*1936.- L'entrada des del Passeig de Gràcia al Cine Fèmina plena de joves mentre es projectava Dos fusileros sin bala amb Stan Laurel i Oliver Hardy (El gordo y el flaco).
El popular cine Fémina va ser obert el 16 de març de 1929, dos mesos abans de la inauguració de l'Exposició Internacional. Era situat al costat de l'edifici de La Unión y el Fénix de la cantonada Diputació-Passeig de Gràcia. En consonància amb el nom del local, l'empresa que l'explotava va premiar el públic femení amb regals, (banos, moneders). L'aforament de la sala era de 1.300 butaques i la primera pel·lícula que s'hi va projectar fou Príncipe o payaso (Fürst oder Clown), un film mut alemany protagonitzat per Ivan Petrovich i Marcella Albani. A l'octubre d'aquell mateix any hi va arribar el cinema sonor.
*1929.- Cartell de Príncipe o Payaso, el primer film que es projectar al Cine Fémina.
*1931.- La vorera del Fémina del carrer Diputació el dia de Nadal d'aquell any oferia aquest aspecte. Llargues cues de gent humil esperant recollir els queviures comprats per l'entitat cultural Palestra amb la recaptació d'una funció benèfica. (Foto: Josep Maria Sagarra)
Durant els anys de la república el Fémina es caracteritzava pels grans cartells que anunciaven les pel·lícules pintats per Antoni Clavé, que era el cartellista de moda. Una anècdota destacable es va produir al març de 1936, quan l'empresa premiava amb 200 pessetes a l'espectador capaç d'assistir completament sol a la projecció del terrorífic film La marca del vampiro de Tod Browning. La Guerra Civil va provocar el tancament del cinema durant un temps i el 1939 va reobrir amb la projecció de Una noche en Casablanca dels germans Marx.
Durant els anys de la república el Fémina es caracteritzava pels grans cartells que anunciaven les pel·lícules pintats per Antoni Clavé, que era el cartellista de moda. Una anècdota destacable es va produir al març de 1936, quan l'empresa premiava amb 200 pessetes a l'espectador capaç d'assistir completament sol a la projecció del terrorífic film La marca del vampiro de Tod Browning. La Guerra Civil va provocar el tancament del cinema durant un temps i el 1939 va reobrir amb la projecció de Una noche en Casablanca dels germans Marx.
*1960's.- La sala de butaques del Cinema Fémina
El 1948 l'arquitecte Antoni de Moragas i Gallissà va acometre una reforma de la sala que va donar a la façana lateral del carrer Diputació una nova fesomia basada en linies ondulades. L'aforament s'incrementà fins a 1.525 espectadors. El 17 de maig de 1954 el Fémina va tenir l'honor de ser el primera sala de la ciutat en projectar un film en Cinemascope que fou La Túnica Sagrada.
Els dies del Fémina varen acabar sobtadament el 1991. Un incendi desvastador, declarat el diumenge 7 d'abril, l'origen del qual no es va acabar d'aclarir, va destrossar completament el local fins provocar esfondrament de la coberta.
*1991.- Les flames devasten el cinema Fémina durant l'incendi que va provocar la seva desaparició. (Foto: David Airos)
Com es troben a faltar els grans cartells anunciant les pel·lícules!
ResponEliminaVa ser un incendi sospitós...
me llama la atencion la 1ª foto, al otro lado de la calle Diputacion -donde ahora está la tienda Diesel- se ve parte de un palacete del que habia visto en ninguna foto. Que ese palacete aguantara en el paseo de Gracia hasta 1936 tiene mérito porque casi todas las casas que se construyeron en la primera urbanizacion del paseo de Gracia -años 50, 60 y 70 del siglo XIX- ya habian desaparecido en los años 80 y 90 del siglo XIX al ser substituidas por los primeros edificios. Por cierto este martes por la noche en tv3 en el programa SenseFicció dan un reportaje del sr Lluis Permanyer sobre la destruccion del patrimonio modernista de Barcelona. Tambien te recomiendo la peli "Apartado de Correos 1001" que puedes ver en este enlace http://pccineforo.blogspot.com.es/2012/01/apartado-de-correos-1001.html
ResponEliminaDe los años 40, con muchos planos exteriores de Barcelona.
Efectivament Emílio conec " Apartado de correos 1.001", probablement el film dels anys 1940's amb més exteriors de BCN. Sobre els edificis de la vorera mar de Diputació entre Ps. Gràcia i Rbla.Catalunya una simple observació actual ens porta a la conclusió que son construccions dels anys 1960's , tant el Gran Hotel Calderón ( es van lluir amb aquesta mole a la que ara se li van caient les rajoletes) construit sobre el solar de l'antic teatre del mateix nom (documentat en aquest bloc per cert), com el de davant de la Union un el Fènix que va substituir a la construcció que encara es veu a la foto de 1936.
ResponEliminaEsos 2 edificios son realmente muy poco agraciados, sobretodo el hotel. Ya imaginaba q conocerias la pelicula, yo aunque sabia de ella nunca habia conseguido verla hasta q di con ese blog, te lo recomiendo, tienen allí todas las peliculas españolas, online y gratis, incluso las mas antiguas, años 20, 30, 40 etc
ResponElimina