El pub anglès Bobby's Free continua avui obert, curiosament ocult rera d'una barberia, al carrer Pau Claris, entre Casp i la Gran Via, al costat de la llibreria Laie. Malgrat la proliferació d'aquest tipus de locals a causa del boom turístic que ha patit la ciutat en les darreres dècades, el Bobby's Free segueix ocupant una posició destacada entre els més coneguts del seu ram.
De fet, els Bobby's van ser pioners dels pubs anglesos a Barcelona des que van obrir portes cap a començaments dels anys 1970's. Els dards encastats a les dianes, les taules de billars, la llum pàl·lida i l'atmosfera intimista amb una música suau que permet el diàleg tot i que sigui en la distància curta, són els trets fonamentals que els caracteritzen. Les cerveses i els destil·lats escocesos en fan la resta.
Si ens capbussem en la història de la ciutat ens adonarem que els Bobby's van arribar a ser tres. El senyor que va els va promoure es deia Lynn Robert Berkeley Schultz (1942-2008). Era un ciutadà britànic que havia treballat de funcionari de l'ONU i va recalar a Barcelona per fer de consultor en temes vinculats al medi ambient. Els que el van conèixer diuen que sempre lluïa barret i tenia el dandisme propi dels anglesos amb aquella arèola habitual de bon vivant que gasten aquest tipus de personatges.
El fet de portar els Bobby's a aquest blog d'elements desapareguts no és pas pel local de Pau Claris, sino pels altres dos pubs que amb aquest mateix nom es van obrir abans a la ciutat.
El fet de portar els Bobby's a aquest blog d'elements desapareguts no és pas pel local de Pau Claris, sino pels altres dos pubs que amb aquest mateix nom es van obrir abans a la ciutat.
El primer Bobby's que va posar en marxa el senyor Berkeley era a la Diagonal, al barri de la dreta de l'Eixample. Quedava situat a l'estreta vorera de mar entre els carrers Pau Claris i Roger de Llúria. L'èxit de l'aposta va animar el seu fundador a obrir-ne poc després un altre.
El primer Bobby's
El segon local el va batejar amb el nom de Bobby's Too, en un joc de paraules basat en la semblança sonora entre els mots anglesos Too (També) i Two (Dos). El lloc escollit va ser el carrer doctor Rizal, que discorre entre el carrer Gran de Gràcia i la placeta de Narcís Oller tocant a Via Augusta. Aquest dos primers Bobby's que avui recordem van desaparèixer als pocs anys.
El Bobby's Too de Gràcia va ser el segon de la família.
Quan Berkeley va obrir el seu tercer Bobby's no el va anomenar Three sino Free, repetint la juguesca sonora anglesa ja emprada en el segon local. Quan es va inaugurar a l'actual número 85 de Pau Claris, aquell carrer sencer, des de Correus fins a Còrsega, es deia encara Via Layetana. És l'únic de la família que ha sobreviscut. Serveixi doncs, aquest article per mantenir viu el record dels altres dos.
Qué época la de los Bobby's, era entrar en otro mundo, la música, los camareros, la gente bailando encima de la barra, el ambiente, para mí irrepetible
ResponEliminaImposible olvidar a Roberto, Charly, Jack, Pepe, quienes ponian la mejor música del momento
ResponEliminaHola,jo soy pepe uno de los camareros del bobby's de diagonal, sí!!! Qué época aquella y cuando cerrábamos el bobby's... todos al dragstore
EliminaHola Pepe! Soy Marta, no sé si te acuerdas de mí, yo si me acuerdo de ti, que época, cuantos recuerdos, un fuerte abrazo!
EliminaHola Pepe! Soy Marta, no se si me recuerdas, yo sí me acuerdo de ti, qué epoca aquella, cuantos recuerdos! Un fuerte abrazo!!
ResponEliminaRecuerdos de mis años de juventud años 75-76 en los Bobby’s que fueron un referente para muchos jóvenes de mi época, me viene a la memoria grandes partidas de dardos 🎯 escuchando muy buena música Stairway to Heave de Led Zeppelin y Stones sonaban que era una pasada, descubríamos discos que decían traer de UK y que nos maravillaban por su sonido y portadas. Los marineros de barcos americanos llegaban desde el puerto de barna llenando los locales, intercambiábamos con ellos cosas lugareñas a cambio de sus zipos que tanto nos alucinaban. Recuerdo al camarero Roberto del Bobby's de Diagonal que era toda una institución, por cierto muy fiestero al cierre del local solía quedar con los asiduos para ir a otros locales para seguir la marcha, el DRUGSTORE de paseo de gracia con el eslogan de dando servicio las 24 h. era el otro habitual de encuentro. Las noches del finde solían ser largas amaneciendo en el Borne ya que el chocolate con churros no podía faltar. Recuerdo en bobby's free en Vía Laietana a un camarero que era danés llamado Nes, muy majo y respetuoso con las chicas que frecuentábamos el lugar, hacía unos Bloody Mary que nos encantaba, decíamos que era un cóctel de fama internacional ja ja. Un tal León con su pequeña moto también trabajaba esporádicamente como camarero en mis última etapa, buenos recuerdos en tiempos pretéritos, salud! AV
ResponEliminaTambién yo guardo muchos recuerdos, una música excelente, buen rollo, la gente bailando encima de la barra, cierto que Roberto era una institución pero tuvo también sus momentos difíciles.
ResponEliminaEstaba Charly, era Aleman, ponia una excelente música.
Me acuerdo también de Pepe, era encantador.
En fin que fue una de las épocas más divertida de mi vida y fue donde aprendi a escuchar, para mi, la mejor música de la historia
MT
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola, soy Quim, trabajé en Bobby's diagonal del 76 al 78 mientras hacia el servicio miitar, con Roberto, Jack, Charly y demás compañeros. Después abrí el bar Chocolate, de Mallorca 321, con Jack y Charly, hasta el 1984. Os dejo una play list en Spotify de lo más destacado de aquellos años en Bobby's y otra del Chocolate, con lo más destacado de la Nueva Ola. La play list: Quim - Bobby's barman. Estoy preparando la del Chocolate...Un fuerte abrazo amigos!
ResponElimina