RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dijous, 24 de novembre del 2011

EL REI DE LES GORRES. Creu Coberta 20 (1907-2008)

*1999.- La porta d'accés i l'aparador del Rei de les Gorres oferien sempre aquest aspecte senzill

Una botiga antiga i entranyable, situada al començament del carrer Creu Coberta, entre la plaça Espanya i el desaparegut cinema Arenas, El Rei de les Gorres va aguantar d'una manera admirable el pas del temps i continuava oferint aquell aspecte de botiga de començaments de segle fins a l'últim dia. La seva agonia final fou lenta. L'establiment se sabia condemnat a mort per un PERI que preveia la continuitat del carrer de la Diputació pel darrera de l'Hotel Plaza, describint una corba fins connectar amb Creu Coberta i després de creuar aqust carrer anar a parar a la Granvia. L'any 1999 l'ajuntament havia instal·lat a la vorera una placa en reconeixement dels molts anys de servei a la ciutat d'aquesta botiga.
L'última propietària de la botiga Rosa Ferrer va decidir tancar el negoci a l'any 2008, després que  els pisos superiors de l'immoble eren habitats per okupes i després serien segellats amb totxanes. En el moment del tancament era la sombrereria més antiga de la ciutat amb més d'un segle abrigant els caps dels ciutadans. L'edifici fou finalment enderrocat a l'abril de 2012.

Placa de reconeixement que l'Ajuntament va col.locar l'any 1999 sobre la vorera de Creu Coberta davant de l'establiment. (Foto: Miquel Cartisano)

4 comentaris:

  1. Preciós el teu post, aquest tipus de post m'encanten especialment ... Els bordes apreciat Bar.Cel.Ona.Uta.
    Una abraçada Mari Trini

    ResponElimina
  2. Aquí em vaig comprar la meva darrera gorra!

    ResponElimina
  3. M'ha fet molta il·lusió trobar aquesta explicació de la casa de les gorres "El Rei de les Gorres", ja que aquest va ser el meu primer treball amb 16 anys i el meu últim després de 23 anys d'estar hi ha cara al públic, tinc molt bons records del barri, dels clients i com no dels meus primers caps que van ser els pares de Rosa Ferrer i lògicament també tinc bons records de Rosa
    Gràcies
    Mónica

    ResponElimina