RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

▼

dissabte, 20 de juliol del 2013

CINE LICEO. Carrer de Sants 88-96 (1914-1989)

                    
*1920's.- El cinema Liceo a la carretera de Sants en els seus primers anys.

Un dels cinemes més populars i antics del barri de Sants fou el Liceo. L'historiador cinematogràfic Joan Munsó Cabús estima la seva data d'obertura cap el 1914. Situada just davant de les antigues cotxeres, aquesta sala fou promoguda per Anicet Vella i passaria posteriorment a ser gestionada per Josep Gurguí, l'empresa Arenas SA de Cayetano Hidalgo, Joan Estrada i Francisco Ariza i finalment, en els seus últims anys, per Pere Balañá, Pituca Azcona i Trovica SA.
L'any 1956 el primer edifici va ser totalment enderrocat i se'n va construir un de nou, segons un projecte de l'arquitecte Antoni de Moragas i Gallisà, que acollia a banda del cinema un centre per activitats socials del barri. La façana, tota de vidre, li donava un aspecte de modernitat en aquella Barcelona gris de finals dels anys 1950's. Al vestíbul hi destacava el bar amb un taulell en forma de L que arribava als 32 metres de longitud. L'edifici acollia també un club de billar. L'interior, dividit entre platea i primer pis,  tenia un aforament total de 1.300 butaques.
 
 
*1959.- L'interior del cinema on es veu el pis superior i el sostre de la sala.

*1959.- El vestíbul i el bar del Liceo. (Font: Fundació Arquia)

*1959.- Plànols de les diferents plantes de la sala de cine Liceo. (Font: Fundació Arquia)

*1959.- La façana de vidre del cinema Liceo (Font: Fundació Arquia)

 
El Liceo va ser bàsicament durant tota la seva existència un cinema de reestrena, amb algun intent entre fugaç i frustrat de projectar-hi pel·lícules d'estrena.
El local va iniciar el seu decliu definitiu cap a finals de la dècada dels 1980's quan el nombre d'espectadors era mínim. Primer es van limitar les projeccions de dijous a diumenge i als últims anys en algunes sessions de nit no s'arribava ni a completar la projecció del film davant l'absència total d'espectadors. I així fins a la nit del 2 de juliol de 1989, data en que el cinema tancà definitivament les seves portes.
Avui (2013) l'espai està repartit bàsicament entre una acadèmia de ball i una gran botiga d'electrodomèstics.
a

19 comentaris:

  1. Conchita20 de juliol del 2013, a les 12:34

    Jo soc de Sants i en aquella època hi habian un bon nombre de cinemes al barri. L'Albèniz (que sempre l'hi habiam dit "Manelic"; el Gayarre; el propi Liceu; el Galileu, annt cap a Hostafrancs teniem el Bohemio, Les Arenes i cap a Collblanc, el Continental i cap a la Bordeta el Miami. Estavem envoltats de cinemes, per això la meva generació gairabé tot-hom es cinèfil. Segur que em deixo algún altre. També feien cine i teatre a la escola del "Metro" al carrer Badal i al Constelació de Santa Eulàlia. Quins temps!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. PEPI29 de febrer del 2016, a les 21:09

      T'has deixat el Vallespi, al carrer Vallespir, tocant a la Plaça del Centre i l'Alborada al cap de munt del carrer Galileu...

      Elimina
    2. PEPI29 de febrer del 2016, a les 21:11

      T'has deixat el Vallespi, al carrer Vallespir, tocant a la Plaça del Centre i l'Alborada al cap de munt del carrer Galileu...

      Elimina
    3. albert4 de gener del 2020, a les 21:31

      Sóc nascut al '59. Pertanyo a aquesta generació cinèfila. A tots els que has dit, afegiria el Centre Catòlic de Sants i la Sala Sant Medir, a la Bordeta,depenent de la històrica parròquia.

      Elimina
    4. Josep6 d’octubre del 2023, a les 17:32

      Molt a prop del cine Continental, al carrer Montseny hi havía el cine Romero, i una mica més a munt de la carretera de Collblanc, just davant del parc de la Marquesa, el cine Alhambra.

      Elimina
  2. Josep Cortés21 de juliol del 2013, a les 13:20

    Al cinema Constelación de Santa Eulàlia, els diumenges a la tarda, entre les dues pel•lícules que projectaven, feien un espectacle que habitualment consistia en l'actuació d'algun artista conegut i varietés. Recordo especialment l’actuació d’Antonio Molina.

    ResponElimina
  3. M. Percola27 de juliol del 2013, a les 19:47

    Quan va tancar el cine Liceu jo era un marrec, per tant els únics records que en tinc ja són de la decadència. Sí, aquella cantonada ha guanyat (els equipaments de les cotxeres) i ha perdut en els darrers anys: enfront mateix la seu de L'Orfeó de Sants (provisionalment a c/ Badalona amb seu en construcció al c/ Miquel Àngel). I és possible que el següent sigui "el Daguerre", veí que treu el nas a una de les fotos que il·lustren l'article.

    ResponElimina
  4. Anònim10 d’octubre del 2013, a les 20:27

    Al Liceo havia uns billars i es feien campionats. anys aprox.1940-1950. ´busco alguna persona que tingues familia o amistats d'aquella época, per comentar.
    Rosseta

    ResponElimina
  5. Joan4 de setembre del 2014, a les 15:25

    Quantes hores passades als billars del Club Billar Sants! Veient en Domingo entrenar les seves fantasíes

    ResponElimina
  6. Anònim7 d’octubre del 2014, a les 17:15

    Mi familia tenia algo que ver. Me gustaría comentar

    ResponElimina
  7. Unknown3 de maig del 2017, a les 3:06

    Recuerdo la ultima vez que lo visite fue en 1988, y fue un ciclo de terror, Jóvenes ocultos, El terror no tiene forma ( versión de 1988 ) , El príncipe de las tinieblas, Critters y Noche de Miedo, todas de series B que siempre fueron las mejores, las dieron en sesión continua, y fue una gozada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Unknown31 de març del 2018, a les 0:23

      Puede que esa fuera la primera maraton de cine de terror y fantástico de sants?

      Elimina
  8. FRAN KUBELIK29 de maig del 2017, a les 19:24

    junto al GALIELO y GAYARRE mi universidad cinematográfica...recuerdo con sumo agrado sesiones abarrotadas de "gom a gom", ubicándonos en el segundo anfiteatro a ver una sesión de AGENTE OO7 CONTRA EL DR NO y una astracanada de la serie PANTERA ROSA... creo nunca vi el LICEO tan lleno como aquel dia... más tarde, ya con los otros dos cines cerrados, descubri en el reposiciones de peliculas clásicas y mucho, muchisimo cine erótico a la italiana... cada verano era cita ineludible para ver una reposicion DISNEY y como no, en las navidades, pelis cómicas o el estreno de FLASH GORDON, junto a pantallas como las del NOVEDADES... EL CINE LICEO, permanecerá en nuestras memprias por años... su enorme pantalla, flanqueada por dos macetones inmensos, su fragancia a ambientador, sus acomodadores vestidos de uniforme marrón, y el cambio más importante que yo viví en el... sustituir sus butacas de skay rojo y sus duros posabrazos por comodisimas butacas color naranja...

    ResponElimina
  9. FRAN KUBELIK29 de maig del 2017, a les 19:25

    junto al GALIELO y GAYARRE mi universidad cinematográfica...recuerdo con sumo agrado sesiones abarrotadas de "gom a gom", ubicándonos en el segundo anfiteatro a ver una sesión de AGENTE OO7 CONTRA EL DR NO y una astracanada de la serie PANTERA ROSA... creo nunca vi el LICEO tan lleno como aquel dia... más tarde, ya con los otros dos cines cerrados, descubri en el reposiciones de peliculas clásicas y mucho, muchisimo cine erótico a la italiana... cada verano era cita ineludible para ver una reposicion DISNEY y como no, en las navidades, pelis cómicas o el estreno de FLASH GORDON, junto a pantallas como las del NOVEDADES... EL CINE LICEO, permanecerá en nuestras memprias por años... su enorme pantalla, flanqueada por dos macetones inmensos, su fragancia a ambientador, sus acomodadores vestidos de uniforme marrón, y el cambio más importante que yo viví en el... sustituir sus butacas de skay rojo y sus duros posabrazos por comodisimas butacas color naranja...

    ResponElimina
  10. Unknown19 de febrer del 2018, a les 12:41

    al liceu ba se aon li baj fe un peto a la meva novia per primera vegada yo tenia 17 anys

    ResponElimina
  11. Antonio Vela10 de desembre del 2018, a les 19:47

    Siempre recordaré una noche de Reyes en que mis padres nos llevaron al Liceo a ver "Los hijos del capitán Grant". Mi hermano y yo sufríamos por si pasaban los reyes y no nos dejaban nada por estar aún despiertos.

    ResponElimina
  12. viatjedors11 de febrer del 2020, a les 14:39

    Jo vaig treballar al bar Liceu entre els anys 1958 i 1962, amb una plantilla de cambres aproximadament 20 persones 3cafeteras Gaggia, charcutería i al sota terra una cuina per fer les tapes amb cuiner.

    ResponElimina
  13. Unknown5 de novembre del 2021, a les 19:39

    Alguien sabe lo que van hacer en el liceo esta todo cerrado y han cerrado el miró el Frankfurt y el ginasi

    ResponElimina