RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dimecres, 20 de desembre del 2017

CERVESERIA CAFÈ BAVIERA. Rambla de Canaletes (1929-2017)



2010's.- El Baviera en el seus ultims anys conservava els seus trets característics, el medalló, els quatre fanals i el rètol groc.
 
Inaugurada el dia 12 d'octubre de 1929 per l'empresari de restauració Esteve Sala Canadell, aquesta cerveseria-restaurant va succeir a l'anomenat Cafè Petit Pelayo que hi havia abans al mateix local, al numero 7 de la Rambla de Canaletes segons la numeració original.
Com a dada d'interès cal destacar que va ser el primer bar de la ciutat on es va comercialitzar el caviar que arribava directament de Rússia i que començava a ser molt preuat per la burgesia local des de finals dels anys 1920's.
Els cronistes expliquen també que el Baviera era en aquells primers anys lloc habitual de trobada i tertúlia futbolística, especialment per als seguidors del Barça, on era fàcil veure-hi jugadors barcelonistes com els llegendaris Pep Samitier o Emili Sagi-Barba.
 
 
 
*1930/1932.- Anuncis insertats a La Vanguardia sobre el caviar rus que es venia al Baviera
 
1960's.- El Baviera amb rètols de neó sobre les seves dues portes. (Foto: Arxiu particular de la Família Sala)
 
El local es distribuïa en planta baixa i altell amb privilegiades vistes sobre la Rambla. En la seva darrera etapa la clientela es nodria bàsicament de turistes, circumstància afavorida indiscutiblement per la centralitat del local, que també va disposar sempre d'unes quantes taules sobre la vorera. Les tapes i el pintxos a la vista del client eren els productes estrella.
A l'any 2000 el periodista i escriptor Xavier Bosch va fer un petit homenatge a aquest local i va donar el nom de Cafè Baviera a un programa nocturn d'informació esportiva que es difonia diàriament per l'emissora RAC1. Al maig de 2017 la Cerveseria Baviera va iniciar un procés de reforma de dalt a abaix que, malgrat conservar el nom, el va convertir definitivament en un vulgar establiment de tapes enfocat al turisme, tot perdent els referents estètics que l'havien caracteritzat.

4 comentaris:

  1. Llàstima, cada cop perdem més referents, aquells establiments o comerços que donen caràcter i personalitat a una ciutat i que la diferencien de les altres. Entre cadenes hoteleres i franquícies ja no caldrà viatjar perquè aviat totes les ciutats seran iguales i tindran les mateixes coses. En fi, esperem que el Nuria aguanti per molts anys!
    Magda

    ResponElimina
  2. Reformat i ja definitivament entregat a la llei de
    la tapa i el turista.

    ResponElimina
  3. El meu pare hi va treballar,crec que als anys 70,es deia Albert, si algú el recorda m'agradaria que hi deixes alguna ressenya,mercès.

    ResponElimina