RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

divendres, 8 de gener del 2016

CASA VICENS. Construcció original d'Antoni Gaudí. Carrer Carolines 24. (1888-1925)

Article elaborat amb la col·laboració d'EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ


Imatge de l'edifici original de la Casa Vicens (Font: Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya).

La casa que Antoni Gaudí i Cornet va construir a Gràcia per encàrrec del corredor de borsa Manuel Vicens i Montaner [1] va ser la primera obra important del genial arquitecte reusenc poc després d'obtenir el seu títol. El projecte original de Gaudí no és però, el que avui veiem al carrer Carolines. A banda dels elements desapareguts del jardí (cascada monumental i brolladors), als que BARCELOFÍLIA ha dedicat un altre article específic [2], el propi edifici principal era en els eu orígen molt més petit i quedava adherit a la mitgera de l'edifici de la finca veina, el convent de les Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paül, que no seguia l'alineació de la façana de la casa Vicens sino que sobresortia considerablement fins al límit amb l'estreta vorera del carrer.
La construcció de l'edifici es va iniciar el 1883 i es va perllongar durant prop de cinc anys a causa dels problemes de finançament. La casa era un habitatge unifamiliar estructurat en quatre alçades distribuïdes en celler, dues plantes i les golfes. L'obra destaca per la seva inspiració mudéjar amb gran presència d'elements vegetals.  
L'any 1899 la finca va ser venuda per Dolors Giralt, vídua de Vicens, a Antoni Jover i Puig. 
L'any 1925, segons un projecte de Joan Baptista Serra Martínez, la Casa Vicens va ser ampliada per la banda més pròxima al carrer Gran de Gràcia amb un afegitó que allargava la façana del carrer Carolines i tancava aquella banda. La casa va quedar així convertida en una edificació a quatre vents i ja no quedava adherida a la mitgera de l'edifici del convent, que finalment havia estat enderrocat. Serra va ser guardonat amb el primer premi del concurs anual d'edificis artístics que atorgava l'Ajuntament.
La intervenció va ser especialment respectuosa amb el projecte original i va gaudir fins i tot del vistiplau del propi Gaudí, aleshores abocat de ple en les obres de la Sagrada Família. Només un any després moriria tràgicament atropellat per un tramvia a la Gran Via. No obstant això, l'ampliació va suposar un canvi d'ús a la casa, que va passar de ser un habitatge unifamiliar a acollir-hi tres famílies. Aquest fet va suposar l'enderroc de l'escala principal dissenyada per Gaudí. 

Dues imatges comparatives captades dels del carrer Carolines abans i despres de l'ampliació. Com es pot apreciar el límit del carrer va ser rectificat fent arribar la vorera fins a la façana. La palmera del jardí va ser suprimida per a construir-hi una terrassa. La tanca original va ser substituïda per l'actual amb una forja de fulles de margalló, obra de Llorenç Matamala, idèntica a la de la porta d'accés.  

L'ampliació de la Casa Vicens va comportar també una rectificació dels límits del carrer Carolines que va guanyar amplària en aquell sector i a la vegada es van definir els de l'avinguda Príncep d'Astúries que tancava el jardí per l'altra banda de la finca.


*1927.- Plànols de la rectificació dels límits del carrer Carolines i de l'Avinguda Príncep d'Astúries que van afectar a la finca de la Casa Vincens. (Font: Arxiu Històric de Barcelona)

*1925.- Plànol original del projecte d'ampliació presentat per Joan Baptista Serra. S'hi pot identificar la part afegida en vermell a la part dreta de la imatge. Coincideix amb la del rectangle groc de la foto actual d'abaix.


[1].- Algunes fonts citen a Manuel Vicens com un empresari de ceràmica i rajoles mentre que altres ho desmenteixen.
[2].- Enllaç a l'article dels elements desapareguts del jardí de la Casa Vicens cliqueu aquí.

5 comentaris:

  1. No sé si algú ho pot confirmar, però el meu pare recorda que, cap els anys 50, podies prendre un got d'aigua d'alguna de les fonts del jardí pagant deu cèntims.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, jo havia begut aigua del manantial, lo que no recordó es si es pagava per beure o per endur-se algua amb garrafa

      Elimina
    2. Jo hi havia anat amb el meu pare, i quan la monja deixava els gots ben transparents d'aigua fresca, el meu pare donava unes monedes. Conservo la impressió que sortia baratet, perque sembla que costava uns centims, quan ja tot el que jo recordo ja costava pessetes. De qualsevol manera, sí, era pagant.

      Elimina
  2. La font de Santa Rita era oberta al public el dia de la santa,
    era un templet fet per l'arquitecete Serra a la cantonada de Carolines amb Princep d'Asturies.
    Enderrocada als anys que es va vendre el solar per edificar pisos.
    Per cert, envoltaba tot el terreny per la tanca de palmitos de ferro de Matamala. Algu sap on son ara ?
    Vegeu el blog de Lluis Permanyer.

    ResponElimina