Agraïments a MARÍA JOSÉ GONZÁLEZ
Al febrer de l'any 1930 l'alcalde Darius Romeu i Freixa, Baró de Viver, va inaugurar la urbanització de la part superior del passeig de Sant Joan, des de la Diagonal fins a la Travessera de Gràcia. Aquest tram disposava d'un ampli passeig central que ha arribat als nostres dies. Un element diferencial i característic, però tristament desaparegut, eren els bancs de rajola de ceràmica situats a a banda i banda del passeig. Al mateix temps, hi havia un altre model de bancs de linia més monumental i clàssica, projectats per l'arquitecte Azúa, que tenien una curiosa i poc coneguda funcionalitat. Sobre el respatller central disposaven d'una mena de vitrines de vidre. L'interior d'aquests armaris contenia unes entostes amb llibres.
Aquesta va ser la primera biblioteca pública a l'aire lliure de la ciutat. Un empleat municipal identificat amb la paraula Lectura en el seu uniforme era l'encarregat d'obrir els armariets i lliurar els llibres als ciutadans que s'asseien després als bancs per a llegir-lo. A l'estiu era força habitual veure-hi molts barcelonins exercitant el noble art de la lectura. En arribar l'hora del tancament el mateix empleat recollia els llibres, els tancava als armariets on quedaven dipositats totas la nit i fins l'endemà.
Va ser un sistema molt enginyós d'incentivar la lectura que es va fer força popular a l'època. Els bancs deixaren de fer aquesta funció després de la guerra i als anys 1950's, quan aquell tram de passeig havia estat rebatejat pel franquisme per dedicar-lo al General Mola, van ser definitvament eliminats amb les successives reformes dels jardins del passeig.
*1930.- La Vanguardia del dia 8 de febrer recollia en aquest article diverses referències als bancs-biblioteca inaugurats als jardins del passeig de Sant Joan.
*1930.- Un dels bancs biblioteca que allotjaven els llibres
*1929.- Dibuix de l'alçat i planta d'un dels bancs-llibreria del Passeig de Sant Joan, projectats per l'arquitecte Azúa.
*1930.- L'empleat municipal repartia els llibres guardats dins les vitrines situades sobre el respatller dels bancs.
*1930.- Els nens i nenes de les escoles es barrejaven amb els adults a l'hora de la lectura.
*1930.- Els bancs més senzills eren construits amb peces de ceràmica de colors.
Ostres! Ho he trobat molt curiós! i molt mediterrani!
ResponEliminaSuposo que a l'estiu feien el ple cap al capvespre i a l'hivern durant les hores assolellades. A més a més, segur que s'esdevenien improvisades tertulies literàries entre els assidus... Fa molt de goig veure-hi totes aquelles persones concentrades en la lectura. M'ha agradat molt assabentar-me'n.
Es meravellosa de veure com agradava de llegir i el goig que fa veure asseguts als bancs tota aquesta gent.Val la pena de recordar-ho. Gràcies.
ResponEliminaJo havia vist de petita els bancs més sencills eran de rejoles de color blau elèctric Com això era despres de la guerra estaven mitj trencades i de la llibreria tot destrossat
ResponEliminaNo en sabia res!
ResponEliminaQuina meravella, això era divulgació de veritat.
ResponEliminaGlòria
Mai ningú m'havia parlat d'aquestes "petites biblioteques" al carrer.
ResponEliminaRealment va ser una activitat molt encertada per promoure la lectura.
Interessant i molt imaginativa aquesta activitat de foment popular de la lectura i de la cultura! Bon dia!
ResponEliminaUna autèntica meravella. M'ha encantat.
ResponEliminaA Cornellà hi ha una plaça, El racó de la lectura, on hi ha un banc, amb una prestatgeria al darrera, on hi ha llibres. Pots agafar-ne un, amb la condició de deixar-ne un altre. Una bonica udea, també.