Agraïments a NÚRIA BÀGUENA
L'any 1926, Ramon Altirriba va obrir una pastisseria al número 15 del carrer Comtal. La seva família s'havia establert a Barcelona abandonant la localitat del Bruc situada al peu de la muntanya de Montserrat. Altirriba va reproduir les coques que es feien al monestir i que ja començaven a ser populars entre els turistes que visitaven Montserrat. El producte era una coca tova i allargada de sucre sense més additius. Aviat va adquirir una molt bona acollida entre els barcelonins.
*1929.- Un anunci del forn del carrer Comtal publicat a les planes de la revista El Patufet
A començaments dels anys 1960's el negoci s'amplià amb una nova botiga aprop de l'embocadura del carrer Santa Anna al Portal de l'Angel, just davant dels magatzems Can Jorba. La progressiva consolidació d'aquell entorn com eix comercial van fer encara més populars els forns de La Montserratina. Passar a comprar una coca a aquests forns era com una parada obligada. Quants nens i nenes, que als anys 1960's i 1970's sortien de compres amb els seus pares les tardes de dissatbe, esperaven delerosos el moment de ser recompensats amb una coca de La Montserratina amb una presa de xocolata?. Era una forma de suportar millor aquelles llargues passejades comercials que el consumisme imposava a les famílies.
I amb el pas dels anys, l'evolució d'aquest mateix consumisme certificaria la defunció de La Montserratina, que després de 89 anys de vida va patir també els efectes de la salvatge transformació de la zona en un terreny abonat a les franquícies i multinacionals de la moda.
Primer, al 2014, tancaria el forn del carrer Comtal. L'any següent, el 30 de juny de 2015, li tocaria el torn a la botiga del carrer Santa Anna. Alan Pedret, besnet del fundador, no podia competir amb els nous preus dels lloguers que imposaven els propietaris emparats en la normativa legal vigent d'arrendaments urbans.
Aquella entranyable imatge del vailet amb esclops i barretina, que avançava tot cofoi amb les coques carregades a l'espallla i les muntanyes de Montserrat al fons, va passar a millor vida. Trist destí d'una part històrica de la ciutat que dissortadament ja no tornarà.
Quin sentiment !! No ho esperava, vaig ser-hi el dia de la revetlla de Sant Joan a comprar la coca i ni per un moment em va passar pel cap que anessin a tancar el negoci.
ResponEliminaLa crisi i la Llei d'Arrendaments Urbans estan acabant amb el comerç emblemàtic de Barcelona.
Quin greu em sap.
ResponEliminaMira, de esta pastelería nadie se ha dado cuenta de su desaparición, yo tampoco.
ResponEliminaGracias por recordármela.
Ostres!!! no ho sabia, quin greu em sap.
ResponEliminaJa no podrem menjar mai mes aquelles coques allargades i plenes de sucre tan rebones, que si volies te les partien per la meitat.
I ara que hi posarán, algun negoci de franquícia que pots trobar a qualsevol ciutat del món?.
Al final ja no sabrem en quina ciutat estem perquè totes seran iguals, amb les mateixes botigues
Una llàstima.
Per cert, la Montserratina també va tenir un altre forn al carrer de la Portaferrissa.
Salutacions
Magda
Em sembla que no eren del mateix propietari.
EliminaQué tristeza !Despues de conocer la historia del difunto Piccadilly de la Rambla de.Catalunya. apprendo la desaparición de la maravillosa pastelerîa donde compraba cosas déliciosas cada vez que iba de viaje a Barcelona...
ResponEliminaTambien desapareció una perfumería que se hallaba en la Rambla del Liceo...Me encantaba por mostrar en su escaparate un sinúmero de frasquitos de ricos colores...
De quién era.?Porqué cerrò sus puertas?...aunque adivine la razón de su desaparición.
Me gustaría tambien conocer màs.cosas à propósito del antiguo "Ingenio " con su escaparate surealista en el cual el propietario había colgado màscaras cubiertas de polvo -las mismas que se.ven en los lienzos del pintor J.Ensor-de una cuerda de esparto:
Parecían secar debajo de la luz verdosa del almàcen... y el escaparate me hacía pensar en el "Paysan de Paris"de Aragon.
Estoy segura de que el autor (o autores) de este blog nos contaría(n) la historia de aquellos lugares de una manera estupenda
Gracies a tots
Los textos,fotos y respuestas me encantan y conmueven à la vez ya que se trata .de.una Barcelona desvanecida.
Martine (Francia)
Ahir acompanyada dels meus fills, anavem a berenar a la pastisseria i quina va ser la sorpresa al veure que no hi era. Ara tinc 49 anys, però quan en tenia cinc, cada dissabte anavem a veure una tia de la meva mare a la porteria del costat on venen robetes de nens petits i abans d' entrar a casa dels familiars, la meva mare hem comprava un crossant de sobrassada boníssin.Asseure' a aquelles cadires i berenar era un ritual que mai oblidaré.
ResponEliminaMissatge anterior de Maria Dolors Roig de Corbera de Llobregat.
EliminaQuins xuixos tambè. Els millors que he tastat mai. Una gran perdua
ResponEliminaJo era de les que anava amb la meva mare a Can Jorba, i cada setmana compravem la coca. Quina pena mes gran. Que ens quedara autentic a Barcelona?
ResponElimina