dissabte, 26 de març de 2016

EXHIBICIONS ZOOLÒGIQUES DEL DOMADOR BIDEL. Gran Via / Passeig de Gràcia (1877) i Rambla Catalunya / Gran Via (1888)

Article elaborat amb la col.laboració de MIQUEL F. PACHA 
Agraïments a ENRIC H. MARCH i MARIA JOSÉ GONZÁLEZ



El primer domador de renom internacional que va visitar Barcelona fou el francès Jean Baptiste François Bidel (Rouen 1839 - Asnières. 1909), que havia iniciat els seus espectacles a Lió al 1866, després d'adquirir una assortida col·lecció d'animals que ensinistrava per ensenyar-los a conviure junts dins una mateixa gàbia. Posteriorment va recórrer diversos països europeus amb les seves feres.
Cap a mitjans d'agost de 1877, Bidel va arribar a Barcelona amb els seus animals transportats en vaixell des de Marsella [1]. El dia 25 va plantar la seva casa de feres al Carrer Corts (Gran Via), entre Passeig de Gràcia i Rambla de Catalunya, sobre els terrenys que uns anys abans havia ocupat el Palau d'Exposicions de Belles Arts, enderrocat el 1874. Per promocionar el seu espectacle el domador es va passejar per la Rambla davant l'estupefacció dels vianants acompanyat d'una lleona sense lligar que tampoc duia morrió. 
Posteriorment va traslladar el seu espectacle als terrenys del Prado Catalán del Passeig de Gràcia. El domador es tancava dins una gàbia amb mitja dotzena d'animals ferotges de diverses espècies (bàsicament lleons, óssos i hienes) i oferia diàriament emocionants exhibicions, que comportaven amb una gran dosi de risc per a la seva integritat física. L'èxit fou sonat i Bidel va romandre a la ciutat fins a les Festes de la Mercè d'aquell any.


Onze anys després, coincidint amb l'Exposició Internacional de 1888, Bidel va tornar a Barcelona, aquest cop associat amb un altre domador, Alexiano [2]. Van plantar la seva ménagerie a la cantonada de la Gran Via amb Rambla de Catalunya, davant del monument a Eusebi Güell i al costat mateix del Panorama de Plewna. Cal destacar que uns dies abans un altre domador francès, Constant Redenbach, s'havia instal·lat a pocs metres d'allà, amb la qual cosa varen coexistir durant setmanes dues atraccions de les mateixes característiques.


*1888.- A començaments de l'any de l'Exposició ja es va difondre la notícia que l'empresari Adolf Brugada contractaria a Bidel i Alexiano per exhibir les seves feres a Barcelona. (Font: El Eco de Valls. 5 gener 1888)



*1888.- Retall de L'Esquella de la Torratxa (28 d'abril)

*1888.- Retall de L'Esquella de la Torratxa (9 de juny)

*1888.- Portada del llibre de memòries del domador François Bidel publicat a Paris el mateix any de la seva segona visita a Barcelona.

*1888.- Bidel i Alexiano a la cartellera de La Vanguardia en l'edició del dia 6 de juny.


*1888.- Cantonada del carrer Corts amb Rambla Catalunya. Rera el monument a Güell podem veure l'accés a l'exhibició de feres de Bidel i Alexiano. (Font: La Il.lustració Artística. 18 de juny de 1888).


*1988.- Una altra imatge de l'entrada a la ménagerie Bidel-Alexiano. (Foto: J.E. Puig)

La ménagerie de Bidel i Alexiano va romandre a Barcelona fins gairebé finals de l'any de l'Exposició. L'adaptació de les feres al medi barceloní però, no va estar exempta de problemes i més d'una dotzena dels animals varen morir durant l'estada a ciutat. Tampoc hi van faltar les notícies sobre accidents provocats pels ferotges animals.

*1888.- Retall de La Crónica (28 de setembre)
*1888.- Retall de La Crónica (3 de setembre) 

*1880's.- Il·lustració inclosa en els cartells que anunciaven els espectacles de Bidel. (Font: Biblioteca Nacional de España)

Aquesta segona vinguda de Bidel a Barcelona va anar acompanyada d'una gran difusió de notícies sobre els greus accidents que el domador francès havia patit en els últims anys. L'home presentava una lleugera coixesa producte de les envestides i atacs d'algunes de les seves feres. La carrera artística de François Bidel és plena d'episodis no confirmats sobre horrorosos accidents. Molts d'ells probablement obeeixen a la voluntat d'engrandir més la seva llegenda. Antoni R. Dalmau recull en un dels seus llibres [3] que els amics que Bidel va deixar a Barcelona després de les seves actuacions, van conèixer la notícia que el domador havia acabat perdent les dues cames, amputades a causa dels accidents amb els lleons. Tot i això, va conservar les feres fins a la seva mort esdevinguda el 1909 i posteriorment els 25 animals que encara li quedaven van ser venuts en subhasta pública celebrada a Asnières.

*1909.- Subhasta de la col·lecció d'animals de Bidel després de la seva mort. (Font: La Ilustración Católica)

[1].- Bech, Ramon. La història del circ a Barcelona. Del segle XVIII al 1979. Edicions Viena. 2015.

[2].- Alexiano, també domador, era el nom artístic de Jean-Baptiste Gremouillat (1846-1918). Era cunyat de Bidel casat amb Marie, la seva germana.

[3].- Dalmau, Antonio R. El circo en la vida barcelonesa. Monografies històriques de Barcelona. Edicions Llibreria Millà. Barcelona. 1947.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada