LA PRIMITIVA PLAÇA DE SANT JAUME. (Segle X -1840's)

A la Carme Grandas Sagarra. (1958-2026)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a ENRIC COMAS I PARER

La plaça de Sant Jaume tal com la coneixem avui va ser inaugurada el 1847, després de tot un seguit d'obres realitzades en els carrers del seu entorn, que van comportar l'enderrocament i desaparició d'un conjunt d'edificis majoritàriament de caràcter religiós. L'objectiu va ser ampliar-la per donar més rellevància al lloc, buscant l'encarament de la nova façana de l'ajuntament amb la de la Diputació (avui Palau de la Generalitat), les dues institucions més destacades de la ciutat. 

La primera plaça de Sant Jaume era molt més petita i només ocupava una superfície que aproximadament equivalia a una vuitena part de la plaça actual. Era situada en el punt on actualment el carrer de la Llibreteria emboca a l'actual plaça, amb el carrer del Paradís per la part més propera a la Catedral i per l'eix que formava el carrer del Bisbe amb el carrer de la Ciutat. La Casa del Veguer li servia de límit per la banda de mar i era envoltada també dels edificis annexos a l'església de Sant Jaume, bàsicament el porxo i el fossar.

A la banda de la Casa del Veguer hi havia l'anomenada Font dels Repartidors. La petita plaça quedaria integrada en la gran a la dècada dels 1840 quan ja estava definida urbanísticament aquesta nova plaça de Sant Jaume.

Plànol de l'antiga Plaça de Sant Jaume, amb els edificis que l'envoltaven segons Josep Ferran Torras. (Font: Geografia General de Catalunya (Vol. 6 La ciutat de Barcelona) de Francesc Carreras Candi / Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya). Cliqueu sobre l'imatge per ampliar-la.

Dos gravats de l'original plaça de Sant Jaume. En primer terme, el punt de trobada entre el carrer del Bisbe pel costat del Palau de la Diputació, a la dreta, i del Porxo de l'Església de Sant Jaume i el carrer de la Ciutat, a l'esquerra, on també s'hi veu la font dels Repartidors. (Font: Bibliothèque National de l'Institut d'Histoire de l'Art. Paris.)

Dibuix de Lola Anglada on es veu l'església de Sant Jaume amb el seu porxo i el campanar al fons. (Font: Fons de la Diputació de Barcelona. Registre número 628)

En total, a la superfície que actualment ocupa la Plaça de Sant Jaume s'hi aixecaven els següents edificis i espais que van ser enderrocats successivament a partir dels anys 1820's.

* L'Església de Sant Jaume, que limitava amb el carrer de la Ciutat i resultava afectada pel projecte de la nova façana que tancava la Casa de la Ciutat. Va ser enderrocada el 1823 i reconstruïda parcialment a l'actual número 28 del carrer Ferran on es troba avui.

* La Casa del Veguer que tenia la façana a l'antiga plaça de Sant Jaume i feia cantonada amb el tram desaparegut del carrer de la Ciutat.

* La Rectoria de Sant Jaume que estava afectada pel l'obertura del carrer de Jaume I al 1850.

* El Porxo de Sant Jaume que antigament separava l'església del fossar.

* El Fossar de Sant Jaume que quedava situat just davant del Palau de la Diputació (avui Generalitat) en la continuació del carrer de la Llibreteria.

* El Vell Fossar de Sant Miquel que era situat al costat del de Sant Jaume fins a l'inici del carrer del Call.

* La Casa de la Batllia General, que juntament amb l'església de Sant Jaume era el de superfície més extensa i tota ella resultà afectada per la nova plaça de Sant Jaume. 

* Les escrivanies públiques, que eren petites dependències de fusta adossades a la part baixa de la façana del Palau de la Generalitat, que havia estat ampliat a finals del segle XVI. Fou aleshores quan l'arquitecte Pere Blai va projectar i executar la construcció de la nova façana principal, tal com la coneixem avui. A les escrivanies hi actuaven els escrivans que redactaven o copiaven per encàrrec tota mena de documents.