Típic cinema de barri amb programes dobles projectats en sessió contínua, el Cine Alondra pertany a aquest grup de sales que va començar la seva singladura immediatament després de l'arribada a la ciutat dels franquistes i es va mantenir durant gairebé tot el període de la dictadura.
Abans de la Guerra Civil ja havia funcionat amb el nom de Cinema Esplai des del dissabte 8 d'octubre de 1932, data que va obrir portes amb una sessió de dibuixos animats del ratolí Mickey i els films Mi padre es un fresco (Adolfo Menjou), Eran Trece (Juan Torena i Ana Maria Custodio) i la producció de la Paramount El teniente seductor amb Maurice Chevalier.
Acabada la guerra, el franquisme va optar per canviar-li el nom radicalment. Desahogo o expansión, equivalents castellans al mot català esplai, sembla que no van convèncer a la nova oficialitat que va optar per donar-li nom d'ocellet cantador.
*1939.- A la cartellera del 29 d'abril encara no s'havia canviat el nom i figurava com a Cinema Esplai. La normalización encara no havia arribat, tot i que la projecció del documental Reconstruyendo España ja avisava que no trigaria a arribar.
La sala donava servei a un ampli sector de la zona nord de l'Esquerra de l'Eixample més propera al centre i a la Diagonal amb l'Hospital Clínic, la Facultat de Medicina i el Mercat del Ninot com a veins pròxims. Un sector on els típics cinemes de barri no hi eren massa presents i es limitaven a l'Iris del carrer València i el del propi Col·legi Sant Miquel, a Muntaner-Rosselló, que també oferia cinema a la tarda dels diumenges.
L'Alondra va tancar les seves porets el 1967. Fou enderrocat i al solar s'hi va aixecar poc després un edifici d'habitatges.
*1961.- Interior del Cine Alondra des del pati de butaques
guardo un entrañable recuerdo de este cine.
ResponEliminaYo recuerdo aver visto la película
ResponEliminaCÍCLOPE
El meu pare va morir fa 2 mesos i recordo que en les seves converses havia mencionat que havia anat amb els seus pares al cine Alondra. Moltes gràcies per l'article.
ResponElimina