RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dimarts, 22 de novembre del 2011

AQUARI DE LA BARCELONETA (1963-1987)


*1966.- Façana i accés principal a l'Aquari

*1966.- Vista aèria des de la façana posterior de l'Aquari de la Barceloneta, que apareix assenyalat amb una fletxa groga. (Foto: TAF.ANC)  

El 22 de juny de 1963 fou inaugurat pel general Franco l'edifici de l'Institut d'Investigacions Pesqueres (IIP), que presidia una placeta situada al final del Passeig Nacional (avui de Joan de Borbó), entre els banys El Astillero i els de Sant Sebastià, en un indret que era punt final d'algunes linies d'autobusos i tramvies. El projecte provenia de l'any 1953 per iniciativa de l'alcalde Simarro.
Aquest edifici acollia a la seva planta baixa un aquari, que segons la premsa de l'època era un dels més importants d'Europa pel que fa a la fauna marina mediterrània. La resta de l'edifici era ocupat per oficines, biblioteca i laboratori. L'any 1965 l'aquari va rebre 40.000 visitants que pagaven 10 pessetes per l'entrada. Els nens fins a 7 anys tenien l'accés gratuït. Un any després la premsa anunciava la futura creació d'un Museu de la Ciència i la Tècnica del Mar vinculat a l'IIP que mai va arribar a realitzar-se.
La instal·lació contenia 44 tancs d'aigua a més d'un gran dipòsit central amb tortugues centenàries i exhibia en total més de 200 espècies. Malgrat els elogis inicials rebuts des de la premsa oficial, el cert és que l'aquari va anar caient progressivament en un abandó creixent, que es va accentuar encara més a partir de la fi de la dictadura i l'arribada de la democràcia. Amb el pas dels anys tot aquell edifici traspuava una atmosfera decadent i pròpia d'uns altres temps amb una aparença de manteniment insuficient. A mitjans dels anys 1980's, coincidint amb l'inici de la rehabilitació de la zona dels antics banys, l'aquari va ser tancat. Segons els tècnics municipals l'edifici, aixecat sobre antics sorrals, patia greus problemes estructurals de fonamentació i perillava. Finalment, les instal·lacions de l'aquari, aleshores propietat del Consell Superior d'Investigacions Científíques, van ser desmantellades a la tardor de 1987. Tot i que el CSIC volia conservar l'edifici per acollir-hi oficines seria enderrocat posteriorment. Els peixos i la fauna marina supervivent van passar a dependre del Zoològic i a ser exhibits a l'Aquarama. L'enderroc definitiu no es va produir fins el 2002.





9 comentaris:

  1. Jo havia entès antiquari, i és aquari antiguoc que donava pena veure els peixos, era un lloc molt deixat, perdona, m'he confós.
    Gràcies per la teva felicitació, i és molt bonic aquest anunci quan he vist el peix, m'he assabentat, una abraçada.

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord amb la Mª Trinitat.
    No sé com seria quan el van inaugurar però, quan vaig anar-hi poc abans de tancar-lo, els peixos i el lloc, pobrets, feien pena. No hi havia un peix sencer...
    Fa molts anys però ho recordo com un lloc interessant però molt fosc, humit, fred i no massa agradable.

    ResponElimina
  3. Jo hi vaig anar un o dos cops , recordo també com un lloc fosc, però amb el toc de l'epoca que el feia interessant com les pel.licules de espionatge dels anys 60 , blanc i negre.

    Jordi

    ResponElimina
  4. Quan era petit m'agradava molt anar-hi amb els meus pares. Recordo molt bé un aquari circular amb tortugues marines que es veia des de dalt.

    ResponElimina
  5. Me acuerdo del acuario central con las tortugas y sobre todo los marcos de los acuarios por que estaban llenos de los remaches similares a lo de los barcos.

    ResponElimina
  6. Ostres!! jo vaig arribar trasplantada de Madrid a viure amb els avis i aquest Aquari era un dels llocs on em van portar. Ho recordo fosc i tètric. I ara treballo al costat!!!!!

    ResponElimina
  7. El van deixar morir però jo hi havia anat amb l'escola en els bons temps i era molt interessant i hi havia un senyor gran que ho explicava tot mol bé, una meravella, no el recordo ni fosc ni tètric, és clar que ara estem acostumats a unes altres presentacions i com dic, una estratègia habitual és deixar que les coses es degradin per a poder-se-les carregar

    ResponElimina
  8. Si lo recuerdo que se veia abandonado y por su oscurida sentia miedo...era pequeña y quizas lo veia muy tetrico ,pero luego fue cuando tan solo quedo las Tortugas y al poco fue cerrado...senti mucha pena porque no se hiciera por restaurar.

    ResponElimina
  9. Lo fundó mi abuelo, y mi padre trabajó en el acuario hasta su muerte.

    ResponElimina