RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dimarts, 4 de setembre del 2012

PALAU MARCET. Construcció original i jardí. (1893-1940)

 MIQUEL BARCELONAUTA


*1895.- Entrada principal del Palau Marcet a la cantonada entre Gran Via i Passeig de Gràcia. (Font: Arquitectura Moderna de Barcelona. Francesc Rogent i Lluis Doménech i Montaner - Parera i Cia Editors).

Frederic Marcet i Vidal (1827-1898) va ser un notable empresari i polític de la segona meitat del segle XIX que va iniciar-se en el sector immobiliari i disposava també d'una peixateria. Amb el pas dels anys destacà com a directiu de diverses empreses ferroviàries i a partir de 1875 va donar el salt a la política a traves del Partit Liberal Conservador. Va participar en la tupinada que va deixar sense escó a Manuel Duran i Bas a les eleccions generals de l'Estat de 1881 i fou diputat primer i senador després.

Frederic Marcet i Vidal

*1898.- Notícia de l'enterrament de Frederic Marcet que va morir a Barcelona al 72 anys.

Marcet havia adquirit al 1877 la propietat d'una mansió amb jardí situada a la Gran Via, entre el Passeig de Gracia i la Rambla de Catalunya, que pertanyia al primer comte de Sant Joan de Violada, el maonès Llorenç Oliver i Soler. La idea de Marcet, que ja havia assolit un lloc preferent entre la burgesia barcelonina, no era pas ocupar l'antic palauet comprat al noble Oliver, sinó enderrocar-lo per construir-hi la seva pròpia mansió. Era la mateixa finca que anys enrera havia acollit el Palau d'Exposicions de Belles Arts (1868-1874) i uns anys després (1888) les exhibicions de feres de Mister Bidel.


*1887.- Article publicat a La Dinastia on es dóna notícia dels primers contactes de Frederic Marcet per construir una mansió privada als terrenys adquirits a Passeig de Gràcia / Granvia.

La nova residència de Marcet es va completar al 1893 segons un projecte del mestre d'obres vilanoví Tiberi Sabater i Carné (1852-1929). Així doncs, l'original Palau Marcet va ser concebut en un estil eclèctic que combinava elements neoplaterescs i clàssics que li donaven un aire afrancesat de notable sumptuositat. En la decoració interior hi varen participar diversos artistes (Joan Batllebò, Francesc Roig i Eduard Llorenç entre d'altres). Hi destacava la seva elegant escala a més del saló principal i la terrassa des de la que es contemplava el jardí. Amb el pas dels anys el palau va passar a ser la residència de la familia Planàs, parents de Santiago Rusiñol.

El mestre d'obres Tiberi Sabater i Carné

El jardí era de grans dimensions ocupant una gran part de l'illa de cases i disposava d'una porta d'entrada pel carrer Corts (Gran Via) des d'on hi podien accedir els carruatges. Una marquesina protegia els passatgers de les possibles pluges.

*1890's.- Imatge on es pot apreciar la façana posterior original del Palau Marcet, avui desapareguda.
(Foto: Arquitectura Moderna de Barcelona, Francesc Rogent i Pedrosa. Fons Històric Biblioteca ETSAB. UPC).

*1900.- Vista de l'entrada principal al Palau Marcet des de la cantonada de Gran Via amb Passeig de Gràcia.

*1900's.- A l'esquerra de la imatge hi podem veure l'entrada de carruatges al jardí del palau. 

*1905.- Amb el monument original a Güell i Ferrer en primer terme, veiem en aquesta imatge la façana posterior desapareguda amb vistes al jardí amb palmeres del Palau Marcet.

El jardí del Palau Marcet va ser progressivament reduït fins a desaparèixer del tot. En primer lloc, ja al 1909 s'hi va instal·lar una primera sala de cinema: el Metropolitan Cinemaway, que seria substituïda dos anys després pel Cinema Ideal. Posteriorment aquell espai va acollir l'edifici del prestigiós restaurant i saló de té Casa Llibre que encara va respectar parcialment la part posterior del jardí i l'accés lateral des de la Gran Via. Però la profunda alteració de l'estructura original del Palau Marcet i el seu jardí va venir amb la conversió de l'edifici en una sala d'espectacles, primer com a Teatre de la Comèdia (1941)  i després com a Cinema Comèdia (1960). La idea ja venia d'abans del conflicte bèl·lic quan al 1935 l'empresari d'espectacles Josep Maria Padró es va proposar d'instal·lar-hi un teatre. L'aixecament armat dels militars contra la República però, va avortar el projecte, que es va reprendre un cop acabada la Guerra Civil. L'edifici va ser ampliat pel cantó de Gran Via i la façana posterior eliminada la qual cosa va afectar novament al jardí. Aquesta reforma que es va dur a terme per adaptar-lo a sala d'espectacles  ens obliga a incorporar el Palau Marcet dintre de la categoria d'edificis escapçats perquè les parts exteriors realment desaparegudes són només la façana posterior i el jardí. Les façanes amb vistes al carrer i a la cantonada entre Passeig de Gràcia i Gran Via continuen visibles amb algunes modificacions sobretot a la façana de Gran Via on es va ampliar l'edifici en direcció cap a Rambla de Catalunya i es van adequar els baixos per poder-hi acollir botigues i comerços.
Finalment el cop mortal i definitiu al jardí va venir amb la construcció de l'hotel Avenida Palace. Aquest nou edifici de deu plantes bastit al 1951 va suposar la desaparició completa del jardí. La Gran Via i el centre de la ciutat van guanyar així un elegant hotel, que durant molts anys va ser un dels de més prestigi de la ciutat, però al mateix temps es va perdre un racó d'una bellesa singular avui ja totalment irrecuperable.

*1951.- La construcció de l'hotel Avenida Palace, que apareix al fons rere el nou monument a Güell i Ferrer, va encaixonar definitivament l'antic Palau Marcet ampliat i convertit en local d'espectacles i va certificar la desaparició definitiva del jardí. (Foto: Jordi Mallafré. Col·leccio privada Enric H. March / Elena Cases).       


Article ampliat el 3 d'octubre de 2024

3 comentaris:

  1. Hola! ¿teniu alguna fotografia de l'interior del palau? No en trobo cap i m'agradaria poder saber com era el palau quan encara era "palau", gràcies.
    David

    El teu blog es magnífic!

    ResponElimina
  2. Frederic Marcet era cunyat d'en Claudi Planàs president de,la companyia de ferrocariil que enllaçava Barcelona amb Port Bou. Els Planàs eren propietaris de la masia de Can Planàs al Guinardó i de Can Mascaró (desprès can Córdoba). Federic Marcet , per,la seva part, era propietari de,la finca de can Marcet a Horta, on va ser enterrat quan va morir.

    ResponElimina
  3. Tinc entès que en aquest palau hi va viure el Marquès de Marianao. En saben alguna cosa d'això ? I qui era aquest Marquès ?

    Felicitats per el blog, molt interessant.
    Gracias

    ResponElimina