*1888.- El taller Masriera en un carrer Bailèn encara sense construccions (Foto: Antoni Esplugas. Arxiu Fotogràfic de Barcelona)
Al número 72 del carrer Bailèn, entre Diputació i Consell de Cent, s'aixeca encara avui un curiós edifici en forma de templet clàssic amb sis columnes corínties, coronat per un frontó triangular als extrems del qual hi ha dos grius, animals mitològics meitat àguiles i meitat lleons. Obra de l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas, fou inaugurat el 28 d'abril de 1884 i va acollir el taller d'orfebreria dels germans Francesc i Josep Masriera i Manovens, que procedien d'una acabalada família de joiers. L'edifici estava inspirat en el temple romà d'August que hi havia al Mons Taber barceloní.
A l'abril de 1904 el taller va ser visitat pel Rei d'Espanya Alfons XIII que hi va contemplar una exposició d'una selecció d'obres de pintors i escultors catalans.
A l'abril de 1904 el taller va ser visitat pel Rei d'Espanya Alfons XIII que hi va contemplar una exposició d'una selecció d'obres de pintors i escultors catalans.
Segons esmenten José Luis Caballero y David Escamilla al seu llibre Els secrets dels carrers de Barcelona, a començaments del segle XX l'edifici va acollir l'Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia, que seria tancada després dels fets de la Setmana Tràgica (1909), que varen conduir a l'afusellament del pedagog.
Uns anys després, sense que se'n pugui concretar la data exacta ni les circumstàncies, les dues estàtues que hi havia a l'entrada del recinte varen desaparèixer. Eren dedicades als pintors Marià Fortuny i Eduardo Rosales i ambues eran obra de l'escultor Reinés.
*1884.- Article publicat a La Vanguardia el dia 30 d'abril en el que s'informava de la inauguració del taller dels germans Masriera (Cliqueu a sobre per agrandir-lo)
*1901.- A començaments del segle XX heures enfiladisses remuntaven dues de les columnes del templet com es pot veure a les imatges. (Fotos: Hauser y Menet)
*1907.- Una altra imatge del templet que acollida l'estudi taller dels germans Masriera (Foto: Angel Toldrà Viazo)
Un gravat amb les dues estàtues desaparegudes que hi havia a l'entrada del taller Masriera. Corresponien als pintors Rosales i Fortuny.
Una imatge de l'interior del taller de joieria, orfebreria i argenteria.
Durant la Segona República l'any 1932 el local va ser transformat en la Sala de Teatre Studium. L'edifici va ser ampliat per darrere fins a connectar amb les mitgeres de les construccions veines, la qual cosa li va fer perdre part del seu caràcter monumental original. Actualment acull la residència de les religioses de la congregació de la Petita Companyia del Cor Eucarístic de Jesús.
Muy bueno tu post.
ResponEliminaYo publiqué uno en el mío sobre el taller.
Te dejo el link por si te interesa:
http://lascronicasdethot.blogspot.com/2011/05/barcelona-y-masoneria-iv-el-taller.html
He vist el teu post Xavi. Molt correcte, com tot el teu blog en general. Felicitats.
ResponEliminaJa fa temps que estic cercant dades sobre l'època en que aquest templet va acollir el teatre Studium (1932-finals dels 1950's) però costa força trobar documentació
Em fa moltíssima il·lusió trobar aquestes entrades a blogs que parlin de l'antic taller Masriera. He passat tota la meva infantesa veient aquestes columnes des del balcó de casa i sempre he tingut moltíssima curiositat per saber quin aspecte tenia el seu interior. Fa anys vam demanar d'entrar-hi un dia, però les monges es van negar, personalment no conec a ningú que a dia d'avui hi hagi pogut entrar, una pena que aquest misteriós edifici de Barcelona hagi caigut en l'oblit.
ResponEliminaMoltes gràcies!
Felicitats per l'entrada i pel bloc. El Francesc Masriera Manuvens, pintor i orfebre, era pare del pintor Frederic Masriera Vila. Us deixo el link per si us interessa aprofundir en aquest personatge :
ResponEliminahttp://pintors-catalans.blogspot.com.es/2013/12/frederic-masriera-vila-1890-1943.html
La meva germana i jo, de petites, anavem a aquest edifici. El portaven unes monges i feiem treballs manuals i teatre (els pastorets). Encara tenim algunes de aquelles peces de fusta. També feien clases de mecanografia i taquigrafia. Actualment tenim 55 i 57 anys.
ResponEliminaHola! Se sabe algo de lo que está pasando con este edificio? Finalmente será equipamiento municipal? Se sabe que ha ocurrido con su interior y los objetos de los hermanos? Gracias!!
ResponEliminauiiii lo que había dentro!!!!!
ResponEliminaGracias desconocía este Edificio 👍
ResponEliminaOtro edificio que no podía estar a la vista.
ResponElimina