RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dissabte, 28 de maig del 2016

RAMON JULIBERT. El tenor del Metro (1929-2013)


*2011.- Ramon Julibert a l'estació de Metro de Paral.lel (Foto: Florian Bachmeier)

La primera impressió que molta gent s'enduia en veure'l era la d'un captaire més dels que demanen caritat a canvi de cantar. Però tot aquell que invertia un temps en la seva observació s'adonava que aquell home era diferent. El seu espai natural habitual era l'andana del metro i més concretament la l'estació de Passeig de Gràcia de la línia 3, tot i que se'l podia veure també en d'altres indrets cèntrics de la xarxa soterrània del nostre metropolità. L'americana i la corbata no hi mancaven mai en la seva indumentària i cobrien el cos prim i quixotesc d'un home vell, que semblava talment sortit d'un quadre de El Greco. Duia sempre a les mans un convencional bolígraf bic-cristall al que el seu particular univers atribuïa dues funcions bàsiques i gairebé simultànies: la de batuta improvisada per acompanyar les seves interpretacions i la de micròfon que s'acostava a la boca quan arrencava a cantar.  Sovint se'l veia altament concentrat i emetia un sorolls guturals preparatoris al seu particular inici del càntic en el metro.
Ramon Julibert i Torras va morir el 5 de desembre de 2013 a causa de les complicacions derivades d'una operació de cataractes. Fou a partir d'aleshores que començaren a aparèixer articles de premsa sobre la seva persona i el 2014 Joan Vall li va dedicar un documental.


Enllaç d'interès:
Qui era l'home de l'estació de Passeig de Gràcia? (Article de Toni Vall al blog de Victor Lluelles)

*2014.- Trailer del documental de Joan Vall L'home del metro.

4 comentaris:

  1. EPD.
    Creo haberlo visto en alguna ocasión.

    ResponElimina
  2. Sí, l'he vist i l'he escoltat. Era tot un personatge

    ResponElimina
  3. El veia moltes vegades al metro cantant i m'agradava molt

    ResponElimina
  4. Renoi,
    Si que l'havia vist i escoltat al metro (Pg. de Gràcia i Liceu). El primer cop em va sorprendre pero després a tots els viatgers ens tenia acostumats. Aquest reportatge sobre ell es d'agraïr. Barcelona li deu al menys un carrer, una plaça o, perqué no, una estació de metro!!!!

    ResponElimina