Al febrer de 1976 Jaume Palacios i Fernando de la Torre Melchor van obrir un local musical a l'Esquerra de l'Eixample, prop de l'Avinguda de Roma. Ja havien tingut alguna experiència prèvia com a gestors de bars musicals i el seu nou projecte es va fer realitat al carrer Rocafort 187 amb el nom d'Onyx Pub. Molt aprop, al mateix carrer Rocafort, hi havien dues discoteques que ja portaven uns anys d'història a les seves esquenes com eren Performance (a la cantonada amb Provença) i una mica més amunt Criterium a la cantonada amb Rosselló.
L'èxit de l'Onyx Pub va ser immediat. En aquells anys era força habitual anar a prendre una copa a la tarda en sortir de la feina fins abans de sopar o de retornar a casa. L'horari de l'Onyx era de 7:00 de la tarda a la 1:30 de la matinada tal i com obligava la normativa de l'època i els caps de setmana s'allargava una hora més. La clientela es va nodrir d'habituals de les discoteques de la zona i aviat va aplegar un públic propi i fidel que escoltava el bon pop-rock dels anys 1970's i 1980's que s'hi punxava. La poca llum interior fomentava la presència de parelles que hi passaven la tarda en els seus sofàs.
*1977.- Un grup d'amics i habituals de l'Onyx. (Foto: Fernando de la Torre)
El local tenia inicialment uns 100 metres quadrats de superfície amb la forma d'un tub de 25 metres de llarg per 4 d'ample amb una sala amb sofàs prop de l'entrada, la barra tot seguit i una altra zona de sofàs al final. La decoracio interior es va decantar pel color negre com a dominant (igual que l'ònix) amb la barra, les prestatgeries i els detalls de color plata.
Les parets van ser decorades amb caricatures de músics famosos com Mike Jagger, David Bowie o Jimmy Hendrix. Sobre una de les parets de l'entrada s'hi va inst·lar un gran pantalla de quatre metres d'ample on es projectaven continuadament imatges de motius jusicals així com acudfits i imatges de models nues extretes de les revistes Playboy i Lui, que en aquells anys començaven a estar de rigorosa actualitat amb el fenòmen del destape i la progresiva abolició de la censura. Al mateix temps, s'hi projectaven fotos del propi local i del públic captades al moment.
Només un any després el local es va ampliar afegint-hi l'antiga porteria del costat que va permetre situar una altra barra més petita al fons i ampliar aquell segon espai de sofàs. L'ampliació va permetre també disposar de més espai per programar actuacions de música en viu. Hi varen actuar músics com Enric Herrera ex membre del grup Màquina!, Santi Picó o Juan y Miguel.
Les protestes dels veins no van trigar en fer-se notar i els concerts van haver de ser suprimits. El tema música en viu es va reorientar amb actuacions més esporàdiques i menys sorolloses.
Un dels seus fundadors, Fernando de la Torre, músic i cantant, va ser un dels més actius durant aquesta etapa tant en solitari com acompanyat del grup Crimen pasional, amb Josep Maria Baulenas.
Posteriorment es van suprimir els sofàs de l'entrada i s'hi va instal·lar una taula de billar. La decoració interior també va canviar incorporant-hi imatges femenines en 3D realitzades en porexpan per l'artista Manuel Melchor. Amb els Mundials de Futbol de 1982 s'hi va afegir també un projector de video per veure-hi els partits.
*1980's.- Aspecte interior del local. (Foto: Fernando de la Torre)
*1980's.- Una de les figures femenines de porexpan que decoraven les parets de l'Onyx. (Foto: Fernando de la Torre)
*1980's.- Amb l'arribada dels videoclips el local es va transformar en Onyx Video Pub. (Foto: Fernando de la Torre)
El 1980 els dos socis fundadors van obrir una pizzeria a Blanes amb el nom de Il Navigante, que dos anys després es va traslladar a la Plaça Letamendi amb el mateix nom. Posteriorment, van separar-se amistosament del projecte de l'Onyx, que Fernando de la Torre va continuar fins al 1992 quan el local va desaparèixer per convertir-se en el karaoke A Viva Voz.
Els dos fundadors de l'Onyx van continuar posteriorment regentant diversos locals nocturns musicals a la ciutat.
Jaume Palacios i Fernando de la Torre en els anys que van posar en marxa l'Onyx i més recentment.(Foto: Fernando de la Torre)
He pasado mil veces por la puerta, pero jamás entré.
ResponEliminaSalut