿? ... (Us sona ho de Delegat Nacional d'Educació Física i Esports ¿? ...) Que van ser ajudes franquistes el afusellar al seu president, tancar el camp per xiular la marxa reial, canviar la llei per impedir-li la inscripció de jugadors, etc. ¿? ... Sou dignes successors de portar el nom de "fills de Can Ràbia":P
ResponEliminaQue el vostre president entrès a una caserna franquista a crit de "visca la república" crec que denota l'intel.ligència de la qual esteu tots dotats. Potser abans d'escriure, estaría bé informar-se de les circumstàncies. De fet sou l'únic club que li heu donat dues (2) insignies d'or a Franc. Devía ser "por los servicios prestados"...
EliminaEspero que sàpigues més de la vida que d'història, perquè pel que escrius aquí o bé l'únic que llegeixes és el Marca, o el buit neuronal del teu cervell és comparable al d'un altre insigne lector d'aquesta "enciclopèdia" que exerceix de president del govern del país veí.
EliminaAnonim, dius que la requalificació de Sarrià es va fer en democracia?...ha,ha,ha, Quina democràcia?, la democràcia del PP amb el cas Bárcenas?... o el cas de les tarjetes opaques?... O el cas Gürtel? o la democràcia del PSOE amb els casos Filesa, Roldán o les ERES d'Andalusia?...Ha,ha,ha. AQUESTA SÍ QUE ÉS BONA!!!
ResponEliminaBen curiòs que una notícia de l'Espanyol, estigui plena de comentaris de culès treient ecuma per la boca. Quina trista vida els deu portar a aixó? Es que no tenen prou amb "lo seu"? Molt patètics, si senyor...
ResponEliminaPer escriure sobre història, és recomanable conèixer-la i no inventar-la, ja que es corre el perill que altres et posin al teu lloc. I tens tota la raó, ja en tenim prou amb lo nostre, lo vostre no li desitjo ni al meu pitjor enemic.
ResponEliminaLa història diu que hi havia i continua havent-hi de tot als dos clubs. Per cert, la darrera enquesta deia que un 42 per cent dels socis de l'Espanyol votaríem que sí a la independència en un referèndum. No som un percentatge proupimportant per deixar de insultar-nos?
EliminaNomés determinats culés tenen la veritat absoluta per donar carnets de catalanitat....en fi, Visca l'Espanyol!, a Sarrià, Montjuïc i Cornellà!!
Eliminabarritrestorres.blogspot.com
ResponElimina