Un dels cinemes més populars i antics del barri de Sants fou el Liceo. L'historiador cinematogràfic Joan Munsó Cabús estima la seva data d'obertura cap el 1914. Situada just davant de les antigues cotxeres, aquesta sala fou promoguda per Anicet Vella i passaria posteriorment a ser gestionada per Josep Gurguí, l'empresa Arenas SA de Cayetano Hidalgo, Joan Estrada i Francisco Ariza i finalment, en els seus últims anys, per Pere Balañá, Pituca Azcona i Trovica SA.
L'any 1956 el primer edifici va ser totalment enderrocat i se'n va construir un de nou, segons un projecte de l'arquitecte Antoni de Moragas i Gallisà, que acollia a banda del cinema un centre per activitats socials del barri. La façana, tota de vidre, li donava un aspecte de modernitat en aquella Barcelona gris de finals dels anys 1950's. Al vestíbul hi destacava el bar amb un taulell en forma de L que arribava als 32 metres de longitud. L'edifici acollia també un club de billar. L'interior, dividit entre platea i primer pis, tenia un aforament total de 1.300 butaques.
*1959.- L'interior del cinema on es veu el pis superior i el sostre de la sala.
*1959.- El vestíbul i el bar del Liceo. (Font: Fundació Arquia)
*1959.- Plànols de les diferents plantes de la sala de cine Liceo. (Font: Fundació Arquia)
*1959.- La façana de vidre del cinema Liceo (Font: Fundació Arquia)
El Liceo va ser bàsicament durant tota la seva existència un cinema de reestrena, amb algun intent entre fugaç i frustrat de projectar-hi pel·lícules d'estrena.
El local va iniciar el seu decliu definitiu cap a finals de la dècada dels 1980's quan el nombre d'espectadors era mínim. Primer es van limitar les projeccions de dijous a diumenge i als últims anys en algunes sessions de nit no s'arribava ni a completar la projecció del film davant l'absència total d'espectadors. I així fins a la nit del 2 de juliol de 1989, data en que el cinema tancà definitivament les seves portes.
Avui (2013) l'espai està repartit bàsicament entre una acadèmia de ball i una gran botiga d'electrodomèstics.
Jo soc de Sants i en aquella època hi habian un bon nombre de cinemes al barri. L'Albèniz (que sempre l'hi habiam dit "Manelic"; el Gayarre; el propi Liceu; el Galileu, annt cap a Hostafrancs teniem el Bohemio, Les Arenes i cap a Collblanc, el Continental i cap a la Bordeta el Miami. Estavem envoltats de cinemes, per això la meva generació gairabé tot-hom es cinèfil. Segur que em deixo algún altre. També feien cine i teatre a la escola del "Metro" al carrer Badal i al Constelació de Santa Eulàlia. Quins temps!!
ResponEliminaT'has deixat el Vallespi, al carrer Vallespir, tocant a la Plaça del Centre i l'Alborada al cap de munt del carrer Galileu...
EliminaT'has deixat el Vallespi, al carrer Vallespir, tocant a la Plaça del Centre i l'Alborada al cap de munt del carrer Galileu...
EliminaSóc nascut al '59. Pertanyo a aquesta generació cinèfila. A tots els que has dit, afegiria el Centre Catòlic de Sants i la Sala Sant Medir, a la Bordeta,depenent de la històrica parròquia.
EliminaMolt a prop del cine Continental, al carrer Montseny hi havía el cine Romero, i una mica més a munt de la carretera de Collblanc, just davant del parc de la Marquesa, el cine Alhambra.
EliminaAl cinema Constelación de Santa Eulàlia, els diumenges a la tarda, entre les dues pel•lícules que projectaven, feien un espectacle que habitualment consistia en l'actuació d'algun artista conegut i varietés. Recordo especialment l’actuació d’Antonio Molina.
ResponEliminaQuan va tancar el cine Liceu jo era un marrec, per tant els únics records que en tinc ja són de la decadència. Sí, aquella cantonada ha guanyat (els equipaments de les cotxeres) i ha perdut en els darrers anys: enfront mateix la seu de L'Orfeó de Sants (provisionalment a c/ Badalona amb seu en construcció al c/ Miquel Àngel). I és possible que el següent sigui "el Daguerre", veí que treu el nas a una de les fotos que il·lustren l'article.
ResponEliminaAl Liceo havia uns billars i es feien campionats. anys aprox.1940-1950. ´busco alguna persona que tingues familia o amistats d'aquella época, per comentar.
ResponEliminaRosseta
Mi familia tenia algo que ver. Comentar
EliminaQuantes hores passades als billars del Club Billar Sants! Veient en Domingo entrenar les seves fantasíes
ResponEliminaMi familia tenia algo que ver. Me gustaría comentar
ResponEliminaRecuerdo la ultima vez que lo visite fue en 1988, y fue un ciclo de terror, Jóvenes ocultos, El terror no tiene forma ( versión de 1988 ) , El príncipe de las tinieblas, Critters y Noche de Miedo, todas de series B que siempre fueron las mejores, las dieron en sesión continua, y fue una gozada.
ResponEliminaPuede que esa fuera la primera maraton de cine de terror y fantástico de sants?
Eliminajunto al GALIELO y GAYARRE mi universidad cinematográfica...recuerdo con sumo agrado sesiones abarrotadas de "gom a gom", ubicándonos en el segundo anfiteatro a ver una sesión de AGENTE OO7 CONTRA EL DR NO y una astracanada de la serie PANTERA ROSA... creo nunca vi el LICEO tan lleno como aquel dia... más tarde, ya con los otros dos cines cerrados, descubri en el reposiciones de peliculas clásicas y mucho, muchisimo cine erótico a la italiana... cada verano era cita ineludible para ver una reposicion DISNEY y como no, en las navidades, pelis cómicas o el estreno de FLASH GORDON, junto a pantallas como las del NOVEDADES... EL CINE LICEO, permanecerá en nuestras memprias por años... su enorme pantalla, flanqueada por dos macetones inmensos, su fragancia a ambientador, sus acomodadores vestidos de uniforme marrón, y el cambio más importante que yo viví en el... sustituir sus butacas de skay rojo y sus duros posabrazos por comodisimas butacas color naranja...
ResponEliminajunto al GALIELO y GAYARRE mi universidad cinematográfica...recuerdo con sumo agrado sesiones abarrotadas de "gom a gom", ubicándonos en el segundo anfiteatro a ver una sesión de AGENTE OO7 CONTRA EL DR NO y una astracanada de la serie PANTERA ROSA... creo nunca vi el LICEO tan lleno como aquel dia... más tarde, ya con los otros dos cines cerrados, descubri en el reposiciones de peliculas clásicas y mucho, muchisimo cine erótico a la italiana... cada verano era cita ineludible para ver una reposicion DISNEY y como no, en las navidades, pelis cómicas o el estreno de FLASH GORDON, junto a pantallas como las del NOVEDADES... EL CINE LICEO, permanecerá en nuestras memprias por años... su enorme pantalla, flanqueada por dos macetones inmensos, su fragancia a ambientador, sus acomodadores vestidos de uniforme marrón, y el cambio más importante que yo viví en el... sustituir sus butacas de skay rojo y sus duros posabrazos por comodisimas butacas color naranja...
ResponEliminaal liceu ba se aon li baj fe un peto a la meva novia per primera vegada yo tenia 17 anys
ResponEliminaSiempre recordaré una noche de Reyes en que mis padres nos llevaron al Liceo a ver "Los hijos del capitán Grant". Mi hermano y yo sufríamos por si pasaban los reyes y no nos dejaban nada por estar aún despiertos.
ResponEliminaJo vaig treballar al bar Liceu entre els anys 1958 i 1962, amb una plantilla de cambres aproximadament 20 persones 3cafeteras Gaggia, charcutería i al sota terra una cuina per fer les tapes amb cuiner.
ResponEliminaAlguien sabe lo que van hacer en el liceo esta todo cerrado y han cerrado el miró el Frankfurt y el ginasi
ResponElimina