RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

▼

dimecres, 6 de juliol del 2016

CASA ISIDRA DE PEDRO. Remats de la façana. Diputació/Bruc. (1896-1950's)


*1897.- La façana original de la Casa Isidra De Pedro. (Font: Arquitectura Moderna de Barcelona. Làmina LXXV)

L'any 1895 la baronessa de Salillas senyora Isidra De Pedro i Ascacibar (1852-1917), vídua de Josep Llopis i pertanyent a una família nobiliària d'orígen aragonès [1], va encarregar la construcció d'un edifici d'habitatges en una de les cantonades del carrer Diputació amb Bruc sobre un altre edifici de dues plantes preexistent, que havia estat del seu oncle Agustí Ascacibar.
A l'any següent l'edifici ja era enllestit segons un projecte del prolífic arquitecte Enric Sagnier i Villavechia, que va dissenyar una construcció de cinc plantes. Sagnier va preveure dos cossos arrodonits als laterals de la façana sobre les dues arestes del xamfrà, que destacaven en alçària sobre la cornisa superior de l'edifici, formada per grups d'arcs de mig punt que simulaven un claustre. Aquests dos cossos laterals eren acabats en arqueries apuntades cegues i quatre pinacles neogòtics. Al centre del xamfrà, sobre la part superior de la façana hi destacava una torreta troncopiramidal de peces de ceràmica acabada amb dos petits pinacles. [2]
La remunta aplicada als anys 1950's va endur-se sense contemplacions tota aquesta ornamentació, així com alguns altres elements de la façana que varen ser simplificats. L'edifici va guanyar dues alçades i va perdre un testimoni força rellevant del nostre modernisme.  

*2014.- Estat actual de l'edifici remuntat i sense els remats originals. (Foto: Xavier González Toran)

[1].- Enllaç a l'article La Baronia de Salillas al blog del Nobiliari general d'Aragó. (Autor: Andreu Salillas i García)
[2].- Lacuesta Contreras, Raquel i González Toran, Xavier. El modernisme perdut. La Barcelona de l'Eixample. Editorial Base Barcelona. 2014.
a

7 comentaris:

  1. Xavier González Toran7 de juliol del 2016, a les 12:07

    Ehem ehem! Algun dels anònims responsables de Barcelofilia m'ha demanat permís per publicar aquesta foto meva? Diria que no! No tinc res contra la lliure difusió del coneixement, però fins i tot per practicar la pirateria cal tenir certa classe. Potser si us miressiu aquesta pel·licula ho entendrieu...(https://en.wikipedia.org/wiki/A_High_Wind_in_Jamaica_(film)
    ... però per si de cas entre tant sagueig no us queda massa temps lliure, ja us ho explico jo:

    1. No n'hi ha prou amb citar l'autor...
    2. També cal demanar-li permís...
    3. I si, com és el cas, la imatge s'ha 'robat' d'un llibre editat "El modernisme perdut. II. La Barcelona de l'Eixample", pàg. 138 (http://www.editorialbase.cat/llibres/326) , també cal demanar permís a l'editorial...
    4. I també cal citar el llibre i els seus autors (Raquel Lacuesta i un servidor), si, com és el cas, tota la informació escrita sembla que també s'ha pispat (retocada) de l'obra.

    P.D.: Nosaltres, com que creiem en la lliure difusió (i no apropiació) de la informació, en els dos llibres de la col·lecció que hem fet sempre hem citat totes les fonts, inclós el vostre blog. Per al volums que estem preparant, ens ho repensarem, ja que cada cop ens queda més clar que publiqueu ben pocs materials originals, sinó més aviats refregits sense citar correctament.

    P.D. (II): Esborrar aquest comentari ho consideraríem de mal gust.

    P.D. (III): Apa, que vaig bé! Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. bar.cel.ona.uta7 de juliol del 2016, a les 20:55

      Benvolgut Xavier: abans que tot mil excuses per oblidar citar la font corresponent a la descripció de les parts desaparegudes de l'edifici. Certament, entre la documentacio i bibloigrafia consultades i figurava el vostre llibre. Espero haver-ho reparat en veure el teu comentari i incloure la corresponent nota a peu d'article sobre el vostre llibre que considero magnífic i de consulta obligada. Tal es així que m'he permès també la llibertat d'incloure'l com a llibre recomanat a l'apartat de la columna de l'esquerra del blog.
      Unes segones disculpes perque ignorava que en el vostre llibre havieu inclòs al final el blog Barcelofília dins l'apartat de recursos electrònics, la qual cosa sempre és d'agraïr i de justícia. Ja he tingut ocasió ara de llegir alguns articles on s'agafa informació del meu blog, la qual podeu seguir fent sense problemes. Lamento també el to d'indignació que traspúa el teu comentari i que estic convençut que no tindria sentit si ens coneguessim. barcelofilia es un blog fruit de moltes hores de recerca no tant sols meves sino de molts col.laboradors que des de fa més de cinc anys hi participen periòdicament i que em consta que és un dels més consultats però també plagiats sobre la història de Barcelona. Xavier, estic plenament d'acord amb el fons del teu comentari però insisteixo em sap greu la forma en que t'expresses. Sigui com sigui si vols acabar d'aclarir qualsevol altre detall d'aquest tema pots escriure'm a barcelofilia@gmail.com i podem seguir-ne parlant. I si vols que retiri la teva foto de 2014 no tens més que dir-ho.
      Salut !!!

      Elimina
    2. Anònim16 de juliol del 2016, a les 11:25

      Hola Barcelonauta.
      Hoy he visto en el periodico ARA una foto de la Diagonal (año 1939) con un edificio que ya no existe. Este palacete fue sede del Instituto Alemán en los primeros años 40.

      http://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:ac0OZo9-dIgJ:www.ara.cat/cultura/caura-Barcelona_0_1614438607.html+&cd=1&hl=es&ct=clnk&gl=es&client=firefox-b


      http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/galeriaImatges.do?cerca=simple&dataConcreta=0&contingut=Institut%20Alemany&selecimatges=3&pageGal=1

      Elimina
    3. henrykomas10 de juny del 2017, a les 1:58

      Institut Alemany http://barcelofilia.blogspot.com.es/2016/07/casa-enric-parellada-diagonal-530-532.html

      Elimina
  2. Octavià Alexandre6 d’agost del 2016, a les 14:11

    Don't feed the troll! No donis de menjar les bèsties!

    ResponElimina
  3. Anònim8 d’agost del 2016, a les 20:43

    vaya, han borrado mi comentario sobre el repelente niño Xavier.

    ResponElimina
  4. Jordi Pedrola28 de maig del 2017, a les 12:51

    Benvolgut Xavier Gonzalez Toran. No se qui t'ha agafat la informacio i l'ha penjat aqui perque tots ho poguem gaudi. Quan una cosa es penja a Internet es com llanc,ar-la al cel. Pretendre que es demani permis a tota aquesta llista de gent esta fora de la realitat. Per aixo, si es tanta la molestia el que jo faria ES DONAR PERMIS a Bar-ce-lo-nau-ta. Per precisament retirar la informacio. Ja t'ho han demanat.

    A mi tambe m'agafen els quadres de la meva pagina web. Des de Chicago he fist com fins i tot a la INDIA un escriptor em va agafar un quadre per publicar uns poemes seus. Al comenc,ament em va molestar, pero de seguida HO VAIG AGRAIR, precissament per l'interes I LA BONA VOLUNTAT.

    Ademes si hi ha un llibre publicat sobre aixo, es propaganda de franc.

    No cal dir que els que estem interessats en aquests temes tenim mal gust i no sabem fer res mes. Aixo, no ajuda. De mal gust i poca classe n'hi ha molt al mon. En aquesta pagina virtual, precisament es una finestra d'escapada de la bruticia que al mon trobem avui en dia.

    ResponElimina